La situació política a la Unió Europea: els efectes de l’ofensiva neoliberal

Francesc Oliveres

La situació política en la qual s’emmarca la introducció de la Constitució Europea està caracteritzada per la brutalitat de la nova ofensiva de la contra-reforma neoliberal: reducció dels subsidis d’atur i destrucció de la seguretat social a Alemanya; reforma de les pensions, de la seguretat social i noves privatitzacions a França; atacs contra les pensions, el sistema sanitari i la seguretat social als Països Baixos. Després del thatcherisme dels anys vuitanta al Regne Unit, estem vivint un nou cicle de deconstrucció de les relacions socials sorgides de la Segona Guerra Mundial. Aquesta radicalitat dels atacs neoliberals s’explica per l’increment de la competència interimperialista en el marc de la fase actual de la globalització, on les classes dominants europees han de conquerir nous marges de maniobra enfront dels Estats Units i de les potències asiàtiques.

La brutalitat d’aquests atacs està creant noves tensions socials i polítiques. Això provoca una resistència social que s’expressa amb vagues, lluites i manifestacions (manifestacions a Alemanya contra el Pla Hartz 4, vagues i manifestacions a França contra la reforma de les pensions i la privatització de l’EDF, manifestacions i vagues als Països Baixos) així com un rebuig de la política ultraliberal dels governs: rebuig a la dreta neoliberal a França i a Itàlia, però també del govern de socialdemòcrates i verds de Schröder a Alemanya i de Blair al Regne Unit.

Aquesta ferotgia de l’ofensiva capitalista provoca també l’aparició d’elements de crisi política: crisi de representació política amb la confirmació d’una forta abstenció a la majoria dels països, afebliment de tots els aparells polítics, tant de dretes com d’esquerres. (Com pot un partit governamental mantenir una base social si li imposa constants reestructuracions neoliberals?). Aquest afebliment dels aparells ve acompanyat de divisions internes, un cop més, tant a la dreta com a l’esquerra. A França el partit majoritari està patint l’impacte de l’enfrontament entre el president de la República, Jacques Chirac, i el futur president del partit, Nicolas Sarkozy. A l’esquerra, si bé l’evolució global dels sectors majoritaris del moviment sindical i de l’esquerra institucional a Europa s’orienta vers la dreta, amb una integració creixent en el social-liberalisme, van aflorant les divisions i les fractures. A Alemanya una part de la burocràcia sindical i del Partit Socialdemàcrata (SPD), tot seguint la posició d’Oscar Lafontaine, s’oposa a Schröder. A França, contra tot pronòstic, Laurent Fabius ¬una de les encarnacions del social-liberalisme al país veí¬ pren partit pel “No” al referèndum sobre la Constitució Europea. El pes de la roda del molí neoliberal és tal que provoca fractures i girs sobtats.

Malgrat tot, aquesta situació d’inestabilitat, de lluites i de confrontacions només ha conduït, a hores d’ara, a retrocessos i derrotes socials. La força del moviment antiguerra i el dinamisme dels moviments altermundialistes no són suficients per invertir les tendències de fons de la situació. Així doncs, ens trobem que l’ofensiva burgesa s’està aprofundint i, globalment, les posicions del moviment obrer tradicional estan retrocedint. Aquesta situació està repercutint negativament sobre la moral dels i les assalariades i està desgastant la seva capacitat de resistència a mig termini.

Per tant, calen, més que mai, victòries socioeconòmiques significatives ¬i que siguin percebudes com a tals pel conjunt del moviment obrer¬ per evitar que les retirades actuals degenerin en desbandada general i per afavorir una recomposició que possibiliti ofensives futures.

publicat al nº12 (febrer 2005) de Revolta Global