Els atacs contra les prestacions socials i els moviments de protesta a Alemanya

Carme Wenzke

A la cimera de governs de la Unió Europea celebrada a Lisboa el març del 2000, es va acordar que la U.E. havia d’arribar a ser l’economia més dinàmica i competitiva del món. Es tracta de fer la competència als USA com a potència mundial, per la cursa per la participació al mercat mundial, pel repartiment de les matèries primeres i la consecució dels màxims guanys. La nostra corresponsal a Alemanya ens explica com això s’està concretant a aquest país.

L’Agenda 2010 de Schroeder

La política del govern de l’SPD (Partit Social-demòcrata Alemany) i dels Verds amb la seva “Agenda 2010” ha traduït al marc alemany els acords de Lisboa: la reforma del sistema social, les progressives privatitzacions dels serveis i de les empreses públiques. Els retalls a la Seguretat Social (pel que fa a la salut, les prestacions per a la gent gran, els subsidis de l’atur, etc.) i l’allargament de la jornada laboral tenen l’objectiu d’augmentar els guanys empresarials i endurir l’explotació dels assalariats.

Una peça essencial de l’Agenda 2010 són les lleis “Hartz”. Peter Hartz és el cap de personal de la Volkswagen. El govern de l’SPD el va fer cap d’una comissió que havia de reformar el sistema de la prestació per atur. Amb la llei “Hartz I” es van crear les agències de serveis i de personal. Aquestes han de proporcionar aturats com a treballadors llogats. Si això funciona, els afectats treballaran sense subsidi d’atur i amb salaris per sota dels establerts pels convenis entre sindicats i patronal.

Amb la llei “Hartz II” es van organitzar job centers (una espècie d’ETTs) i minifeines sense seguretat social. Més de set milions de persones, la majoria de les quals són dones, treballen així.

La llei “Hartz III”, aprovada a principis del 2004, estipula que les oficines de col•locació, que abans estaven centralitzades en una oficina federal (pública), es transformaran en agències de col•locació.

A hores d’ara, s’està preparant l’esborrany d’un projecte de “Llei Hartz IV”, que està previst que entri en vigor l’u de Gener de 2005, i que vol fusionar la prestació per l’atur (una prestació econòmica que, a Alemanya, és de segona classe, més reduïda i condicionada a la necessitat de demostrar la seva necessitat per part del sol•licitant) i l’ajut social (donació estatal per a la prevenció de la pobresa extrema) i aconseguir d’aquesta manera una prestació econòmica per l’atur de tercera classe.

Així les coses, tenim un milió de pobres més a Alemanya, molts d’ells nens.

Però, la Hartz IV estarà acompanyada per un qüestionari de 16 fulls, en el qual els aturats hauran d’explicar detalladament totes les seves circumstàncies… fins i tot se’ls preguntarà si tenen cotxe i el seu preu, el lloguer que paguen, el valor del mobiliari que tenen a casa, etc.

Per aconseguir la prestació econòmica d’atur, moltes persones arribaran a vendre els seus cotxes i mobles i es mudaran a cases més barates (si és que en troben). Fins i tot és previsible que arribin a cancel•lar els seus plans de pensions i les assegurances per a l’educació dels seus fills… això sí, només en el cas que siguin “desmesurades”.

A més a més, els destinataris de la prestació per atur estaran obligats/ades a treballar per un o dos euros per aconseguir aquest subsidi retallat. I, en realitat, el que ha succeït és que no s’ha aconseguit cap reducció real de l’atur sinó una reducció dràstica dels salaris i un augment considerable del nombre de treballadors pobres, seguint el model dels Estats Units.

Aquesta política alleugera també els grans grups industrials que, com Daimler i Volkswagen, estan allargant la jornada laboral sense compensació salarial.

Les mobilitzacions de protesta i la nova situació política

L’u de novembre de 2003, cent mil persones es van manifestar contra aquesta política antisocial. Les organitzacions petites de l’esquerra revolucionària i radical, Attac i molts sindicats actius es van mobilitzar, però no ho van fer els dirigents sindicals. Alguns d’aquests es van mobilitzar oficialment el 3 d’abril del 2004, quan hi va haver mig milió de persones pels carrers de Berlín, Stuttgart i Colònia. Durant l’estiu aquest moviment va créixer a les regions (Länder) de l’antiga República Democràtica (l’Alemanya de l’Est) amb el desenvolupament de la iniciativa de “les manifestacions dels dilluns” amb aproximadament 10.000 participants, que en certa forma recupera la tradició de les mobilitzacions contra la dictadura estalinista del SED. A l’Oest, aquest moviment ha estat més modest però, malgrat tot, encara hi ha manifestacions setmanals a més de dues-centes ciutats.

L’esquerra anticapitalista defensa que el moviment es desenvolupi fins a desencadenar veritables vagues polítiques. Tanmateix, l’SPD va perdre espectacularment les últimes eleccions regionals. La construcció d’una alternativa a l’esquerra de l’SPD i dels Verds (i també del PDS –Partit del Socialisme Democràtic, originat en l’antic partit oficial de l’Alemanya de l’Est- que desenvolupa una política neoliberal a tot arreu on governa, tant a Berlín com a Necklemburg-Vorpommern) és cada cop més urgent.

Existeix ja un nou enunciat per això: “Alternativa electoral per la justícia social i laboral”.

Publicat al nº9 de Revolta Global (octubre 2004)