El 14 de març cal fer fora el PP del Govern!

Editorial revista "REVOLTA GLOBAL" nº 4 (març 2004)

Quatre anys de govern del PP amb majoria absoluta han ressucitat el fantasma “de les dues espanyes”. La dreta ha demostrat les seves essències autoritàries, antisocials, antidemocràtiques i reaccionàries al llarg d’aquest periode. Recordem algunes de les seves malifetes: les privatitzacions mafioses; la gestió desastrosa de la catàstrofe del Prestige; el “decretazo” que va conduir a la darrera vaga general; el Pla Hidrològic que ha mobilitzat les poblacions de la conca de l’Ebre i ha enfrontat diferents comunitats entre sí; el suport a la guerra de l’Iraq contra l’opinió majoritària de la població; l’agressió a les llibertats democràtiques amb l’aprovació de la Llei de partits i la posterior il·legalització de Batasuna; la campanya histèrica contra el Pla Ibarretxe; la utilització dels serveis secrets per desestabilitzar el Govern de la Generalitat i criminalitzar Carod Rovira…

El PP vol aconseguir una nova majoria absoluta per aprofundir el seu programa de liberalització econòmica i de nous retalls de les prestacions socials i dels drets laborals, per bloquejar les aspiracions dels pobles de l’Estat espanyol d’alliberar-se de la creixent pressió neo-centralista i espanyolista i per seguir donant suport a les aventures del militarisme americà.

Cal mobilitzar-se per evitar que el PP i els seus aliats potencials, Coalición Canaria i Convergència i Unió, assoleixin els seus objectius! Però no n’hi ha prou amb mobilitzar-se al carrer i a les urnes contra la dreta dura. Cal derrotar el neoliberalisme, ja sigui de caire autoritari o de caire social-liberal.

No es pot caure a la trampa del “vot útil” que ens para Zapatero i la direcció del PSOE. En anunciar que no es proposarà com a candidat a formar govern si no obté més vots que el PP, Zapatero ha exercit una pressió inacceptable sobre la ciutadania per forçar el “vot útil”. Això no fa més que posar de relleu els vincles del projecte de Zapatero amb el social-liberalisme europeu i el seu projecte de Constitució neoliberal. No és casual que el seu entussiasme per alleugerir els impostos als més rics s’ha traduït en un canvi substancial en el seu programa electoral: l’ampliació d’una a dues legislatures del periode previst per equiparar les prestacions socials d’aquí amb les de la resta de la Unió Europea. Per altra banda, la trajectòria seguidista del PSOE pel que fa a l’ofensiva neocentralista del PP –articulada al voltant del pacte antiterrorista i del rebuig del Pla Ibarretxe–, i tutelada de prop pels barons més espanyolistes del partit, amb Bono i Ibarra al capdavant, no permeten fer-nos gaires il·lusions sobre la possibilitat d’un gir cap a posicions favorables al diàleg. Un diàleg necessari per trobar sortides satisfactòries a les reivindicacions nacionals que, a Catalunya, a Euskadi i a altres indrets augmenten conforme s’aguditza la crisi del model d’Estat anomenat “de les autonomies”.

L’avantatge més gran del PP és precisament la tovíssima oposició del PSOE i les insuficiències del seu programa, que no ajuda en absolut a mobilitzar la base social de l’esquerra, tot superant el desencantament i la desconfiança d’amplis sectors socials –especialment de la joventut-, que opten per l’abstenció.

Per altra banda, Izquierda Unida, la principal força política a l’esquerra del PSOE, no té credibilitat suficient per atreure als sectors que volen un canvi 100% d’esquerres, ja que la seva subordinació al PSOE s’ha fet palesa sempre que ha tingut l’oportunitat de governar en coalició (el govern de les Balears, molts ajuntaments de grans capitals). És més, l’aposta d’IU per governar amb el PSOE a tot preu no és massa estimulant, i ens porta al cap la decebedora experiència del govern de l’esquerra plural a França.

Tot i això, amplis sectors de la classe treballadora i de la ciutadania depositaran les seves esperances a les urnes per treure’s de sobre el PP.

Des de Revolta global volem contribuir a la mobilització per impedir que el PP pugui tornar a governar, però també per evitar els perills d’una alternança “social-liberal” que obri un nou cicle de frustració social i política. Per això cal:

 Mobilitzar el vot a favor d’aquelles formacions polítiques de l’esquerra social i nacional que, tot i les seves incoherències i ambigüetats, diuen defensar un programa a l’esquerra de la socialdemocràcia.

 Desenvolupar una mobilització social i política que, independentment del govern que es formi, defensi els drets socials, polítics i nacionals amenaçats, recuperi tot allò perdut durant els últims anys de capitalisme salvatge i faci realitat una altra Catalunya possible.

 Avançar en l’articulació d’una esquerra anticapitalista conseqüent a Catalunya i a la resta de l’Estat, capaç d’impulsar un nou cicle d’esperances i de fer realitat la transformació radical de la societat.