Plantar cara a les multinacionals és urgent

(en castellano)

La globalització capitalista neoliberal en curs, amb les seves terribles conseqüències de mort, fam, desocupació i precarietat per a tots els pobles de la terra, incloent-hi els dels països imperialistes, no obeeix ni a lleis inexorables ni a fatalismes inevitables. Està basada en la voluntat organitzada i decidida per obtenir el màxim benefici per a una minoria a costa de la immensa majoria en el termini més curt possible.

Sens dubte les companyies transnacionals són com armes de destrucció massiva en una guerra permanent contra els treballadors i les treballadores de la qual són les principals beneficiàries.

La utilització sistemàtica del xantatge, de la desinversió primer i de la deslocalització després, i la col·laboració necessària d’un sindicalisme majoritàriament covard i/o claudicant davant el fals deu del mercat lliure capitalista i el seu inhumà profeta la competitivitat, han aconseguit, en els darrers anys, desbaratar una part important dels drets laborals, socials, econòmics i democràtics tan durament conquerits pels treballadors i treballadores amb anterioritat.

Els successius governs, uns més afins que d’altres, però tots dòcils davant el poder dels diners, han anat canviant lleis a favor de la rapinya i els seus sequaços, tot deixant la majoria de la població treballadora cada cop més dèbil i indefensa davant les properes agressions.

Pel que fa a Catalunya, la recent onada de tancaments és l’exemple pràctic d’aquest comportament immoral i depredador. Una vegada han localitzat una peça suculenta (més poca o nul·la fiscalitat, mà d’obra amb escassos drets o sense...) abandonen la disfressa de colom i mostren la seva autèntica naturalesa d’aus de rapinya. Canvien el seu discurs inicial de creadors d’ocupació i de riquesa per al país que les va acollir i els va regalar els terrenys que els permeté d’eixamplar el mercat per als seus productes i obtenir grans beneficis durant dècades, i el transformen en garra acusadora contra els treballadors i treballadores perquè es neguen a continuar perdent drets laborals i econòmics, i contra els governs perquè no s’atreveixen a liquidar d’un cop de decret la protecció social encara en vigor.

Les conseqüències de l’atur i la precarietat que tot això suposa per a milers de persones i les seves famílies els importen un rave. Ans al contrari, si poden, no tenen el menor escrúpol a emportar-se els beneficis addicionals produïts per la especulació immobiliària, moltes vegades induïda per les mateixes multinacionals, que els permet després d’invertir en un altre lloc on tornaran a intentar a intentar-ho de bell nou.

Els treballadors i les treballadores del poble de Catalunya tenen el dret i l’obligació de defensar-se i plantar cara a tant d’abús i a tanta de prepotència. L’actual plantilla de Miniwatt, 360 dones i homes valents, així ho ha entès i ho ha decidit. Bo i defensant els seus llocs de treball, defensen el treball estable, digne i amb drets per a tothom i lluiten contra la desertització industrial de Catalunya. S’enfronten, amb més o menys consciència, a l’Europa del capital i de la guerra i la seva constitució neoliberal.

Per tant, cap persona o organització que lluita per un altre món, una altra Europa i una altra Catalunya, alternatius al capitalisme destructor que ens inunda, no pot ser indiferent a la lluita dels treballadors i treballadores de Miniwatt. Perquè la seva lluita és la nostra lluita, perquè són dels nostres, no els deixarem sols enfront d’enemics tan poderosos i de governs pusil·lànimes que, fins ara, s’han doblegat a les exigències de les multinacionals i han avalat, amb la signatura del sindicalisme claudicant, els tancaments de Samsung, Lear, Philips Novalux, Lámparas Zeta, Levis, Fisipe...

I, com criden les treballadores i els treballadors de Miniwatt a les manifestacions, si, malgrat tot, la multinacional LG-Philips, que com a grup no té pèrdues sinó beneficis multimilionaris, tanca Miniwatt i se’n va amb les produccions en una altra banda, fem els seus productes fora de Catalunya.

publicat al nº14 (abril 2005) de Revolta Global

[abril 2005] Editorial revista Revolta Global nº14

Plantar cara a las multinacionales es urgente

La globalización capitalista neoliberal en curso, con sus terribles consecuencias de muerte, hambre, paro y precariedad para todos los pueblos de la tierra, incluidos los de los países imperialistas, no obedece ni a leyes inexorables ni a fatalismos inevitables. Está basado en la voluntad organizada y decidida por obtener el máximo beneficio, para una minoría a costa de la inmensa mayoría, en el plazo más corto posible.

Sin duda las compañías transnacionales son como armas de destrucción masiva en una guerra permanente contra los trabajadores y las trabajadoras y contra los pueblos de la cual son las principales beneficiarias.

La utilización sistemática del chantaje, de la desinversión primero y de la deslocalización después, y la colaboración necesaria de un sindicalismo mayoritariamente cobarde y/o claudicante ante el falso dios del mercado libre capitalista y su inhumano profeta la competitividad, han conseguido, en los últimos años, poner patas arriba una parte importante de los derechos laborales, sociales, económicos y democráticos tan duramente conquistados por los y las trabajadores con anterioridad.

La actitud de los sucesivos gobiernos, unos mas afines que otros pero todos dóciles ante el poder del dinero, han ido cambiando leyes a favor de la rapiña y sus secuaces, dejando cada vez más débil e indefensa a la mayoría de la población trabajadora ante las próximas agresiones.

Por lo que respecta a Catalunya, la reciente ola de cierres es el ejemplo práctico de ese comportamiento inmoral y depredador. Una vez han localizado una pieza más suculenta (menor o nula fiscalidad, mano de obra sin o con escasos derechos…) abandonan las plumas de paloma y enseñan su auténtica naturaleza de aves de rapiña. Cambian su discurso inicial de creadores de empleo y riqueza para el país que les acogió y regaló los terrenos y que les permitió ampliar el mercado para sus productos y obtener pingües beneficios durante décadas, y lo transforman en garra acusadora contra las trabajadoras y los trabajadores porque se niegan a seguir perdiendo derechos laborales y económicos, y contra los gobiernos porque no se atreven a liquidar de un decretazo la protección legal todavía en vigor.

Las consecuencias de paro y precariedad que para miles de personas y sus familias suponen les importa un bledo. Por el contrario, si pueden, no tienen el menor escrúpulo en arramblar con los beneficios adicionales producidos por la especulación inmobiliaria, muchas veces inducida por ellos, que les permite luego invertirlos en otro lugar, donde volverán a intentarlo de nuevo.

Los trabajadores y trabajadoras, el pueblo de Catalunya, tienen el derecho y la obligación de defenderse y plantar cara a tanto atropello. La actual plantilla de Miniwatt, 360 mujeres y hombres valientes, así lo han comprendido y lo han decidido. Al defender sus puestos de trabajo defienden trabajo estable digno y con derechos para todos, luchan contra la desertización industrial de Catalunya. Se enfrentan, con mayor o menor conciencia, a la Europa del capital y de la guerra y su constitución neoliberal.

Por eso ninguna persona u organización que luche por otro mundo, otra Europa y otra Catalunya, alternativos al capitalismo destructor que nos inunda, puede ser indiferente a la lucha de los y las trabajadores de Miniwatt. Porque su lucha es nuestra lucha, porque son de los nuestros, no los dejaremos solos frente a enemigos tan poderosos y a gobiernos pusilánimes que, hasta la fecha, se han doblado a las exigencias de las multinacionales y han avalado, con la firma del sindicalismo claudicante, los cierres de Samsung, Lear, Philips Novalux, Lámpars Z, Levis, Fisipe,…

Y, como gritan los trabajadores y de Miniwatt en las manifestaciones, si a pesar de todo la multinacional LG-Philips cierra Miniwatt y se larga con las producciones a otra parte, echemos sus productos fuera de Catalunya.

publicado en el nº14 (abril 2005) de Revolta Global