[febrer 2005] Dones i Constitució Europea. Revista Revolta Global nº12
dilluns 7 de març de 2005
Totes les versions d'aquest article:
Carmen Murias (Marxa mundial de dones) en castellano
El 12 de novembre de 2003, a l’Assemblea de Dones celebrada a Bobigny com a obertura del segon Fòrum Social Europeu, les 3000 dones presents alçàvem la nostra veu per a denunciar l’Europa dissenyada pel Tractat Constitucional: una Europa neoliberal i patriarcal , insolidària, militarista i anti-democràtica. I proposàvem una altra Europa, l’Europa social, del dret al treball digne, del desenvolupament dels serveis públics, de la lliure circulació de les persones, del dret d’asil, de la igualtat real entre els homes i les dones, del laïcisme i del dret a l’avortament.
A la cimera de juny a Brussel•les , on va quedar aprovada la redacció definitiva del Tractat Constitucional, s’hi van incorporar alguns canvis entre els quals figurava la igualtat entre homes i dones com a valor de la UE.
Això, que podria semblar una major consideració de les dones i de les nostres reclamacions, forma part de la retòrica, bastant abundant, amb què s’embolica la trista realitat: que les polítiques legitimades per aquest Tractat representen per a nosaltres, les dones, una major precarietat i un seriós perill per a les nostres llibertats i els nostres drets conquerits per molts anys de lluita feminista. En definitiva, suposa un aprofundiment de les desigualtats de gènere i un reforç de la societat patriarcal.
Alguns exemples :
A la Unió Europea, les dones som el grup social que hi suporta més atur, més precarietat i els salaris més baixos. Canviar aquesta situació, que afecta el 50% de la població, no figura com a objectiu de la UE. No obstant això, el Tractat reconeix la llibertat sense cap impediment al funcionament del mercat, obrint la porta a la privatització dels serveis públics i al retall de les prestacions socials. Les pensions, els sistemes de protecció, la sanitat, l’educació passaran a funcionar sota la lògica del mercat mentre les persones i col•lectius que no puguin pagar quedaran desprotegides.
Aquest retall i desmantellament repercutirà a la vida de les dones -ja ho està fent-, de manera greu:
Empobrint-les i fent-les més dependents;
Augmentant el seu temps de treball, ja que el buit produït per la desprotecció social recaurà sobre les dones;
Augmentant el nombre d’aturades, ja que la pèrdua d’ocupació pública afectarà directament les dones, perquè és en aquest sector on fonamentalment estan empleades.
La violència contra les dones tampoc no és un tema de preocupació en aquest Tractat, malgrat la gravetat de la situació (reflectida pel propi Consell d’Europa en el seu informe), del clam feminista i de la carència d’una mínima legislació al respecte en alguns dels països membres. Però sí s’estableix la legitimitat d’intervenir militarment en països estrangers per a prevenir conflictes o gestionar crisis. S’aposta per la guerra i l’ús de la violència per a resoldre els conflictes , ignorant les grans mobilitzacions contra la guerra i les aportacions de les dones. És en cas de guerra i de conflictes armats on la violència feta a les dones arriba al seu paroxisme i on les desigualtats de gènere es fan més sagnants. A més , la crida als Estats a incrementar les despeses militars significa més retalls per a les prestacions socials.
S’ignora el dret al divorci i a l’avortament, negant a les dones el dret a decidir sobre la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva i ignorant les greus conseqüències que per a les dones tenen les lleis restrictives i les prohibicions explícites. Sí es defensa, en canvi, el dret al matrimoni i a formar una família, garantint la seva protecció. Una família heterosexual, és clar, tancant els ulls a la realitat social on existeixen altres models familiars, perquè hi ha moltes maneres de viure l’afectivitat i la sexualitat.
Aquestes amenaces i perills als nostres drets i llibertats es reforcen amb el tracte reservat a les esglésies : La UE tindrà un diàleg obert, transparent i regular amb les esglésies. La interferència de les institucions religioses a la vida pública queda legitimada i el principi de laïcitat, exclòs. El dret a decidir, l’avortament, el divorci, els anticonceptius, els drets de les lesbianes i els homosexuals seran -ja ho són- fortament qüestionats.
Aquesta Europa que pretén legitimar-se en nom dels ciutadans!!, amenaça molt seriosament les conquestes del Moviment Feminista i d’altres moviments socials tot demostrant fins a quin grau l’opressió de les dones continua sent funcional als interessos capitalistes. Per això és necessari que des del feminisme es qüestioni i denunciï el seu caràcter patriarcal i que les dones siguem al davant de totes les iniciatives i mobilitzacions pel no a aquesta Europa.
publicat al nº12 (febrer 2005) de Revolta Global
[febrero 2005] Revista Revolta Global nº12
por Carmen Murias (Marcha mundial de mujeres)
El 12 de noviembre de 2003, en la Asamblea de Mujeres celebrada en Bobigny como apertura del segundo Foro Social Europeo, las 3000 mujeres presentes alzábamos nuestra voz para denunciar la Europa diseñada por el Tratado Constitucional: una Europa neoliberal y patriarcal , insolidaria, militarista y anti-democrática. Y proponíamos otra Europa, la Europa social, del derecho al trabajo digno, del desarrollo de los servicios públicos, de la libre circulación de las personas, del derecho de asilo, de la igualdad real entre los hombres y las mujeres, del laicismo y del derecho al aborto.
En la cumbre de junio en Bruselas, donde quedó aprobada la redacción definitiva del Tratado Constitucional, se incorporaron algunos cambios entre los cuales figuraba la igualdad entre hombres y mujeres como valor de la Unión Europea.
Esto, que podría parecer una mayor consideración de las mujeres y de nuestras reclamaciones, forma parte de la retórica, bastante abundante, con que se envuelve la triste realidad: que las políticas legitimadas por este Tratado representan para nosotras, la mujeres, una mayor precariedad y un serio peligro para nuestras libertades y nuestros derechos conquistados por muchos años de lucha feminista. En definitiva, supone un ahondamiento de las desigualdades de género i un refuerzo de la sociedad patriarcal.
He aquí algunos ejemplos:
En la Unión Europea, las mujeres somos el grupo social que soporta más paro, más precariedad y los salarios más bajos. Cambiar esta situación, que afecta al 50% de la población, no figura como objetivo de la UE. No obstante, El Tratado reconoce la libertad sin ningún impedimento al funcionamiento del mercado, abriendo la puerta a la privatización de los servicios públicos y al recorte de las prestaciones sociales. Las pensiones, los sistemas de protección, la sanidad, la educación pasarán a funcionar bajo la lógica del mercado, mientras que las personas y los colectivos que no puedan pagar quedarán desprotegidas.
Este recorte y desmantelamiento repercutirá en la vida de las mujeres –ya lo está haciendo- de manera muy grave:
Empobreciéndolas y haciéndolas más dependientes;
Aumentando su tiempo de trabajo, ya que el vacío producido por la desprotección social recaerá sobre las mujeres;
Aumentando el número de paradas, ya que la pérdida de empleo público afectará directamente a las mujeres, puesto es en este sector donde fundamentalmente están empleadas.
La violencia contra las mujeres tampoco es un tema que preocupa en este Tratado, a pesar de la gravedad de la situación (reflejada por el propio Consejo de Europa en su informe), del clamor feminista y de la carencia de una mínima legislación al respeto en algunos de los países miembros. Pero sí establece la legitimidad de intervenir militarmente en países extranjeros para prevenir conflictos o gestionar crisis. Se apuesta por la guerra y el uso de la violencia para resolver conflictos, ignorando las grandes movilizaciones contra la guerra y las aportaciones de las mujeres. Es en caso de guerra y de conflictos donde la violencia hecha a las mujeres llega a su paroxismo y donde las desigualdades se hacen más sangrantes. Además, el llamamiento a los Estados a incrementar los gastos militares significa más recortes para las prestaciones sociales.
Se ignora el derecho al divorcio y al aborto, negando a las mujeres el derecho a decidir sobre su sexualidad y su capacidad reproductiva e ignorando las graves consecuencias que para las mujeres tienen las leyes restrictivas y las prohibiciones explícitas. Sí se defiende, en cambio, el derecho al matrimonio y a formar una familia, garantizando su protección. Una familia heterosexual, por supuesto, cerrando los ojos a la realidad social donde existen otros modelos familiares, porque hay muchas maneras de vivir la afectividad y la sexualidad.
Estas amenazas y peligros para nuestros derechos y libertades se refuerzan con el trato reservado a las iglesias: La UE tendrá un diálogo abierto, transparente y regular con las iglesias. La interferencia de las instituciones religiosas en la vida pública queda legitimada y el principio del laicismo, excluido. El derecho a decidir, al aborto, al divorcio, a los anticonceptivos, los derechos de las lesbianas y los homosexuales masculinos serán –ya lo son- fuertemente cuestionados.
Esta Europa q pretende legitimarse en nombre de ¡¡los ciudadanos!! Amenaza muy seriamente las conquistas del movimiento feminista y otros movimientos sociales, demostrando hasta que grado la opresión de las mujeres sigue siendo funcional a los intereses capitalistas. Por eso es necesario que desde el feminismo se cuestione y denuncie su carácter patriarcal y que las mujeres estemos al frente de todas las iniciativas y movilizaciones por el No a esta Europa.
publicado en el nº12 (febrero 2005) de Revolta Global