Barcelona 1984: el Fòrum

José Téllez

Barcelona, setembre 2004: “any fòrum”: Com si fos un d’aquells rumors que van de boca a orella, aquest any a Barcelona sembla que s’ha celebrat un “Fòrum de les Cultures”, i com tot rumor, qui més qui menys coneix algú que l’hagi visitat i hagi pogut explicar als ciutadans (els veritables finançadors d’aquest espectacle) “què carai es això del Fòrum?”.

Jo conec l’amic d’un amic que hi va anar aquest estiu i així m’he pogut assabentar d’allò que s’hi trama, allà dins. Grans blocs de ciment, pallassos fent riure als nens, paradetes de comerç just que et conviden a prendre cafè Nestlé, etc. Però a aquest amic del meu amic el va sobtar un objecte d’una exposició, dita “els cubs de les bones idees”. Es tracta d’una exposició d’invents de joves dissenyadors, invents que han de contribuir a canviar el món i fer-lo un món més just, social i sostenible. Hi ha un d’aquests invents que crida molt l’atenció, es tracta d’una manta tèrmica pensada per als “sense-sostre”, per evitar hipotèrmies al fred hivern de Barcelona. Però compte, no una manta qualsevol, sinó de disseny exclusiu: per una banda la manta és un mapa de Barcelona on surten assenyalats els menjadors socials de la ciutat, i per l’altra banda... la manta està entapissada amb un dibuix que imita les llambordes dels carrers de la ciutat comtal. Al amic del meu amic li va semblar una idea genial. Vagabunds de disseny, sense cartrons. Una altra amiga d’una amiga explicava que no la van deixar entrar a un debat dins el recinte perquè portava una samarreta amb una frase de Bertold Brecht contra el feixisme. “Per tal de no ferir sensibilitats ideològiques”, va ser la resposta dels encarregats de seguretat. Això són les idees del Fòrum. Això és la “trobada que mourà el món”, la “trobada entre Davos i Porto Alegre”, tal com s’han encarregat de promocionar-lo.

El Fòrum s’acaba i, digui el que digui l’ajuntamen,t la patacada encara sona per tota la ciutat. Dels gairebé set milions de visitants que va anunciar Joan Clos el gener d’aquest any, no arribaran ni al milió i mig. I les crítiques sobre el seu discurset han fet sortir anti-fòrums per tot arreu, entre la majoria de la població de Barcelona. Fins i tot ICV, socis de govern del PSC a l’ajuntament, s’han atrevit a fer unes molt tímides crítiques veient que la fantasmarada era tan gran que podien perdre l’adhesiu de ser “d’esquerres de debò”.

Ningú no ha entès el Fòrum, però tothom ha entès perquè s’hi havia d’estar en contra. Els moviments socials de Barcelona, junts dins l’assemblea de Resistències al Fòrum, han pogut fer-se escoltar i explicar davant dels mitjans i de la població de Barcelona. L’èxit està al carrer. El Fòrum de la mentida, de l’especulació i de la precarietat és un fet que tothom ha pogut entendre. Tinc un altre amic (aquest sí, un amic directe) que també va anar al Fòrum, però sense pagar entrada. El meu amic va arribar al Fòrum en pastera des de la platja del costat, un diumenge d’aquest juliol, amb un centenar de persones més que navegaven en originals embarcacions casolanes. El meu amic va estar allà, i va poder viure la part obscura del Fòrum de les cultures: el Fòrum de la repressió, de la manipulació mediàtica. Els mitjans de comunicació oficials de l’ajuntament es van encarregar de fer una operació mediàtica per tal de presentar els moviments en contra del Fòrum com a grupets de “okupes-violents-radicals-antisistema”. El Fòrum també té els seus “urdacis”.

I es que aquest any Barcelona ha recordat amb l’”esperit Fòrum” aquell “esperit olímpic” del ’92 que va venir acompanyat de una gran repressió als moviments socials (sobretot l’independentisme). Els sense papers mai no van poder imaginar que els antidisturbis farien una càrrega dintre de la catedral barcelonina, com als temps d’aquell ministre gallec que va dir “la calle es mía”. El moviment okupa mai no va viure una onada de desallotjaments com aquest any, amb gairebé un desallotjament per setmana, amb el mal final de l’enderrocament de l’Hamsa, el centre social okupat més antic de Barcelona, amb vuit anys d’història.

Per tant, el fracàs del Fòrum no ha estat gratuït, sobretot per als moviments socials alternatius. Apart de robar-los el discurs i fer negoci amb ell, la socialdemocràcia governant els esclafa. Molts episodis ha deixat aquest estiu. Un altre de destacat ha estat les festes del barri de Gràcia. Arran de la resistència d’alguns joves a una agressió feixista, el vicepresident d’ICV, Jordi Guillot, va exigir al delegat del Govern a Catalunya que imposés "una política de tolerància zero amb els grups violents" i una actitud de control i dissuasió "també en el cas dels okupes" tot pronunciant-se "en contra de tots els grups de joves que actuen de manera violenta, tant si són d’”ultra dreta com d’ultra esquerra".

Aprofitant l’avinentesa, l’ajuntament ha aconseguit posar els veïns en contra de les tradicionals festes alternatives autogestionades dels moviments socials graciencs. Les càrregues policíaques ordenades per l’ajuntament de matinada han tacat l’ambient de les festes. L’ajuntament ho disfressa justificant-ho amb el seu ja esgotador discurs del “civisme i la convivència entre la ciutadania”, i assenyalant amb el dit les festes alternatives. Aquest discurs, el discurs del Fòrum, sí que té ressó entre molt veïns i veïnes de la ciutat, i ja moltes associacions de veïns han demanat la prohibició de les festes alternatives. De fet, fa poc l’ajuntament va prohibir per la força policíaca les festes alternatives al barri de Vallcarca sense que provoqués grans moviments de denúncia.

I així, construint fòrums que serveixen de laboratori per a les noves idees d’allò que ja alguns filòsofs anomenen el “feixisme postmodern”, introdueixen entre la població nous conceptes de ciutadania, convivència, etc. Aquests nous conceptes (purament socialdemòcrates) els posen en contraposició d’un món globalitzat on imperen les poderoses tesis de “guerra preventiva”. D’aquesta manera són fàcilment (i perillosament) assumits per la “ciutadania”. I tot això no són més que armes per esborrar antics conceptes com la societat de classes (substituïda per “ciutadans i ciutadanes”) i per justificar la repressió contra qui construeix alternatives al capitalisme tot tenint cura del “bé comú de la ciutadania”, la mal anomenada “convivència”.

Sobre aquestes idees es basteix la ciutat de Barcelona i les seves rodalies (altres ciutats, com ara Badalona, es construeixen també al voltant de macroprojectes com el port esportiu i la Ciutat del bàsquet). Barcelona és ara el nou model de ciutat capitalista globalitzada, pensada per anul•lar la classe obrera i els moviments de resistència al capitalisme. I l’any 2004, l’any del Fòrum, ha estat el seu primer gran pas. L’ajuntament negocia ara amb el govern espanyol per dotar Barcelona d’una “Carta Municipal”, com una mena de constitució local que donaria competències a l’ajuntament pròpies d’un estat, com la justícia als barris. Escoltar segons qui de l’ajuntament parlar de judicis ràpids als barris fa tremolar una mica...

Aquest any, la lluita contra el Fòrum ha estat molt més que la lluita contra l’especulació del certamen. Ha estat la lluita contra un discurs neoliberal que es disfressa amb una armadura de bones intencions. Ens roben el discurs per deixar-nos nus. I nus no som res... Per al capitalisme globalitzat, la ciutat-estat és una opció contemplada de fa temps, i Barcelona és el pati de proves.

Adéu a la Barcelona 2004, malavinguda la “Barcelona 1984”: el Fòrum et vigila...

Publicat al nº9 de Revolta Global (octubre 2004)