20 de març: fora les forces d’ocupació!

Robert González

El dia vint d’aquest mes milions de persones de tot el món sortirem al carrer en complir-se l’aniversari de l’inici de l’ocupació de l’Iraq per part de les tropes estadounidenques i els seus aliats. El passat més de gener a Mumbai, l’assemblea mundial de moviments socials feia seva la proposta que va sorgir al novembre a l’assemblea de moviments socials de París. Així, els moviments socials de les diverses nacions i pobles del món “demanem la retirada immediata de les tropes d’ocupació d’Iraq i recolzem al poble iraquià en el seu dret a la llibre autodeterminació i a la sobirania, així com el dret a que es reparin els danys ocasionats per l’embargament i la guerra”.

La situació a l’Iraq ocupat és caòtica. La població te greus problemes per satisfer les seves necessitats bàsiques i persisteixen tot tipus de violències, incloses greus agressions contra les dones. Malgrat els intents de criminalitzar la resistència amb la xacra del terrorisme , s’ha teixit una important xarxa de resistència. Les baixes cada cop més nombroses que s’estan produint en el si de les tropes imperialistes estan desgastant els seus dirigents. George Bush i Toni Blair, han començat a donar explicacions sobre la no trobada de les armes de destrucció massiva, excusa d’una guerra que en realitat només respon als interessos geoestratègics de les potencies imperialistes, a la lluita pel control del petroli i als interessos econòmics de les grans transnacionals que governen el món de la globalització capitalista. A la tercera “potencia imperial” en canvi les mentides i la tergiversació són la única resposta que Aznar i els seus corifeus ofereixen a la ciutadania, mentre continuen amb el “general” Trillo al cap davant, amb la seva doctrina militarista que compta amb dubtoses fites com l’assalt de l’illot de Perejil.

Per altra banda, la invasió i l’ocupació de l’Iraq ha anat acompanyada d’un suport incondicional a la política brutal de Sharon contra els palestins. L’anomenat Full de Ruta ha fracassat i la construcció d’un mur que encercla la població palestina recorda els “bantustans” de la Sudàfrica racista del temps de l’apartheid.

A casa nostra la Plataforma Aturem la Guerra ofereix un marc unitari i ample de mobilització contra la guerra. El passat 16 de febrer, i en homenatge a les històriques mobilitzacions de l’any passat, es van realitzar concentracions a més de 30 localitats del Principat i a moltes més dels Països Catalans, essent la més gran la de Plaça Catalunya a Barcelona, que va aplegar 10.000 persones. Cal destacar també les concentracions i accions a d’altres pobles i ciutats com Badalona, Tarragona, Lleida o València. Sota el lema “No oblidem” i “Fora les forces d’ocupació de l’Iraq i Palestina” milers de catalans tornen a expressar el seu repudi a la invasió de l’Iraq i la política genocida del règim de Sharon. A més, i amb vocació de continuïtat cada diumenge a les 22 hores, les cassoles tornen a repicar pels barris, pobles i ciutats del nostre país, en una nova demostració col·lectiva d’oposició social a la política del govern del Partit Popular.

Des de la Plataforma Aturem la Guerra s’exigeix el retorn immediat dels soldats espanyols i la retirada de la resta de tropes que ocupen l’Iraq. D’altra banda es rebutja també la resolució 1511 de l’ONU, que cedeix davant les pressions del govern Bush i suposa el no reconeixement de la sobirania del poble d’Iraq, legitimant per tant l’ocupació militar. Es demana, finalment, l’obertura de processos legals contra els criminals de guerra Bush, Aznar i Blair, així com es denuncia la il·legalitat de la intervenció espanyola en base als articles 590, 595 i 588 del Codi Penal. Finalment, la Plataforma torna a demanar a la ciutadania que en la propera contesa electoral del 14 de març no voti als partidaris de la guerra i de l’ocupació de l’Iraq.

El manifest d’Aturem la Guerra és prou vàlid per l’esquerra anticapitalista, però això no garanteix ni de bon tros dos elements importantíssims en aquest mes de març: la radicalitat de la protesta i la contextualització d’aquesta en un cicle de lluites contra l’Europa del capital i de la guerra que tindran un nou punt àlgid en la manifestació internacional del 9 maig contra la Constitució europea i pels drets socials i dels pobles. En aquest sentit és necessari reforçar la presència dels sectors més combatius dins la Plataforma Aturem la Guerra i no deixar-la en mans de les burocràcies sindicals o els aparells de l’esquerra institucional, que la poden desinflar desprès de les eleccions del 14 de març, tal i com ja varen fer al maig de l’any passat. En aquesta línia la convocatòria del boicot a les empreses de la guerra pel dia 18 de març, impulsada des de la trobada de Plataformes locals contra la Guerra a Igualada aquest mes de gener i pels companys i companyes de Boicot Preventiu, pot servir per tornar a l’esperit de revolta popular que moltes i molts vàrem viure ara fa un any.

Publicat al nº4 de Revolta Global (març 2004)