Guerres, constitucions, estatuts: un nou curs ple de reptes...

Editorial revista "REVOLTA GLOBAL" nº 8 (setembre 2004)

Comença el setembre i amb ell el nou “curs polític” 2004-2005. Aquest estiu ens ha servit per analitzar, fer balanç i reflexionar sobre el curs anterior, sobre els resultats de les mobilitzacions, la continuïtat de les lluites i les perspectives d’altres de noves.

El moviment anti-guerra apunta a Bush

L’any passat les lluites i mobilitzacions internacionals han tingut gairebé com a única protagonista la guerra de l’Iraq. Per l’imperialisme nord-americà, sobretot per a l’Administració Bush, aquesta nova aventura bèl·lica està suposant molts mals de cap. Si bé de moment no ha estat una derrota militar com ho va ser la guerra del Vietnam, a dia d’avui ja es pot dir que les fortes mobilitzacions contra la guerra i la resistència iraquiana s’han convertit ja en una gran derrota política per als EUA. Els atemptats a Madrid del 11M van marcar un nou episodi negre de la guerra de l’Iraq, un fet que va tornar a recordar a la població que vivim en una època de guerra global i permanent on totes i tots podem ser víctimes. El lema més repetit de les mobilitzacions contra el PP a la jornada pre-electoral del 14M, “els morts són nostres, la guerra és vostra”, mostra l’emergència d’una nova consciència que ha de servir per aturar aquest nou ordre mundial i castigar a qui ens l’imposa. La derrota electoral d’Aznar i de Blair, les multitudinàries manifestacions del 20 de març a tota Europa, seguint l’agenda del FSE de París, i la sobtada decisió del nou govern Zapatero de retirar les tropes espanyoles de l’Iraq (amb clara intenció de calmar la mobilització i de fer un cop d’efecte que i dóna credibilitat entre la població) són els fruits que ens ha donat la perseverança en la mobilització i que hem d’aprofitar per enfortir el moviment i no per apagar-lo. Perquè en queda molt a fer. Les tropes ianquis massacren la població de Nayaf per tal d’esclafar la resistència i les protestes contra el nou govern titella de l’Iraq són contínues. A més, haurem de mirar amb deteniment què passa als EUA al novembre. Encara que sabem que guanyi qui guanyi les eleccions, els EUA no canviaran gaire la seva política exterior, es de vital importància per al moviment que Bush sigui derrotat de manera contundent a les urnes. Fer guardar la foto del trio de les Açores a un racó obscur de la història (a més de ser una satisfacció) és una victòria política per al moviment internacional contra la guerra, i ha de servir per reforçar-lo i donar-li un caire més radical.

Contra la Constitució de l’Europa del capital!

A Europa, com cada any, els moviments socials tenen la seva gran cita al III Fòrum Social Europeu, que aquest any tindrà lloc a Londres entre el 14 i el 17 d’octubre, al “cor de la bèstia” del capitalisme europeu. D’aquest FSE destacarà sobretot l’assemblea de moviments contra la guerra, que es farà paral·lela i complementària a l’assemblea de moviments socials. Aquesta nova assemblea servirà per revifar el moviment contra la guerra de l’Iraq, tornar a introduir la guerra d’Afganistan a les lluites, i coordinar a nivell europeu les mobilitzacions contra l’ocupació de Palestina. Això també servirà per poder centrar l’assemblea de moviments socials del 17 d’octubre en coordinar les futures campanyes contra la Constitució Europea (CE) que es realitzaran a Europa l’any vinent. Les disputes entre els Estats sobre la quota de poder a la UE i els daltabaixos en les negociacions del projecte van desfer completament l’agenda de mobilitzacions assenyalada a l’últim FSE de París, el novembre de l’any passat. La ratificació del text constitucional a finals d’octubre a Roma, i els referèndums que es realitzaran a molts països, en el cas de l’Estat espanyol el febrer de 2005, seran segurament els eixos per fer una nova campanya contra el projecte neoliberal de la UE, que pot servir també com a qüestió transversal per tractar altres temes com la guerra, el feminisme, el dret a l’autodeterminació, els drets laborals i la immigració. No serà una campanya fàcil, sobretot per nosaltres, a l’Estat espanyol, on el PSOE defensarà el “sí” en contraposició al discurs pro-americà del PP. Haurem de recordar les grans manifestacions de Barcelona el març del 2002 contra l’Europa del Capital i la Guerra per mobilitzar a la població cap al rebuig total a la Constitució Europea, que suposa la consolidació del projecte capitalista, patriarcal i imperialista de la UE. I per això, el FSE de Londres ha de ser una eina essencial.

Per un nou estatut amb dret a l’autodeterminació!

A nivell més local l’agenda política estarà marcada pel nou govern tripartit i socialista que obriran el gran debat sobre la reforma estatutària i constitucional. La gran campanya mediàtica del conseller Joan Saura per presentar el procés de reforma de l’Estatut com un procés “participatiu i obert a la ciutadania” fa riure de manera insultant. Tot fa pensar que el nou Estatut tornarà a ser un gran pacte entre partits (inclòs CiU i potser el PP) com ho va ser a la Transició. La demanda de ERC al govern socialista d’iniciar “la segona Transició” quedarà només en boniques paraules, ja que per tal de defensar “la convivència i la pau social” aquest estatut no presentarà cap ruptura històrica ni amb els drets nacionals ni amb els drets socials. Catalunya potser passarà a ser reconeguda com a nació pròpia, però no deixarà de ser dependent del govern espanyol. PSC i ICV tornaran a perdre l’oportunitat de presentar-se com un govern “d’esquerres de debò”, i ERC la de defensar els drets nacionals dels Països Catalans. Però cal aprofitar el procés de reforma per fer pressió des del carrer exigint un Estatut que defensi els drets a l’autodeterminació i la sobirania del poble de Catalunya i els drets socials de la classe treballadora. Ja no ens han de convèncer les excuses del ’78. I per fer aquesta exigència, la diada nacional del 11 de setembre és fonamental.