L’emigració... la gent que se’n va

Aziz (Cornellà sense fronteres)

Quan parlem de l’emigració no parlem ni de turistes, ni d’ambaixadors, ni de colons, ni de jubilats que busquen el sol. Parlem de la gent que se’n va a la recerca del pa de cada dia.

La realitat que s’amaga darrere aquestes persones són les causes que les empenyen a abandonar les seves famílies i la seva terra, causes que poden ser enteses a nivell global.

El capitalisme amb les seves formes diverses de dominació del món, com ara les invasions directes (l’Iraq, Afganistan, Haití, Palestina, Panamà, Granada, països africans...) i la lluita pel control dels recursos, fa que la riquesa es concentri cada cop en menys mans, provocant l’enfonsament tradicional dels pobles, com va passar en el seu dia a l’Estat espanyol, i els consegüents migratoris cap a les zones que acumulaven el capital: Barcelona, Euskadi... Hamburg o París.

Ara, però, tot va molt més ràpid, amb un augment brutal de la pobresa que afecta gran part de la humanitat, a través de mecanismes político-econòmics, com ara el deute extern o el manteniment dels règims antidemocràtics que actuen com a funcionaris de les potències imperialistes.

La mateixa Llei d’Estrangeria és part de l’entremat: controla els fluxos migratoris i les fronteres amb la finalitat de filtrar les persones segons les necessitats del sistema a cada moment.

Això es combina amb un discurs i unes pràctiques que criminalitzen la immigració, tot assimilant-la a gratcient amb el delicte, el terrorisme i el fonamentalisme com a una manera d’aïllar-la i fer-la més fràgil, fomentant així el racisme i la xenofòbia en la societat receptor.

La política d’irregularització permanent alimenta en els empresaris l’ús, directe o indirecte, de mà d’obra precària, sense drets laborals ni socials, mantenint a un nombre molt important de treballadors i treballadores en una situació de sotmetiment a la més absoluta arbitrarietat de l’estat, de les màfies i dels patrons.

Davant aquesta política, ens hem d’aixecar i construir la unitat de la classe treballadora, basada en la solidaritat i la comunitat d’interessos.

Publicat al Revolta Global nº10 (novembre 2004)