Una aproximació a les dades de població estrangera a Catalunya

Mónica

Segons el Ministeri de l’Interior el mes de juny del 2004 a Catalunya hi residien 399.262 persones de nacionalitat estrangera. Les dades dels padrons, al voltant de les mateixes dates, abocaven una xifra aproximada de 700.000 persones. De la resta de les dues dades emergeixen 300.000 persones que es troben en el que eufemísticament s’anomena “situació administrativa irregular”, és a dir, sense papers o desdocumentats. En els darrers dos anys la distància entre les dades policíaques i els registres municipals no ha deixat d’eixamplar-se: es calcula que des del mes de gener hi ha aproximadament 60.000 persones més en situació d’irregularitat.

Els col•lectius més afectats per la falta de papers són els que fa menys temps que han arribat a Catalunya: els europeus de l’est (entre els que destaquen els romanesos i els russos) i els originaris d’Amèrica Llatina, principalment equatorians, colombians i argentins arribats en els darrers dos anys esperonats per les crisis econòmiques que viuen els seus països i que s’han instal•lat aquí en un moment en el qual ha esdevingut gairebé impossible aconseguir papers, degut a les fortes restriccions imposades per les reformes de la llei d’estrangeria.

Val a dir però que resulta força difícil conèixer amb exactitud la xifra de persones estrangeres immigrades que viuen avui a Catalunya. Si bé el padró sembla reflectir de manera més acurada que les gasives dades ministerials la realitat de la població estrangera extracomunitària, és possible que hi hagi sectors de la població immigrada, precisament aquells més vulnerables, que no s’empadronin per por a ser detectats per la policia i expulsats del país. Tot i així, segueixen sent les dades que més s’aproximen al nombre real de residents estrangers.

Qui són els immigrants?

Fem un repàs ràpid del perfil de la immigració a Catalunya, segons les xifres de població dels municipis. Els col•lectius estrangers més importants a Catalunya són el marroquí (aproximadament 160.000 segons fonts oficioses), l’equatorià (més de 80.000), el colombià i l’argentí; aquests darrers són força més nombrosos del que reflecteixen les estadístiques, ja que molts tenen també nacionalitats comunitàries, l’espanyola o la italiana.

Aproximadament mig milió d’estrangers viuen a la província de Barcelona. D’aquests, el 40% viuen a la ciutat de Barcelona on els col•lectius principals són l’equatorià, seguit del marroquí, el colombià i el peruà. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi viu també la major part dels prop de 18.000 paquistanesos empadronats a Catalunya. A les comarques gironines, després de la comunitat marroquina la més important és d’origen gambià; a Tarragona i Lleida, la segona en nombre d’empadronats és la romanesa.

El 58% de la població estrangera són homes. En el cas dels col•lectius africans aquest percentatge és superior, així com entre les comunitats provinents del subcontinent indi (per exemple, més del 80% dels indis i dels paquistanesos són homes). En canvi, entre els col•lectius procedents d’Amèrica Llatina les dones són molt més nombroses. Aquestes diferències en la composició per sexe s’expliquen per raons diverses, entre les quals destaquen la demanda de mà d’obra masculina o femenina per diferents sectors laborals i les tradicions culturals o històriques de les migracions en origen.

Finalment, la població estrangera és eminentment jove i es troba en edat de treballar (el 65% té entre 19 i 44 anys). En els darrers anys, però, s’experimenta un creixement de les franges de població infantil, fruit dels processos de reagrupament familiar d’aquells col•lectius més instal•lats en el territori i dels naixements amb pares estrangers. En aquest sentit, el 14% dels infants nascuts a Catalunya durant el 2002 tenien una mare estrangera.

Publicat al Revolta Global nº10 (novembre 2004)