Recordatori necessari

Mònica Nadal

Tornem a celebrar el 8 de març. Més enllà dels mites al voltant del seu origen, la commemoració del Dia internacional de la dona treballadora ens torna a recordar la urgència i la necessitat de la lluita de les dones. Tal com ens diu el manifest d’enguany “Cada any, cada moment històric, té la seva concreció pel que fa a les necessitats i a les reivindicacions de les dones...” Darrerament l’atenció s’ha centrat en la denuncia de la violència patriarcal, a la llar, al carrer o en les situacions de guerra. Però abans que en parlessin els mitjans, abans que els governs en fessin la seva prioritat, han estat molts anys de reivindicació feminista incansable, de cridar que la violència rau en la desigualtat i que aquesta es troba en la mateixa estructura de la societat, en el cor de les relacions entre homes i dones.

En altres moments han estat altres lluites concretes, part sempre d’una de més general que té a veure amb l’emancipació dels éssers humans, amb la transformació de les relacions socials jeràrquiques i de dominació. Cert que el 8 de març avui, és celebrat també pels mateixos i mateixes que participen de l’opressió de les dones en altres espais; que en moltes instàncies ha estat despullat de la seva dimensió reivindicativa i radical per acabar convertit en mera declaració institucional; que com a manifestació pública del moviment de les dones no transmet l’energia que amaga al darrera. Tot i així, cal celebrar el 8 de març com a denúncia de les desigualtats realment existents en una societat que es presumeix igualitària comparada amb altres suposadament bàrbares; cal celebrar-lo com a reivindicació de la necessitat avui de la lluita de les dones arreu del món; cal celebrar-lo per a recuperar el potencial de les dones com a subjecte col·lectiu i per a evidenciar el paper de les dones, de cada dona, en el món en un moment de transformació del moviment feminista.

publicat al nº13 (març 2005) de Revolta Global