L’Europa dels Estats i les multinacionals

Andreu Coll

Aquest llibre divulgatiu és un material molt útil per fer palesos els elements i els interessos principals que hi ha al darrera de l’aprovació de l’anomenada Constitució Europea. Al llarg de les seves pàgines es van desgranant els interessos ocults que hi ha darrera de cada paràgraf de l’esborrany de la Constitució i s’expliquen els processos de construcció europea neoliberal anterior que es formalitzen i es codifiquen en l’esborrany de la Convenció.

El que es veu amb la lectura d’aquest llibre és que el projecte constitucional europeu no és un procés constituent democràtic, sinó la integració dels tractats europeus anteriors i de les polítiques neoliberals que han orientat la integració europea en un nou tractat intergovernamental amb pretensions de llei fonamental de l’ordenament jurídic.

És a dir: és la conversió en llei d’un seguit de polítiques socioeconòmiques regressives des del punt de vista dels drets civils i dels drets socials. Com apunten molt bé els autors, el procés d’elaboració de l’esborrany no ha comptat amb cap dels requisits d’un procés constituent tradicional: l’existència d’un esdeveniment polític que hagi fundat un ordre institucional nou, l’elecció per sufragi universal d’una assemblea constituent, la redacció d’un esborrany que reculli els drets i els deures fonamentals de la ciutadania i la seva ratificació posterior i simultània en referèndum pel conjunt dels i les ciutadanes concernides. La Convenció dirigida per Giscard d’Estaing que s’ha encarregat de la redacció de l’esborrany no és pas un òrgan emanat de l’elecció popular, sinó designat pels principals Estats membres i fortament hegemonitzat per elits conservadores amb molts vincles amb potents fraccions del capitalisme europeu. Així doncs, en termes generals, aquesta dita Constitució Europea és un intent de recobrir d’un verniç de legitimitat democràtica un seguit de polítiques que, al llarg dels últims vint i cinc anys, han aplicat els caps d’Estat europeus i la burocràcia comunitària amb la Comissió Europea al capdavant. És la conversió de les polítiques neoliberals en llei; una operació molt perillosa pel futur del continent, ja que vol imposar una constricció molt rígida als futurs governs dels Estats membres i a les mateixes institucions comunitàries per ilegalitzar l’aplicació de polítiques socioeconòmiques més redistributives i igualitàries en el futur.

Però quins continguts defensa aquest projecte constitucional?

 En primer lloc la distribució del poder dins de les institucions europees afavoreix els Estats i manté un dèficit democràtic ja crònic en el funcionament de les seves institucions. El poder “legislatiu” real de la Unió es concentra en els Consells Europeus (les reunions de Caps d’Estat, és a dir els poders executius dels Estats membres) i en la Comissió (un òrgan nomenat pels Estats i que està directament influït pel gran capital europeu –com s’indica detalladament en el llibre-). El Parlament Europeu, l’únic organisme representatiu votat per sufragi universal, només té funcions consultives i de codecisió, però té molt poques capacitats legislatives. Des d’aquest punt de vista, l’esborrany de Constitució Europea és una victòria dels Estats i de la lògica intergovernamental contra el projecte d’una Europa més democràtica i basada en la sobirania dels pobles i de la ciutadania. Això lliga també amb la negació explícita dels drets nacionals de les nacions sense Estat de la Unió, com ara Catalunya.

 Des del punt de vista econòmic, l’esborrany constitucional legalitza l’autonomia absoluta del Banc Central Europeu a l’hora de dictar les polítiques econòmiques i monetàries de la UE. És a dir que les polítiques que afecten a milions de persones són preses per un seguit de tecnòcrates neoliberals que no han de respondre davant de cap control democràtic ni parlamentari. Aquesta autonomia del BCE és probablement un dels trets més ultraneoliberals de la Constitució Europea i sobrepassa amb escreix en fonamentalisme a les insitucions monetàries nordamericanes. Aquest fet prohibeix una intervenció democràtica en els afers econòmics i és la consagració d’un laisser faire que ens retorna al capitalisme salvatge que va analitzar Marx al Capital.

 Pel que fa a les polítiques mediambientals, tot i ser significatives, les alusions que es fan en l’esborrany supediten sistemàticament les exigències ecològiques a les necessitats de potenciar una economia productivista capaç de competir amb els altres blocs imperialistes: EE.UU. i el Japó.

 La Constitució que ens ha preparat messieu Giscard també vol institucionalitzar l’Europa fortalesa, que vol blindar-se per rebutjar les conseqüències humanes del saqueig imperialista que exerceix cap al Sud i cap a l’Est del planeta. Mentre a l’esborrany es parla de Drets humans i dels valors de la “Civilització europea cristiana”, s’institucionalitza la repressió de la immigració, tot construïnt murs i camps de concentració pels pobres que gosen buscar-se la vida a l’Europa capitalista. Ni tan sols els ciutadans pobres dels nous Estats membres tenen dret a la lliure circulació per dins de la UE; només les mercaderies i els capitals tenen aquest privilegi. Això no deixa de ser una perfecta metàfora del capitalisme contemporani: tota la llibertat als diners i les mercaderies, tota la repressió i el control sobre els éssers humans.

Així dons, aquest llibre de Xavier Pedrol i de Gerardo Pisarello és un material útil per afinar l’arma de la crítica amb nous arguments per fer campanya contra l’Europa del capital que els seus promotors volen institucionalitzar en els propers mesos.

Publicat al Revolta Global nº10 (novembre 2004)