Dues dècades d’assetjament immobiliari

Per lamalla.cat

Rosa Talón, veïna d’un ruïnós edifici de Barcelona que des del 2003 malviu sense aigua, ha explicat al jutge l’assetjament immobiliari que pateix des de fa més de 20 anys per part del propietari del seu pis, qui, segons la seva versió, va arribar a dir-li que la faria fora de casa "volgués o no". Al jutjat penal número 9 de Barcelona s’ha iniciat aquest dimecres el judici contra José B., propietari del ruïnós edifici del carrer de Rogent de Barcelona, per a qui la Fiscalia demana 3 anys de presó per un delicte de coaccions per suposat assetjament immobiliari a aquesta llogatera dels baixos del bloc.

El cas del presumpte assetjament a Rosa Talón, que ara té 71 anys i igual que el seu pare va néixer en aquesta finca del barri barceloní del Clot per la qual paga un lloguer de renda antiga, ha arribat a la via penal malgrat que l’Audiència de Barcelona va ordenar el seu desnonament i l’extinció del seu contracte de lloguer, desallotjament que va ser suspès a l’abril de 2009 a l’espera del que resulti del judici d’avui.

La Fiscalia i l’acusació particular que exerceix la veïna acusen el propietari, ja jubilat però que ha treballat durant tota la seva vida com a administrador de finques, d’impedir, des d’almenys 1985, que la llogatera pogués gaudir pacíficament del seu habitatge, desentenent-se de l’estat de conservació de l’edifici, tolerant la presència d’okupes, deixant de pagar el subministrament de l’aigua i negant-se a cobrar la renda.

La veïna va arribar a presentar fins a nou instàncies a l’Ajuntament de Barcelona pel mal estat de la finca, però, segons la Fiscalia, l’acusat no va efectuar cap de les reparacions que el consistori li va ordenar el gener del 2005. Segons les acusacions, el propietari també va desatendre les sentències que l’obligaven a efectuar obres de reparació de la façana, el terrat i els balcons de l’edifici i des de 1989 es va negar a cobrar l’import de la renda mensual, de manera que la dona va haver de consignar els lloguers judicialment.

En la seva declaració al judici, el processat, que s’ha escudat contínuament en què el temps transcorregut li impedeix recordar la majoria de fets, ha defensat que l’estat de la finca del carrer de Rogent era "normal" i que la propietat sempre ha respost a les urgències de l’edifici arreglant "el que s’havia d’arreglar".

Per a José Ramon B., les denúncies que va presentar contra ell la veïna obeeixen exclusivament a un interès econòmic, atès que —segons el seu relat— no va accedir a donar-li els 40 milions de pessetes que ella li reclamava per deixar la casa. Segons la seva opinió, les reparacions que exigia la llogatera excedien "el que es considera normal", per la qual cosa va començar a plantejar la possibilitat d’enderrocar l’edifici i construir-ne un nou atès que "no tenia sentit reformar res més".

El propietari ha al·legat també que no va poder dur a terme més reparacions, perquè no podia accedir a la finca donada la presència d’okupes, i ha justificat que va donar de baixa el pis de Rosa Talón del subministrament d’aigua després que aquesta deixés de pagar-li els rebuts pel consum corresponent.

"Aquesta senyora s’ha queixat sempre", ha protestat davant la jutge el processat, que durant el seu interrogatori ha apuntat que no es va adonar del mal estat de la finca de Rosa Talón perquè l’únic que va veure a casa seva "va ser la plantació de marihuana" que cultivava.

De la seva banda, la veïna ha relatat al jutge les penúries que ha patit durant les últimes dècades, amb esllavissaments, esquerdes, bretxes, humitats o runa acumulats a l’edifici, que ha anat buidant-se fins que ella s’ha convertit en l’única ocupant dels baixos del bloc, on regenta una botiga de cistelleria.

Segons Rosa Talón, la situació va arribar al límit quan el 2003 l’acusat va donar de baixa el subministrament d’aigua, la qual cosa des d’aleshores l’obliga a proveir-se en una font pròxima i a acudir a dutxar-se o rentar la roba a casa de familiars. La veïna ha explicat que el mateix acusat va acudir a la seva botiga a visitar-la per a apressar-la a abandonar l’habitatge llogat i que, després de retreure-li que li estava robant "el menjar dels seus fills", li va advertir que marxaria de la casa "volgués o no".

www.btvnoticies.cat