148 entitats s’uneixen per exigir el tancament dels CIE

Per Joao França [1]

"No sabem quantes persones hi ha privades de la seva llibertat al CIE perquè no hi ha dades oficials", remarcava ahir l’advocat Javier Ordóñez, de l’Associació catalana per a la defensa dels drets, a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Aquesta entitat va acollir ahir la presentació d’un manifest en què 148 entitats exigeixen el tancament dels nou Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de l’Estat, amb especial èmfasi en el de la Zona Franca de Barcelona, on el 5 de gener va morir el jove guineà Idrissa Diallo.

Aquesta mort ha tornat a aixecar la polèmica sobre aquests centres on els immigrants en situació irregular són retinguts sota condicions carceràries. El cas ha donat nova força a la campanya pel tancament del CIE de la Zona Franca. Associacions d’immigrants i de veïns, assemblees d’estudiants i del 15-M, defensors dels drets humans i alguns sindicats i partits polítics s’han sumat al manifest.

El manifest també denuncia les batudes per criteris racials.

Ordóñez explica que, malgrat l’absència de xifres oficials, càlculs fets per les ONG asseguren que el 2009 havia uns 16.000 interns en els nou CIE de l’Estat. Segons l’advocat, el 49% finalment no són expulsats del país.

Aquestes dades demostrarien que l’objectiu legal d’aquests centres, que és l’expulsió, no s’arriba a complir ni en la meitat dels casos. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) redueix encara més les xifres i, encara que no figura entre els signants del manifest, va assegurar a aquest diari que només són deportats entre el 6% i el 8% dels interns. Els que no són expulsats abans de 60 dies queden en llibertat amb una ordre d’expulsió.

Cristina Fernández Bessa, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, va poder entrar al CIE de la Zona Franca el passat 28 de setembre en la visita organitzada per Migreurop. Fernández explica que el director del centre va admetre que només són expulsats dos de cada tres interns. Per Ordóñez les xifres demostren que "això ja no és una mesura cautelar, sinó un càstig". L’advocat assegura que la situació actual és "un desgavell jurídic, una bogeria".

La mort de Idrissa Diallo ha tornat a aixecar la polèmica sobre el centre.

Sembla que una altra de les exigències del manifest nomenar un jutjat de control del CIE de Barcelona, com ha passat a Madrid i Barcelona va camí de complir-se. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té pendent de donar el seu vistiplau a la proposta de la junta de jutges d’instrucció perquè dos d’ells s’encarreguin del control i vigilància del CIE de la Zona Franca. Fernández assegura que els centres "estan gestionats de manera discrecional a criteri del director".

Jose Peñín, portaveu de SOS Racisme, ha explicat per la seva banda que en els últims tres anys s’han encarregat de més d’una desena de denúncies per maltractaments que en cap cas han prosperat, "en moltes ocasions perquè les víctimes o els testimonis han estat expulsats", diu. Assegura que és una part "molt petita" dels casos que es donen en realitat, perquè la por i el desconeixement evita més denúncies.

Peñín va afegir que SOS Racisme s’ha personat com a acusació particular en la causa de la mort de Idrissa Diallo amb la intenció d’assegurar-se que "es faci una investigació fins al final", com ja ho va fer l’Associació Papers i Drets per a Tothom la setmana passada.

"El CIE no és una mesura cautelar, sinó un càstig", segons un advocat.

Llei d’Estrangeria

Norma Falconi, de l’Associació Papers i Drets per a Tothom, afirmava ahir que, d’altra banda, ells no només exigeixen el tancament dels CIE sinó també la derogació de la Llei d’Estrangeria. "Parlem de llimbs legals per denunciar la situació irregular d’aquests centres, però la realitat és que tenen tot l’empara de la llei", explicava.

Lluïsa Domingo, presidenta de la Comissió de Defensa dels drets de la persona i el lliure exercici de l’advocacia de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), assegurava ahir que, amb la Llei d’Estrangeria que ella, a nivell personal, qualifica de "nefasta" "els immigrants tenen tots els drets reconeguts excepte el de la lliure circulació", però va afegir que no sempre es compleixen.

Gran part dels retinguts en els centres no arriben a ser expulsats.

"En el CIE s’impedeix el dret a la defensa. Hi ha advocats que l’han denunciat el Col•legi", assegura Domingo, que qualifica el fet d’"especialment greu". La comissió de l’(ICAB) ha sol•licitat una reunió d’urgència amb el director del centre per tractar aquesta qüestió.

Els interns disposen d’advocats d’ofici per al procés d’expulsió, però Fernández explica que "si volen obrir un procés per denunciar maltractaments han d’acudir a altres advocats". A aquest fet s’afegeix que tots els immigrants condemnats a internament a Espanya són destinats a un dels nou CIE de l’Estat, però l’advocat que els representa en el procés d’expulsió es troba a la ciutat en què va fer la detenció. En el cas del CIE de la Zona Franca no s’internen dones, que són traslladades al CIE de València o, en alguns casos, al de Madrid, va explicar Fernández.

Batudes

Una altra de les coses que exigeix el manifest és "que cessin les batudes per criteris racials". Segons Fernández, es realitzen batudes d’acord amb "els vols que es lloguen a un determinat país".

El manifest el signen entitats molt diverses. Des associacions que lluiten fa anys contra els CIE a partits com ICV, Solidaritat, CUP o Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i sindicats com la CGT, la IAC o les joventuts d’UGT. Marc Serra, portaveu de la plataforma, va matisar que no tots els signants participaran en la campanya, però ha insistit que el que reclamen no és una millora de les condicions, que acceptarien com a pas previ, sinó el tancament definitiu dels CIE.