La llarga lluita pels papers

Editorial revista Revolta Global nº15

La disposició que tenen sectors importants d’immigrants a lluitar col·lectivament pels seus drets, fins i tot adoptant formes de lluita contundents i que impliquen grans sacrificis, com ara la vaga de fam, queda fora de tot dubte. Les tancades que s’han produït recentment a Barcelona i diversos pobles del seu entorn són una prova més de la seva combativitat.

Des de Revolta Global, sempre hem reiterat la nostra disposició a donar suport a les lluites empreses pels immigrants i així ho hem fet. L’any 2001, gent que ara formem part de Revolta Global, que no existia llavors, ens vam lliurar de ple a la lluita de les tancades que resultà ser la primera gran mobilització a mostrar la vulnerabilitat del PP i que va concloure amb un èxit indiscutible.

Aquesta vegada també, juntament amb moltes altres persones i organitzacions, ens hem implicat a tots els nivells, des de buscar nous locals i ajudar a mantenir-los fins a dedicar-nos a promoure el suport més ampli entre la població “autòctona”.

Tanmateix, la predisposició dels immigrants a la lluita i l’existència d’una franja dels moviments socials a donar-los suport no resol una sèrie de qüestions crucials.

La situació actual ja no és la de “tothom contra el PP”. Com, doncs, arribar al segment dels moviments i de la població en general susceptible de reconèixer la justícia d’algunes, si més no, de les demandes dels immigrants, però poc inclinat a enfrontar-se al govern del PSOE?

Cal contrarestar la desinformació procedent del govern i dels mitjans, explicant amb paciència i pedagogia el contingut i les conseqüències reals de les diferents mesures del govern central. A més, fa falta desmuntar els seus arguments. Diuen que el procés de “normalització” vol fer aflorar l’economia submergida. D’acord, podem respondre, nosaltres també som els primers interessats a combatre la precarització del treball i de la vida, i ens oferim a fer-ho juntament amb totes les persones i organitzacions afectades, que n’hi ha moltes, no solament immigrants.

I podem afegir que els requisits del govern van en el sentit contrari: deixant fora del procés i, per tant, sense drets, a centenars de milers de persones, fan més difícil que els immigrants puguin plantar cara als patrons i als màfies sense escrúpols que els venen els contractes que no poden aconseguir altrament.

Tot mantenint una actitud ferma de defensa de tots els drets, que inclouen els “papers”, per a tothom, cal saber adaptar les tàctiques i les consignes concretes en funció del moment de la lluita i de la resposta de la societat. Sense guanyar un suport significatiu entre la societat civil, no hi ha victòria possible.

Sense arriscar un desgast o una derrota desmoralitzadora, era imprescindible llençar una resposta forta al procés de normalització durant la seva curta vigència de tan sols tres mesos. Encara que insuficient per arrencar grans concessions, aquesta pressió ha contribuït a obtenir una mínima flexibilització. Així mateix, ha preparat el terreny per a les properes fases de la lluita, que és molt llarga i no s’acaba aquí.

publicat al nº15 (maig 2005) de Revolta Global

[mayo 2005] Editorial revista Revolta Global nº15

La larga lucha por los papeles

La disposición que tienen sectores importantes de los inmigrantes para luchar colectivamente por sus derechos, incluso adoptando formas de lucha contundentes y que implican grandes sacrificios, como la huelga de hambre, queda fuera de duda. Los encierros que se han producido recientemente en Barcelona y diversos pueblos del entorno son una prueba más de su combatividad.

Desde Revolta Global, hemos reiterado nuestra disposición a apoyar las luchas impulsadas por los inmigrantes y así lo hemos hecho. El año 2001, personas que ahora forman parte de Revolta Global, inexistente entonces, nos implicamos de lleno en la lucha de los encierros, que resultó ser la primera gran movilización que mostró la vulnerabilidad del PP y que concluyó con un éxito indiscutible.

Esta vez también, junto a otras muchas personas y organizaciones, nos hemos implicado a todos los niveles, desde buscar nuevos locales y ayudar a mantenerlos hasta dedicarnos a promover el apoyo más amplio entre la población “autóctona”.

Sin embargo, la predisposición de los inmigrantes a la lucha y la existencia de una franja de los movimientos sociales dispuesta a darles apoyo no resuelve una serie de cuestiones cruciales.

La situación actual ya no es la de “todos contra el PP”. Así pues ¿cómo llegar al segmento de los movimientos y de la población en general susceptible de reconocer la justicia de al menos algunas de las demandas de los inmigrantes, pero poco proclive a enfrontarse al gobierno del PSOE?

Debemos contrarrestar la desinformación que procede del gobierno y de los medios, explicando con paciencia y pedagogía el contenido y las consecuencias reales de las diferentes medidas del gobierno central. Además, es necesario desmontar sus argumentos. Dicen que el proceso de “normalización” quiere hacer aflorar la economía sumergida. De acuerdo, podemos responder, nosotros somos los primeros interesados en combatir la precarización del trabajo y de la vida, y nos ofrecemos a hacerlo junto a todas las personas y organizaciones afectadas, que son muchas, no sólo inmigrantes.

Y podemos añadir que los requisitos del gobierno van en el sentido contrario: dejando fuera del proceso, y por tanto, sin derechos, a centenares de miles de personas, se hace más difícil que los inmigrantes puedan plantar cara a los patronos y a las mafias sin escrúpulos que les venden contratos que no pueden conseguir de otro modo.

Sin dejar de mantener una actitud firme de defensa de todos los derechos (que incluye los “papeles”) para todos, es necesario saber adaptar las tácticas y las consignas concretas en función del momento de la lucha y de la respuesta de la sociedad. Sin ganar apoyos significativos entre la sociedad civil, no hay victoria posible.

Sin arriesgar un desgaste o una derrota desmoralizadora, era imprescindible lanzar una respuesta fuerte al proceso de normalización durante su breve vigencia, de tan sólo tres meses. Aunque insuficiente para arrancar grandes concesiones, esta presión ha contribuido a obtener una mínima flexibilización. Asimismo, ha preparado el terreno para las próximas fases de la lucha, que es muy larga y no se acaba aquí.

publicado en el nº15 (mayo 2005) de Revolta Global