Debatim sobre l’educació al nostre país

Reies Font

El nostre país ha patit durant els darrers anys forts canvis polítics, socials i econòmics com a conseqüéncia de la globalització neo-liberal que adopta el sistema capitalista. Uns canvis que afecten a tots els sectors socials i sobretot a les classes més debilitades. La privatització creixent afecta directa i indirectament a bens que són drets socials inapelables com la sanitat i l’educació.

L’educació com a dret fonamental bàsic per a tota societat esdevé un bé mercantilitzat, on la qualitat educativa passa a ser propietat d’uns quants privilegiats. L’ensenyament públic que hauria de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu pateix doncs les conseqüencies de les polítiques neoliberals. El poc pressupost amb el qual compte fa que no pugui respondre adeqüadament a les noves necessitats generant, en conseqüència, una major desigualtat social.

La precarietat laboral, els horaris brutals, la incorporació de la dona al treball remunerat, la immigració i tants d’altres agents socials deixen fonamentalment en mans de l’educació formal el paper d’educar.

L’educació tradicional és un instrument més del sistema capitalista de reproducció de la ideologia i els hàbits de les classes dominants. Forma mà d’obra barata. No es preocupa d’educar persones amb criteri propi. Cal que assoleixin uns mínims establerts per poder fer la seva feina eficientment. Persones sense criteri propi que exercitin el seu treball automàticament. Es creen així essers individualistes, competitius i masclistes, passius i depenents.

La mercantilització de l’educació, dona la idea social que: Com més pagues, més nivell assolirà el teu fill-filla? Més nivell per a què? Per a ser més competitiu?

Quines necessitats educatives reals es desprenen dels canvis socials?, Quin nou model educatiu faria possible un canvi social real que ens permetés avançar cap a una societat més justa i cohesionada?

No són només els professionals de l’educació qui s’ha de fer aquestes preguntes. És tota la societat qui se n’ha de fer ressó. Ja qué si d’altres agents no canvien, l’escola, els estudis superiors i tot l’àmbit d’educació no formal; seguiran anant a contracorrent.

A principis del 2005 se celebrarà a Catalunya el Fòrum Social per l’Educació. Aquest fòrum, que actualment està recolçat per 186 entitats, 148 persones del món de la cultura, la comunicació i altres i 401 professors i professores va sorgir d’una crida que varen fer 15 intel.lectuals de sectors molt diversos. Pretèn ser un ampli espai de debat sobre la situació actual del model educatiu.

. Les adhesions per donar suport al Fórum i participar en la seva organització es poden fer a través de la pàgina www.forumeducacio.org.

“L’educació és dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadània té dret a accedir i l’Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat...” Aquest és el començament de la crida que es va fer pública el passat mes de juny i que va portar a diverses entitats i persones individuals a iniciar el procès per la realització d’aquest Fòrum. La filosofia del Fòrum de l’Educació es basa en la del Fòrum Social Mundial i Europeu i gira al voltant de 4 eixos principals: 1) L’educació en temps de globalització; polítiques educatives i socials; 2) Quina educació per a quina societat; 3) L’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu; 4) L’educació més enllà de l’escola. Aquests 4 eixos principals es treballaran en conferències centrals, tallers i seminaris que seran propossats per les entitats i persones que organtizen el Fòrum. Algunes de les persones que s’ha convidat per introduïr les conferències centrals són: Noam Chomsky, Naomi Klein, Frei Betto, Eliseo Aja, J.L. Coraggio. La llista no està tancada i la comissió de programa està oberta a noves propostes de participació.

El proper 16 de juny es portarà a terme un debat sobre el segon eix: Quina educació per a a quina societat? A les 19:00h als locals de Rosa Sensat (Avda. Drassanes, 3 de Barcelona). Paral.lelament als actes que es desenvolupen a Barcelona, també d’altres grans ciutats del Principat estan organitzant activitats i assemblees.

El Fòrum Social d’Educació no pretén donar respostes sobre quin nou sistema seria necessari. L’objectiu és debatre, compartir experiències i escoltar propostes. Les conclusions finals de tot el procès seran redactades i es farà arribar un document a les administracions com un manifest social de reivindicació sobre les necessitats educatives del nostre país.

Publicat al nº7 de Revolta Global (Juny 2004)