La lluita per la readmissió dels acomiadats/des de SEAT

Per Jorge Cortegana, acomiadat de SEAT [1]

Aquest acord deixava en mans de l’empresa la facultat de readmetre el treballador/a acomiadat a partir del segon semestre de l’any 2007, o a partir de la finalització de la prestació per desocupació si el treballador avisava l’empresa amb dos mesos d’antelació. D’altra banda, l’Assemblea d’Acomiadats de Seat ha anunciat la realització d’un calendari de vagues de fam progressiu a començar els dies 20, 21 i 22 d’octubre, amb l’objectiu d’exigir un calendari de reingressos amb criteris socials i objectius, que garanteixi la readmissió en condicions dignes abans de finalitzar l’any 2006, de tots aquells acomiadats/des que desitgen tornar a SEAT. A simple vista pot semblar una mesura desproporcionada quan s’anuncia per part de la multinacional i els sindicats majoritaris l’avanç de reingressos de l’acord d’acomiadaments, però si n’estudiem els antecedents i la realitat actual no resultarà tan excessiva:

 Després de l’anunci a la plantilla de treballadors/es de SEAT que formaven part de la llista de despatxats, va sortir a la llum pública que hi havia persones amb minusvalidesa, majors de 50 anys, matrimonis, un percentatge desproporcionat d’afiliats de la CGT i de dones, dones a mitja jornada per atenció de fills, fins i tot dones embarassades. Finalment l’empresa es va veure obligada a readmetre aquestes últimes per la pressió de les pròpies afectades i per l’alarma social que això va generar.

 Dies després de la signatura de l’acord d’acomiadaments el president de SEAT, Dr. Schleef, fa unes declaracions on manifesta que l’acord no absorbeix tot l’excedent de personal.

 El 14 de febrer d’enguany l’exdelegat del comitè d’empresa de SEAT, José Jané, va interposar demanda contra el president del comitè, Matías Moltó, per vulneració de l’exercici de llibertat sindical, confeccionant la llista d’acomiadats mesos abans de la presentació de l’ERE, tot ficant-hi treballadors que poguessin ser crítics amb la direcció de UGT o treballadors que s’haguessin donat de baixa del sindicat. I encara que la demanda va ser desestimada, les declaracions del fiscal de càrrec que “aquí quelcom fa pudor de podrit” fan témer el pitjor en el moment la configuració de la llista per als reingressos. D’altra banda, hi ha hagut acusacions, en els jutjats del Social, d’alguns acomiadats/des a la representació sindical signant, de pactar amb la direcció de l’empresa els treballadors inclosos en la llista d’acomiadaments, sense seguir els motius que al·legava l’empresa per a entrar-hi (polivalència i professionalitat) i sense que la representació social acusada hagi respost fins a la data. Qui calla, atorga!

 Més d’un centenar de persones van interposar demandes en els jutjats del social contra la seva inclusió en l’Expedient de Regulació d’Ocupació. Fins a la data han sortit sentències de nul•litat que afecten 12 persones, i diverses desenes d’afectats amb acomiadament improcedent. En totes elles es ve a demostrar la falta de criteris objectius a l’hora de confeccionar la llista d’acomiadaments i la indefensió creada, per aquest motiu, als inclosos en ella.

 Després de diverses trobades amb els grups parlamentaris a l’esquerra del PSC/PSOE, ERC presenta un seguit d’iniciatives parlamentàries tant en el Congrés de Diputats com en el Parlament de Catalunya. La primera va ser rebutjada pels vots en contra del PSOE i de CiU, quan les demandes eren tan elementals com emprendre actuacions immediates davant la direcció de SEAT per corregir el resultat del procediment arbitrari i discriminatori utilitzat per a la confecció de la llista d’acomiadaments, o com escometre actuacions immediates per garantir la reincorporació a l’empresa, en condicions dignes, de tots els treballadors/es acomiadats que van assenyalar l’opció del reingrés en el marc de l’acord entre empresa i sindicats.

 Després d’haver-se compromès les direccions de UGT i CCOO a reunir-se amb l’Assemblea de acomiadats/des, els van deixar plantats a les portes de SEAT sense que hi hagi hagut resposta fins a la data a aquest fet tan denigrant per part de la representació sindical majoritària.

No obstant això, no tots els esdeveniments i notícies són negatives per als treballadors/res acomiadats/des, com la molt possible fabricació d’un nou cotxe petitó Audi en la planta catalana, a fi d’aconseguir les 600.000 unitats. Sens dubte això ens demostra més que mai que no hi havia la necessitat d’aprovar l’expedient, i que en realitat els vertaders objectius de la multinacional eren una “neteja sindical” i atemorir la plantilla per imposar noves mesures antiobreres. D’altra banda, la falta de criteris objectius i socials per confeccionar la llista de reingressos, de la mateixa manera que es va produir a l’hora de fer la llista d’acomiadats/des, confirma que ens trobem davant la típica maniobra empresarial per dividir els acomiadats/des i desmobilitzar la solidaritat de la plantilla de SEAT i de la ciutadania. També la falta d’un calendari de reingressos amb data límit, fa sospitar que l’acomiadat o acomiadada que no hagi reingressat amb anterioritat a les eleccions sindicals, previstes entre gener i febrer de l’any pròxim, té molts números per a ser “oblidat/da”. L’empresa busca rentar la cara als dirigents sindicals que van signar els acomiadaments abans de les pròximes eleccions sindicals, perquè els necessita per a nous acords antiobrers en el futur. I els dirigents sindicals signants necessiten l’empresa, perquè els faciliti poder confeccionar en part la llista dels acomiadats que han de ser reincorporats novament a SEAT i així poder practicar el sindicalisme clientelar que els ha fet possible mantenir el seu estatus i els privilegis concedits per l’empresa. Per tot això l’assemblea d’acomiadats i acomiadades ha comprés perfectament que només la lluita els tornarà els seus llocs de treball. Per això ha acordat un calendari de vagues de fam iniciant-se la primera els dies 20, 21 i 22 d’octubre. Per garantir l’èxit d’aquestes mobilitzacions, l’objectiu de les quals no és un altre que fixar un calendari de reingressos que tingui com a data límit el 31-12-2006, és molt important que aquesta lluita aconsegueixi una gran repercussió en la ciutadania de Catalunya. Per això és necessària la més àmplia solidaritat, tant de la plantilla de SEAT com de la resta de comitès de solidaritat i de les diferents organitzacions obreres que han pres posició en contra dels acomiadaments, participant activament en les vagues de fam i en la informació i extensió de la lluita al conjunt dels treballadors i ciutadania de Catalunya.

Última hora

La concessió de la Creu de Sant Jordi al fins fa poc President de SEAT, Sr. Schleef, és una altra bufetada a tota la plantilla de SEAT i a la classe obrera en el seu conjunt a la qual el Comitè de Solidaritat ha sabut respondre com cal.