De quina cultura és capital Tarragona?

Per Mar González Sanz [1]

Fa pocs dies es va publicar al Diari que la política de retallades de drets socials i serveis públics que s’està duent a terme des de fa uns anys pels diferents governs centrals, autonòmics i, conseqüentment, municipals ha posat la seva mirada sobre l’Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT). Fins i tot no es descarta el propi tancament de la mateixa! Si no fos perquè el professorat de l’escola també ens ho ha comentat diríem que estem en un bucle clavats al 28 de desembre...com sants innocents.

Trobo que és una manera molt curiosa de posar a la pràctica el molt honorable títol oficial de Capital de Cultura Catalana al 2012... una capital de província sense escola pública d’ensenyaments musicals?. Tal i com es diu a la pàgina web de l’Ajuntament “la ciutat tindrà l’oportunitat de transmetre part de la seva visió del món i de la seva identitat”...de quina identitat estem parlant? O dit d’una altra manera, quin model de capital tenen en ment els nostres polítics locals que ha de representar Tarragona? una capital que no fomenta l’expressió artística més característica de l’ésser humà com és la música (el ritme, el moviment)?

Estem parlant de l’educació en valors cooperatius, empàtics, d’expressivitat de les emocions, d’establir lligams i connectivitat amb els altres, etc. mitjançant l’aprenentatge musical. I ja no entrem en que la música fomenta el desenvolupament cognitiu i emocional de les persones (el seu processament està distribuït per tot el cervell), que és un pont per fomentar la sociabilitat i, per tant, estar més a gust amb nosaltres mateixos i amb els altres. El cost a pagar davant aquestes retallades va més enllà dels termes econòmics de cost-benefici i de la temporalitat a curt termini.

Com alumna de l’EMMT manifesto el meu total rebuig i oposició davant la possibilitat de que Tarragona mostri una identitat d’ in-cultura present i d’herència mutilada pel futur.