Quin poble!

Michel Warshawski

Al final d’uns comicis convertits en especialment difícils per l’ocupació israeliana, el favorit, Mahmud Abbas, ha estat elegit president de l’Autoritat Palestina. Tanmateix, el resultat de l’esquerra no ha estat gens marginal. Heus aquí una valoració d’urgència des de Jerusalem.

Quin poble, el palestí! Des de fa més de quatre anys, pateix una guerra de pacificació brutal i sanguinari de la part de les forces d’ocupació israelianes. Una guerra que no solament ha provocat la mort de milers de civils, destruït milers de cases, desarrelat centenars de milers d’arbres fruiters i reduït a pols la major part de les estructures administratives, sinó que també ha tallat, literalment, el territori -i, doncs, la població- en desenes de zones separades les unes de les altres.

Malgrat aquesta catàstrofe, que no té res de natural, s’ha investit amb energia, responsabilitat, fins i tot sovint amb entusiasme, en una campanya electoral que durarà encara prop de sis mesos. El proppassat desembre, hi va haver una taxa de participació de més del 80% a les eleccions municipals parcials i aquesta setmana gairebé el 70% de les persones inscrites han participat als comicis presidencials. Després vindrà la segona tanda de les eleccions municipals seguida de les eleccions al Consell Legislatiu, pedra angular de la democràcia palestina.

Aquestes taxes de participació no eren gens previsibles. Coneixem les dificultats extremes de desplaçament imposades per l’acordonament israelià al conjunt de la població palestina. Sabem igualment el perill que representa sovint la circulació d’una ciutat a una altra, d’un poble a un altre. Dues hipòtesis vehiculades pels mitjans de comunicació s’enfonsen: quatre anys de destrucció i de repressió no han destruït la capacitat de resistència dels palestins de Cisjordània i de Gaza, ni de bon tros. Mal que els pesi a tots aquells qui parlaven d’una dictadura imposada al poble, som testimonis de la solidesa i de la legitimitat de les institucions i dels mecanismes democràtics establerts per Iàssir Arafat quan disposava encara d’una autonomia relativa. Els promotors del caos i els seus portaveus han fallat clarament...

Com era d’esperar, Mahmud Abbas (Abu Mazen), número dos de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina abans de la mort de Iàssir Arafat, ha estat elegit amb una majoria substancial: prop dels dos terços dels votants. Després de la retirada de la candidatura de Maruan Barguti, dirigent político-militar molt popular, secretari general d’al-Fatah de Cisjordània, condemnat a cadena perpètua per les autoritats d’ocupació israelianes, Mahmud Abbas tenia el suport del conjunt del moviment Fatah.

La principal força d’oposició, Hamàs, havia cridat al boicot sense, però, fer una campanya activa perquè la població no anés a votar. La gran sorpresa ha estat el resultat del doctor Mustafa Barguti (prop del 20% dels sufragis) amb un programa de reformes democràtiques i de participació popular a la lluita nacional. El doctor Barguti es l’antic secretari general del Partit del Poble Palestí (ex-Partit Comunista) i fundador d’una de les organitzacions no governamentals més importants de Palestina, el Socors Mèdic. Aquesta personalitat d’una gran rectitud tenia, a més, el suport del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina i del doctor Abdel Shafi, figura emblemàtica del moviment nacional en el conjunt dels territoris ocupats i més enllà. Si s’hi afegeixen els vots obtinguts pels candidats del Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina i del Partit del Poble, l’esquerra democràtica ha recollit, en aquestes eleccions, més d’una quarta part dels vots. La qual cosa pot pesar en el futur, sempre que aquesta esquerra aconsegueixi trobar les vies de la unitat. Una vegada més, els mitjans de comunicació internacionals manipulen un esdeveniment significatiu per a centenars de milers de palestins..

publicat al nº12 (febrer 2005) de Revolta Global