Per una Europa social, per una ruptura democràtica… vota No a aquesta constitució

en castellano

Cal mobilitzar-se al carrer i a les urnes contra aquesta constitució que vol fer del neoliberalisme llei a Europa. La constitució que ens volen vendre és la punta jurídica d’un enorme iceberg burocràtic que ha cristal•litzat els interessos de les multinacionals europees i que ha esdevingut una palanca molt potent per destruir les conquestes socials de cent anys de moviment obrer continental. Ja des dels orígens de la restauració neoliberal dels anys vuitanta, els governs han apel•lat al poder de les institucions multilaterals del gran capital –BM, FMI i GATT-OMC– per legitimar les seves impopulars polítiques antisocials, com si fossin fatalitats que escapessin totalment a la voluntat dels governs que les han creades. I actualment els governs conservadors i social-liberals de la Unió Europea utilitzen sistemàticament el recurs de desplaçar a les instàncies comunitàries les decisions polítiques més antisocials, tot defugint la pressió i la fiscalització popular que encara s’exerceix sobre les institucions nacionals.

És mentida que els governs nacionals estiguin totalment sotmesos a polítiques que escapen a la seva voluntat, ja que, en bona mesura, han delegat voluntàriament a les instàncies superiors la facultat de dictar les polítiques que regeixen les nostres societats. Doncs bé, l’aprovació de la Constitució Europea busca legitimar el fet que les principals decisions polítiques que afecten els i les ciutadanes europees es prenguin en institucions que fonamentalment obeeixen als interessos dels principals Estats europeus i d’una burocràcia faraònica directament vinculada als principals lobbies empresarials del continent. Aquesta constitució que ens volen imposar amb nocturnitat i traïdoria –sense cap debat públic seriós–, que prohibeix explícitament la intervenció pública en els afers monetaris, que obliga a incrementar les despeses militars dels Estats membres i que assumeix la doctrina neocolonial de l’anomenada “guerra preventiva”, no és cap avenç en la defensa dels drets polítics i socials de la ciutadania. És, més aviat, el vernís jurídic d’un gran supermercat neoliberal que vol competir amb els Estats Units en la recolonització del món.

Aquesta Europa dels banquers i els militars no és la nostra. Nosaltres volem una Europa dels pobles, dels treballadors, de les dones, de les minories. Una Europa social que sigui un veritable contrapès al nou imperialisme occidental. Els defensors de l’Europa del capital i la guerra ens diuen que la constitució és necessària per contrarestar els americans i per garantir el “model social europeu”. Tanmateix, aquesta gent diu defensar la pau augmentant els pressupostos militars, diu defensar el “model social europeu” destruint l’Estat del benestar, diu defensar els drets humans construint centres d’internament pels immigrants clandestins. Diuen que si no s’aprova la constitució, hi haurà una crisi ingovernable a Europa. Però la crisi ja hi és i l’han creada ells. Precisament perquè volem sortir de la crisi cal rebutjar una constitució que institucionalitza el caos neoliberal i no dóna sortida als principals problemes dels pobles europeus: l’atur, la precarietat, la destrucció ecològica, la feminització de la pobresa, la discriminació dels treballadors immigrats. Però no podrem trencar amb l’orientació actual de la construcció europea sense ensorrar aquest projecte constitucional, sense provocar una veritable ruptura democràtica que permeti transformar els pobles d’Europa en els agents de la construcció d’una Europa democràtica i social, tot deslegitimant la burocràcia neoliberal de Brussel•les i atacant el monopoli del poder que exerceixen els Estats i les multinacionals.

Per tot això, és fonamental impulsar la mobilització de carrer. Sense lluita al carrer, no podrem fer avançar els nostres arguments. Calen mobilitzacions per forçar els apologistes del projecte a fer debats públics. Calen manifestacions per obrir una esquerda en el sistema mediàtic. Calen lluites per empènyer les organitzacions que defensen el No, però no mobilitzen pel No, i per crear contradiccions a les organitzacions que estan dividides degut al seu suport oficial, especialment als sindicats majoritaris amb el seu Sí dubtosament crític, o entre la gent que abona una cosa dins el seu partit i una altra al sindicat.

Tanmateix, serà complicat construir una mobilització potent, degut al context de reflux en el qual ens trobem i degut als límits polítics dels nous moviments: la poca comprensió de la importància de lluitar contra aquest projecte i de quines serien les conseqüències a llarg termini de la consolidació de l’actual model institucional europeu.

Són precisament aquests límits dels nous moviments els que fan urgent la construcció d’una esquerra anticapitalista i revolucionària capaç de remuntar la desmobilització i el desconcert actual perquè després del referèndum la lluita per l’Europa que volem pugui continuar en més bones condicions.

publicat al nº12 (febrer 2005) de Revolta Global

[febrero 2005] Editorial revista Revolta Global nº12

Por una Europa social, por una ruptura democràtica… vota No a esta constitución

CHay que movilizarse en la calle y en las urnas contra esta constitución que quiere hacer del neoliberalismo ley en Europa. La constitución que nos quieren vender es la punta jurídica de un enorme iceberg burocrático que ha cristalizado los intereses de las multinacionales europeas y que se ha convertido en una palanca muy potente para destruir las conquistas sociales de cien años de movimiento obrero continental. Ya desde los orígenes de la restauración neoliberal de los años ochenta, los gobiernos han apelado al poder de las instituciones multilaterales del gran capital –BM, FMI y GATT-OMC– para legitimar sus impopulares políticas antisociales, como si fueran fatalidades que escaparan totalmente a la voluntad de los gobiernos que las han creado. Y actualmente los gobiernos conservadores y social-liberales de la Unión Europea utilizan sistemáticamente el recurso de desplazar a las instancias comunitarias las decisiones políticas más antisociales, huyendo de la presión y la fiscalización popular que todavía se ejerce sobre las instituciones nacionales.

Es mentira que los gobiernos nacionales estén totalmente sometidos a políticas que escapen a su voluntad, ya que, en buena medida, han delegado voluntariamente en las instancias superiores la facultad de dictar las políticas que rigen nuestras sociedades. Pues bien, la aprobación de la Constitución Europea busca legitimar el hecho de que las principales decisiones políticas que afectan a l@s ciudadan@s europe@s se tomen en instituciones que fundamentalmente obedecen a los intereses de los principales Estados europeos y de una burocracia faraónica directamente vinculada a los principales lobbies empresariales del continente. Esta constitución que nos quieren imponer con nocturnidad y alevosía –sin ningún debate público serio–, que prohibe explícitamente la intervención pública en los asuntos monetarios, que obliga a incrementar los gastos militares de los Estados miembros y que asume la doctrina neocolonial de la denominada “guerra preventiva”, no supone ningún avance en la defensa de los derechos políticos y sociales de la ciudadanía. Es, más bien, el barniz jurídico de un supermercado neoliberal que quiere competir con los Estados Unidos en la recolonización del mundo.

Esta Europa de los banqueros y los militares no es la nuestra. Nosotr@s queremos una Europa de los pueblos, de l@s trabajador@s, de las mujeres, de las minorías. Una Europa social que sea un verdadero contrapeso al nuevo imperialismo occidental. Los defensores de la Europa del capital y la guerra nos dicen que la constitución es necesaria para contrarrestar a los americanos y para garantizar el “modelo social europeo”. Sin embargo, esta gente dice defender la paz aumentando los presupuestos militares, dice defender el “modelo social europeo” destruyendo el Estado del bienestar, dice defender los derechos humanos construyendo centros de internamiento para los inmigrantes clandestinos. Dicen que si no se aprueba la constitución habrá una crisis ingobernable en Europa. Pero esa crisis ya existe y la han creado ellos. Precisamente porque queremos salir de las crisis hay que rechazar una constitución que institucionaliza el caos neoliberal y que no da salida a los principales problemas de los pueblos europeos: el paro, la precariedad, la destrucción ecológica, la feminización de la pobreza, la discriminación de los trabajadores inmigrantes. Pero no podremos romper con la orientación actual de la construcción europea sin hundir este proyecto constitucional, sin provocar una verdadera ruptura democrática que permita convertir a los pueblos de Europa en los agentes de la construcción de una Europa democrática y social, deslegitimando a la burocracia neoliberal de Bruselas y atacando el monopolio del poder que ejercen los Estados y las multinacionales.

Por todo ello es fundamental impulsar la movilización en la calle. Sin lucha en la calle no podremos hacer avanzar nuestros argumentos. Hacen falta movilizaciones para forzar a los apologetas del proyecto a hacer debates públicos. Hacen falta manifestaciones para abrir una brecha en el sistema mediático. Necesitamos luchas para empujar a las organizaciones que defienden el No, pero no movilizan por el No, y para crear contradicciones a las organizaciones que están divididas debido a su apoyo oficial, especialmente en los sindicatos mayoritarios con su Sí dudosamente crítico, o entre la gente que abona una cosa en su partido y otra en su sindicato.

Sin embargo, será complicado construir una movilización potente, debido al contexto de reflujo en el que nos encontramos y debido a los límites políticos de los nuevos movimientos: la escasa comprensión de la importancia de luchar contra este proyecto y de cuáles serían las consecuencias a largo plazo de la consolidación del actual modelo institucional europeo.

Son precisamente estos límites de los nuevos movimientos los que hacen urgente la construcción de una izquierda anticapitalista y revolucionaria capaz de remontar la desmovilización y el desconcierto actual para que después del referéndum la lucha por la Europa que queremos pueda continuar en mejores condiciones.

publicado en el nº12 (febrero 2005) de Revolta Global