Barbàrie de l’opressió! Llibertat per al poble Txetxè!

Declaració de la LCR a França

Estupefacció, esglai, horror, tothom es va quedar astorat per la violència de les imatges de l’assalt de les tropes russes contra l’escola de Beslan, petita ciutat d’Ossètia en el sud caucàsic de Rússia, per tal d’acabar amb la presa d’ostatges per part d’un escamot que demanava la fi de la guerra a Txetxènia. Si fa no fa, 500 morts, més de 700 ferits, les tropes russes van cometre un veritable carnatge. La població, ferida i marcada en el més profund de si mateixa, soterra, sola i desemparada, els seus morts la majoria dels quals són canalla. Els dos dies de dol que el responsable d’aital massacre, Putin, va decretar per a tota Rússia no n’esborren pas els crims, ans el contrari, evidencia el seu cinisme. Si bé la presa d’ostatges dels nins de l’escola de Beslan és injustificable, la sang vessada per Putin només pot provocar nous atemptats.

EL TERRORISME DE L’OPRESSIÓ

¿Per què un desencadenament semblant de violència, quina follia lògica pot dur el dictador rus i els seus esbirros a mostrar aital menyspreu envers els pobles, envers la vida humana? El drama dels infants i de la població de Beslan evidencia, en tot el seu horror, la corrupció d’un poder fora de control i sense escrúpols per a qui el menyspreu, la violència, les exaccions de tota casta i la tortura són pràctiques diàries. El poble txetxè les pateix a causa d’aquesta guerra que Putin li fa des de fa anys, la qual alimenta un terrorisme desesperat, sense eixida. En afavorir el nacionalisme rus i el racisme, el dictador rus no pot fer-se enrere sota pena de contradir-se a ell mateix i renegar del seu exèrcit. De tot això sorgeix l’escalada de violència cega de la qual el poble rus és ostatge.

HUMILIACIÓ DELS POBLES

Sense la menor compassió per a la població d’Ossètia, Putin només fou capaç de lamentar d’haver mostrat “debilitat” puix que els “dèbils són vençuts”. És a dir, per fer front a allò que ha esdevengut l’obsessió repetida fins a la sacietat pels dirigents de les grans potències que dominen el món, ço és “l’amenaça del terrorisme internacional”, cal més fermesa, per tant més mesures policíaques, més repressió contra els pobles. En nom d’aquest mateix discurs, Bush arrossegà el món en la guerra contra l’Iraq en la qual avui s’empantaneguen els exèrcits dels Estats Units i llurs aliats, que veuen com a davant seu s’aixeca tot el poble iraquià. Tant la violència militar com l’econòmica, el pillatge, que les grans potències exerceixen contra els pobles, generen i mantenen el terrorisme, siga a l’Iraq, a Txetxènia o a Palestina. L’opressió duu a la humiliació i la desesperança, i és ella qui empeny jóvens, dones i hòmens a fer-se kamikazes, a prendre ostatges. Aquests mateixos mecanismes expliquen el segrest dels dos periodistes francesos. Perquè, tot i que Chirac haja estat crític envers Bush, dóna suport a les seues polítiques i hi participa. D’altra banda, fou un dels pocs caps d’estat que oferiren llur suport a Putin, sense la més mínima reserva ni crítica.

PEL DRET DELS POBLES

Sí, el terrorisme militar de les grans potències com també el terrorisme econòmic de llurs multinacionals són qui destil•len la desesperança i la misèria, brou de cultiu dels integrismes i del fanatisme, de la demència sense sortida del terrorisme. Són ells qui creen al món un estat de tensions, àdhuc de guerra, permanent. Cal acabar amb les relacions de dominació militar i econòmica per mor de permetre unes relacions democràtiques de veres entre pobles, és a dir que en respectin la llibertat i el dret a l’autodeterminació.

Publicat al nº9 de Revolta Global (octubre 2004)