Imminent privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL)

Per Plataforma Aigua és Vida

L’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) creada l’any 1990, està en el punt de mira de la Generalitat de Catalunya des de que va entrar el nou govern i persegueix la seva externalització, eufemisme utilitzat pel Govern, que no és més que la privatització d’un altre servei públic. En aquest cas aprofundeixen en la privatització de la gestió l’aigua. És un altre atac frontal contra el control democràtic de la gestió de l’aigua per part de la ciutadania del nostre país, ja que es tracta d’una empresa pública que abasteix a més de 4,9 milions d’habitants i subministra anualment un volum de 229 Hm3.

Les funcions i responsabilitats d’ATLL, segons el decret 3/2003, són la producció i el subministrament d’aigua potable per a l’abastament de poblacions mitjançant la seva xarxa de distribució. Aquest decret reconeix que “és un servei públic d’interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn: a) La regulació dels recursos hídrics i l’adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat. b) La planificació, la redacció dels projectes, l’execució de les obres, la gestió i l’explotació de les instal·lacions.” Alhora que també li correspon “modificar, adaptar, reajustar i ampliar la quantitat dels recursos en origen, la duració temporal i la regulació estacional de les concessions a les poblacions dins de l’àmbit territorial de prestació del servei, establint, per a les ampliacions i les noves concessions, les condicions econòmiques que siguin necessàries”. ATLL té una xarxa de 700 km, 167 dipòsits de capçalera, i 12 estacions de bombament. La gestió d’aquestes infraestructures i de les funcions abans esmentades, es duen a terme mitjançant 224 treballadors/es. La xarxa d’ATLL té un molt bon rendiment del 95.14%. Que això vol dir que de cada 100l que entre a la xarxa se’n comptabilitzen a la destinació final de l’aquesta 95,14l.

ATLL té un patrimoni immobilitzat de 1.800 M€, infraestructures pagades amb l’aportació econòmica de la ciutadania a través dels seus impostos, ja sigui a través de inversió pública de la Generalitat, o Corporacions locals. En la construcció d’ATLL s’han rebut Fons de Cohesió de la Unió Europea, que han servit per a la construcció de: dessaladora del Prat, Electrodiàlisi Reversible d’Abrera, la connexió de la dessaladora de Blanes i la interconnexió entre Cardedeu i Abrera (dipòsit Trinitat -Font Santa). L’esforç inversor ha estat considerable, i ara podem dir que disposem de les infraestructures per una garantia raonable d’abastament de la regió metropolitana central de Catalunya. Garantia de recurs sota els criteris del vigent Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya: diversificant les fonts primàries de recurs i sense haver d’acudir a costos impopulars i conflictius transvasaments. L’opció del Roïne va desapareixent del mapa. I és precisament ara, un cop tenim les inversions realitzades, quan la Generalitat vol cedir la seva gestió al sector privat. Sector que haurà de fer poques inversions complementaries per a les noves infraestructures. Per tant una vegada més, aquest Govern, vol privatitzar els beneficis d’explotació i socialitzar les despeses de construcció de noves infraestructures perquè uns pocs les gestionin i n’obtinguin beneficis.

El 2010, l’empresa pública ATLL té un deute de 670 M€ pels costos d’explotació, incorporació (en primer lloc) d’altres empreses públiques com la Societat de Gestió Metropolitana d’Abastament d’Aigües, SA (SOGEMASA) de l’Entitat Metropolitana de Barcelona, deute generat bàsicament per les inversions realitzades i principalment la seva aportació en inversions per a la sequera del 2008: ATLL va pagar infraestructures que no eren de la seva competència, però que per la situació del moment es varen creure imprescindibles, i no va rebre el suport financer addicional de la Generalitat. En els últims anys la despesa en infraestructura per assegurar, entre d’altres, la garantia d’abastament i la qualitat de l’aigua a la conca del Llobregat varen fer, que el nivell d’inversió passés d’uns 35 M€ a més de 100M€ anuals. Cal recordar que la planta d’Osmosi Inversa de Sant Joan Despí s’ha pagat amb pressupost públic per tal que una empresa privada acompleixi amb la legislació en matèria de salut. I aquest augment necessari de la inversió es va fer sense repercutir-lo en la tarifa en alta. Per tant els ingressos d’ATLL no van créixer al ritme de les imputacions als comptes per les despeses d’inversions. Tampoc es van produir aportacions addicionals de la Generalitat com sí es feia en altres infraestructures com les carreteres i els aeroports.

El Govern de la Generalitat està tenint dificultats per “vendre” (externalitzar) l’empresa pública per 700M€. Malgrat haver-hi grups industrials interessats, com AGBAR i COMSA, no troben el finançament necessari o no consideren excessives les compensacions. Davant d’aquesta situació, la Generalitat ha realitzat contra ofertes: primer, augmentar la concessió de 25 a 50 anys; i segon: el control de la tarifa per part del gestor. Amb això hipotequem el futur de la gestió de l’aigua a Catalunya, com a mínim, pels propers 50 anys. L’aigua serà gestionada amb criteris de benefici econòmic, com una curiosa mercaderia que no està sotmesa al binomi oferta- demanda, ja que l’oferta és un monopoli natural i la demanda és captiva. Sota aquests criteris de màxim benefici els ciutadans de les comarques de Girona ja es poden oblidar del retorn al Ter de part de l’aigua transvasada a la regió metropolitana central. Tots sabem que l’aigua de la dessaladora és més cara que la del Ter. Els ciutadans ja se’n poden ben oblidar de la garantia d’un preu just, i s’acaba la reinversió dels beneficis al sistema, veurem com es transformen en dividends. Si la concessió és a 50 anys, es calcula, que amb les condicions actuals, generaria un benefici per l’empresa gestora de 2.500M€, serien 50M€/any. Si fem un càlcul ràpid, és fàcil veure que aquest no és el camí que interessa a la ciutadania de Catalunya, i sí al sector privat de l’aigua i la pròpia banca.

El Govern ha endegat una campanya per a traspassar ATLL als seus sectors afins, en detriment de la ciutadania de Catalunya. Aquest Govern deixa en mans del sector privat l’obtenció del recurs i certs aspectes de planificació. Està dimitint de les seves responsabilitats i del seu deure davant la ciutadania de Catalunya. A nivell econòmic, en la formació del patrimoni d’ATLL a més de la Generalitat hi ha intervingut Ajuntaments i la Unió Europea. El Govern pretén externalizar-ho com a propietari únic, ignorant les aportacions del món Municipal d’aquets país. Alhora aquest Govern, també vol ignorar la Unió Europea, ja que els fons de Cohesió transferits tenen per objectiu “l’enfortiment de la cohesió econòmica i social del territori comunitari” i ressalta que al no ser Fons Estructurals contribueixen a “la cohesió dels Estats membres, enfortint les economies menys pròsperes de la UE” i “d’inversió pública”i, estem parlant de subvencions amb finalitats públiques pel sector privat?

Quan ATLL manté uns nivells d’inversió de 30 M€ anuals, aproximadament, obté uns 7M€ de beneficis anuals, que reverteixen a la societat. Ara aquest Govern està decidit a deixar en mans públiques la inversió i en mans privades la gestió, per tant garantir beneficis al sector privat i llastrar encara més les finances públiques i exercir més pressió sobre les famílies.

Entitats adherides Plataforma Aigua és Vida: Ateneu Rocaus, Attac-ACORDEM, Badalona Indignada, Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya – CATAC, Casal Independentista l’Ocell Negre, Comissions Obreres – CCOO, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya – CONFAVC, Comitè d’empresa d’Aigües Ter – Llobregat, Comitè d’empresa de l’Agència Catalana de l’Aigua, Ecologistes en Acció – EeA, Enginyeria Sense Fronteres – ESF, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona – FAVB, Gent del Ter – GdT, Grup de Defensa del Ter – GdTer, Intersidindical Alternativa de Catalunya – IAC, Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura- IAEDEN – Salvem l’Empordà, Plataforma d’Oposició als Transvasaments – POT, Plataforma en Defensa de l’Ebre – PDE, Plataforma Prousal, Unió General de Treballadors – UGT, Xarxa de Consum Solidaris – XCS, Xarxa Nova Cultura de l’Aigua – XNCA.