Nigèria. Vaga General d’una setmana

Per TEAN [1]

L’anunci del president de Nigèria de la fi de les subvencions a la gasolina ha desencadenat una vaga que avui ha estat desconvocada després d’un retrocés parcial del poder.

Per a nombrosos habitants de Nigèria, el país més poblat d’Àfrica, el nom del seu president Goodluck Jonathan (literalment Buenasuerte Jonathan) no rima decididament ja amb felicitat, sinó més aviat amb desgràcia. Així, la setmana passada a Lagos, la capital econòmica del país, milers de manifestants cridaven el seu nom transformat en "Badluck Jonathan".

L’1 de gener, el president en exercici d’aquest país de 160 milions d’habitants que és el primer productor de petroli d’Àfrica va anunciar, per sorpresa, la supressió pura i simple de les subvencions al preu del carburant. Fins ara, la gasolina estava molt subvencionada per l’estat, per un import de 8 miliards de dòlars l’any.

En si, la supressió de la subvenció sobre la gasolina no era veritablement escandalosa, ja que beneficiava també les rendes altes. A les classes mitjanes i altes de Nigèria els agrada viatjar en cotxes de grans cilindrades, malbaratant la gasolina. Frenar aquest malbaratament de carburant i l’augment de la pol•lució no és el problema. Però no estava prevista cap compensació per a les poblacions pobres, quan el 70% dels habitants de Nigèria viuen amb menys de dos dòlars al dia.

Així, una part gens menyspreable del pressupost dels que no van en grans i rutilants cotxes estava ja consagrat a les despeses lligades als productes petroliers. Ja sigui per pagar els transports col•lectius (autobusos, minibusos) o el carburant que alimenta els generadors elèctrics en un país en el què els talls d’electricitat són freqüents. Amb aquesta mesura, aquestes despeses s’haurien multiplicat per dos.

Vaga general

A partir del dilluns 9 de gener, els sindicats més importants del país, reunits en dues confederacions (Nigèria Labour Congresss / NLC i Trade Union Congress / TUC), van emprendre una vaga general contra aquesta decisió del govern. Aquesta va afectar a nombrosos sectors, quedant els transports col•lectius paralitzats en bona part i molts comerços tancats, però en un primer moment no la producció petroliera mateixa, concentrada al delta del Níger i en plataformes off-shore. Els dos principals sindicats del sector seguien, en efecte, reticents: són necessaris diversos dies per aturar una instal•lació petroliera, i també diversos dies per tornar-la a posar en marxa.

Diverses desenes de milers de persones es van manifestar, en nombroses ocasions, per tot el país. A Lagos, el divendres 13 de gener, al voltant de 10.000 manifestants es van reunir i van ballar al so del Afrobeat, mentre 2.000 musulmans es trobaven a la mateixa plaça per fer la seva oració de divendres al lloc de la protesta. No obstant això, en una megàpolis de la mida de Lagos, la mobilització en les manifestacions va ser relativament feble, encara que la vaga tenia un bon seguiment a altres llocs. I és que els esdeveniments dels quinze dies precedents, marcats per una tensió creixent entre grups ètnics i religiosos -els atemptats de la secta islamista Boko Haram contra cristians al Nord, actes de venjança contra musulmans al Sud-, havien enverinat l’atmosfera . Malauradament, en certs llocs, les tensions entre grups de població es van barrejar amb la mobilització social, la qual cosa no va passar a Lagos. En Benín City, ciutat d’un milió d’habitants, va haver atacs contra la mesquita central perpetrats per centenars de persones vingudes de les manifestacions de protesta social dels dies 9 i 10 de gener.

Retrocés del poder

A finals de la setmana passada, un dels dos principals sindicats del sector petrolier, Pengassan, va anunciar que a partir del diumenge a la nit, la indústria petroliera es posaria també en vaga. Anteriorment, negociacions celebrades el dijous 12 de gener entre els sindicats i el govern havien fracassat. Noves temptatives de negociació van tenir lloc el cap de setmana, estant suspesa la vaga.

El dilluns 16 de gener, el president Goodluck Jonathan va anunciar una marxa enrere parcial en la seva decisió de suprimir les subvencions. Així, en lloc de passar de 65 naires (al voltant de 30 cèntims d’euro) a les 140 naires inicialment previstes, el nou preu del carburant baixarà al voltant d’un 30% per situar-se en 97 naires.

Els sindicats van declarar que seguien en desacord amb l’argumentació i que demanaven la seva completa anul•lació. No obstant això, el mateix dia, cridaven a una "suspensió" de la vaga. Anteriorment, el govern havia intentat un cop de força. L’exèrcit tancava l’entrada al lloc de concentració dels manifestants de la setmana passada -un parc-, i els soldats ocupaven el terreny. Només 300 manifestants van aconseguir reunir-se i van ser dispersats violentament. Després de l’anunci dels sindicats d’un endarreriment indefinit de la vaga, el president Jonathan va amenaçar tots els manifestants que sortissin a partir d’ara al carrer amb ser "detinguts, portats als tribunals i acusats d’alta traïció".

La repressió sembla que, ara per ara, va imposant-se, mentre el retrocés del govern només és parcial. Un tema que cal seguir.

18.01.2012