10 mesures bàsiques per a una política anticapitalista a Catalunya

Declaració de Revolta Global [1]

Les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 1 de novembre són una ocasió important per a les forces d’esquerra, els moviments socials i el conjunt del moviment obrer de Catalunya per plantejar un seguit de demandes programàtiques bàsiques que trenquin amb les polítiques neoliberals actuals. Per desgràcia, les formacions parlamentàries d’esquerres que concorren a les eleccions del dia 1 representen, amb les seves diferències i matisos, projectes basats en una lògica gestionària i de submissió i acompanyament a les polítiques social-liberals, que renuncia a trencar amb els paràmetres de les polítiques dominants, regits pels interessos empresarials. Des de Revolta Global volem contribuir al debat sobre les alternatives a l’actual ordre de coses, plantejant un seguit de mesures bàsiques per a una política anticapitalista, basada en la satisfacció de les necessitats fonamentals de les classes populars i les persones treballadores, el bé comú i la defensa del mediambient. Aquestes mesures pretenen constituïr ponts entre la satisfacció de necessitats bàsiques d’amplis sectors socials i les reivindicacions anticapitalistes globals que apunten a una ruptura amb el sistema, i ser unes mesures elementals que ajudin a fer avançar els moviments de masses i a dotar-los d’objectius concrets i coherents.

Els darrers anys les lluites socials a escala planetària no fan més que augmentar, però encara no tenen força suficient com per bloquejar de forma duradora les reformes neoliberals. Posar fi a aquestes requereix atacar la lògica del benefici capitalista i requereix una modificació fonamental de les relacions de força entre classes com a conseqüència d’una àmplia mobilització i auto-organització popular basada en la unitat d’acció entre tots aquells sectors socials oposats a les polítiques neoliberals. En aquest context, Revolta Global considera que és important plantejar un seguit de demandes programàtiques en ruptura amb el neoliberalisme, que siguin portadores d’una lògica anticapitalista. També cal seguir treballant per a buscar confluències entre els diferents sectors de l’esquerra anticapitalista, de l’“esquerra d’esquerres”, per tal de poder construir un ampli bloc anticapitalista que representi una alternativa a l’esquerra gestionària d’avui dia. Cal abandonar les il·lusions que sectors de l’esquerra crítics amb el social-liberalisme tenen sobre la possibilitat d’un retorn a polítiques neo-keynesianes o anti-neoliberals, fent abstracció de les correlacions de força realment existents i separant la lluita contra el neoliberalisme del combat anti-capitalista. És des d’aquesta perspectiva que proposem algunes mesures constitutives d’un programa de ruptura amb el neoliberalisme i que xoquen amb la lògica capitalista, com ara les següents:

1. Dret a l’ocupació per a tots i totes

 Cal combatre les deslocalitzacions i els acomiadaments massius provocats per les reestructuracions empresarials. Davant la impunitat de les firmes transnacionals és necessari exigir: la devolució de les subvencions rebudes, i la denegació de noves a empreses del mateix grup (o participades), per part de les firmes multinacionals que decideixen tancar les seves plantes; la fi de les concessions de terrenys a baix preu que permeten l’especulació per part de les empreses; la prohibició per llei dels acomiadaments col·lectius, arribant fins a la nacionalització de les empreses que vulguin tancar i prenent mesures penals contra els directius responsables de provocar situacions irreversibles per justificar els tancaments. La consigna “Zero acomiadaments” ha de ser el nostre cavall de batalla en la lluita contra les reestructuracions de plantilla.

 Cal combatre la precarietat laboral, tancant les Empreses de Treball Temporal (ETT) i exigir al Govern de Catalunya que comenci per combatre la precarietat a on més fàcil: a la pròpia administració pública, on la precarització dels i les treballadores només fa que créixer.

 Defensem una reducció dràstica de la jornada laboral i el dret a una feina digna, estable i amb drets. L’ofensiva neoliberal no fa més que augmentar l’atur i vol augmentar les hores de treball assalariat dels que encara en tenen. Per trencar amb aquesta lògica irracional, cal imposar una reducció dràstica de la jornada laboral sense pèrdua de salari, treballar menys, facilitar el repartiment de tot tipus de treball (incloent-hi, per tant, els tradicionalment invisibles i no pagats com els realitzats en l’àmbit domèstic, familiar o de cura), i un canvi de societat on es visqui millor (sense l’estrès de qui no dóna l’abast a la feina, les depressions dels aturats i l’angoixa i l’ansietat del precari). El nivell de productivitat de les economies actuals, facilitat per les noves tecnologies, s’ha de posar al servei de les classes populars i de les persones treballadores, del lleure i de la qualitat de vida i no al servei dels guanys dels capitalistes, de la dominació patriarcal i de la destrucció ambiental.

2. Defensa i millora dels serveis públics

 Cal posar fi a les privatitzacions dels serveis públics i renacionalitzar i socialitzar els serveis subcontractats o privatitzats els darrers anys. Això implica també rebutjar els criteris de copagament que el govern tripartit ha anat defensant durant aquests darrers tres anys, que trenquen amb la lògica de la prestació universal dels serveis públics i traslladen la progressivitat de l’àmbit de la fiscalitat a l’àmbit de la prestació de serveis, amb tot el que això suposa en termes de regressió social. Cal defensar els béns públics comuns i la seva reapropiació social contra la lògica de la privatització i la mercantilització neoliberal.

 Millorar, ampliar qualitativament, i gestionar democràticament els serveis públics com ara: l’ensenyament –tot posant fi d’una forma progressiva a les escoles concertades–, la sanitat, l’atenció de la gent gran o les escoles bressol. Això pressuposa el control social dels serveis públics. L’apropiació pública no és per a nosaltres sinònim d’estatització burocràtica i centralista, sinó que s’emmarca en una perspectiva de planificació democràtica i autogestionària de l’economia i de socialització del poder.

3. Reforma fiscal i repartiment de les riqueses

 Defensem una reforma fiscal radical en sentit progressiu que posi fi a les injustícies fiscals actuals: cal que paguin els rics, els especuladors financers, les grans fortunes i les rendes del capital, mitjançant impostos directes progressius, i no el conjunt de la població treballadora, que, a hores d’ara, paga enormes impostos indirectes cada cop que consumeix productes bàsics. La política fiscal ha de comportar un repartiment real de la riquesa.

 A escala internacional és necessari la instauració de controls sobre el moviment de capitals i la prohibició dels paradisos fiscals.

 Cal denunciar la vinculació directa entre criminalitat financera i capitalisme neoliberal i combatre l’economia submergida i l’acumulació de grans quantitats de diner negre.

4. Defensa del mediambient i reconversió ecològica de l’economia

Defensem una reconversió ecològica de l’economia i una nova cultura de la sostenibilitat mitjançant polítiques que introdueixin criteris ecològics i socials en les grans decisions econòmiques i una planificació democràtica i autogestionària de l’economia per tal de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població, tot combatent l’espiral productivista del consumisme capitalista i la crisi ecològica actual. Per a nosaltres, ecologisme i anticapitalisme són combats que es combinen i es conjuminen.

Així doncs, cal:

 Desenvolupar alternatives energètiques basades en energies renovables i tancar les nuclears en el període de temps més reduït tècnicament possible. Cal oposar-se a qualsevol intent de tornar a impulsar l’energia nuclear davant la crisi energètica i la pujada del preu del petroli. També cal rebutjar projectes energètics anti-ecològics com ara el MAT, la cancel·lació del qual és una exigència irrenunciable.

 Impulsar sistemes públics de mobilitat i potenciar el transport públic, millorant la seva qualitat i servei i abaratint el seu cost per als usuaris.

 Aturar la construcció d’infraestructures de transport anti-ecològiques, com ara el Túnel de Bracons o el Quart Cinturó.

 Aturar i, en el seu cas, revertir la privatització dels recursos naturals i desenvolupar una nova cultura de l’aigua.

 Defensar el dret dels pobles a la sobirania alimentària i a la terra i prohibir el cultiu dels transgènics, tot declarant Catalunya zona lliure de transgènics i retirant el projecte del govern català de Decret de Coexistència entre conreus transgènics, convencionals i ecològics.

 Posar en marxa polítiques de recuperació i sosteniment del medi rural que evitin la seva despoblació i desarticulació, així com polítiques sostenibles de gestió del territori. Entre moltes altres coses, això implica, per exemple, aturar el Pla de Grans Superfícies comercials del Govern de la Generalitat.

 Promoure un model d’agroecologia front als interessos de l’agrobusiness i les multinacionals del sector i front el model imperant d’agricultura intensiva.

5. Igualtat de drets per a les dones i per a les persones gais, lesbianes i transexuals

La nostra societat segueix sent una societat patriarcal on les dones ocupen una posició subordinada. Al mateix temps, les dones pateixen amb particular virulència les conseqüències de les polítiques neoliberals, de les privatitzacions, el desmantellament dels serveis públics, i la flexibilització del mercat de treball. Calen un conjunt de mesures per combatre l’opressió de les dones i que fomentin la igualtat entre homes i dones, com ara:

 Defensar el dret a l’avortament i la seva despenalització.

 Aplicar mesures que garanteixin la igualtat en el món del treball, la fi de les discriminacions salarials, les discriminacions de les dones en l’accés a llocs de treball qualificats i el combat contra l’assetjament sexual a la feina.

 Incorporar la perspectiva de gènere en la política d’ocupació i aplicar una reducció massiva del temps de treball assalariat que també faciliti el repartiment del treball domèstic, familiar o de cura, habitualment invisible.

 Posar fi a les privatitzacions i a les retallades dels serveis públics, que perjudiquen particularment les dones, i millorar els serveis públics d’atenció a la gent gran i als infants, i tots aquells que tenen a veure amb treballs de cura i atenció a les persones.

 Combatre de forma efectiva la violència domèstica contra les dones amb una política dotada dels recursos legals, econòmics, i educatius suficients.

 Combatre les màfies lligades a la prostitució i al tràfic de dones. També cal seguir impulsant mesures que combatin la discriminació de gais i lesbianes i transexuals al sí de la societat i al món del treball, assegurant la seva igualtat i ple respecte i reconeixement.

6. Igualtat de drets per als i les immigrants

Defensem la regularització de tots els “sense papers”, la derogació de la Llei d’Estrangeria i l’extensió de tots els drets de ciutadania als i les immigrants. Cal combatre totes les manifestacions de racisme i xenofòbia. L’actual legislació d’estrangeria només serveix per proporcionar mà d’obra barata a les empreses i per alimentar els perjudicis xenòfobs. Juntament amb la derogació de la Llei d’estrangeria, és important posar sobre la taula la necessitat d’exigir les següents mesures concretes:

 Posar fi a l’assetjament policial de les persones immigrades.

 Oposar-se a l’existència del nou Centre d’Internament de la Zona Franca de Barcelona, exigir el tancament dels centres existents i posar fi a les expulsions d’immigrants.

 Tramitar autoritzacions de treball per a les persones amb una ordre d’expulsió.

 Demanar als Ajuntaments que no posin entrebancs a l’empadronament de les persones immigrades i que aquestes no siguin expulsades del padró al cap de dos anys.

 Donar prioritat als drets i al benestar dels infants en el cas dels menors immigrants no acompanyats i posar fi a la seva repatriació.

 Regularitzar de forma automàtica les persones sense papers descobertes treballant per part de la Inspecció del Treball o als qui denuncien la seva situació davant aquesta instància.

7. Defensa de les llibertats democràtiques front a les polítiques represives i securitàries

 Cal exigir la fi de la retallada dels drets democràtics impulsada sota el pretext de la guerra contra el terrorisme, el control de la immigració, la inseguretat o “l’incivisme”, tot anul·lant les mesures endegades els darrers anys. L’Ordenança municipal sobre el “civisme” de l’Ajuntament de Barcelona és un exemple del populisme punitiu que cal combatre. Aquestes polítiques estigmatitzen un seguit de grups socials, com ara la immigració o el jovent.

 Cal exigir la fi de la criminalizació dels moviments socials i de les polítiques repressives contra aquests, que només busquen contenir la dissidència al neoliberalisme.

 Cal insistir en la idea que l’única forma eficaç de vetllar per la “seguretat ciutadana” és combatre la “inseguretat social” que estan provocant vint anys de neoliberalisme, precarització i augment de les desigualtats. Així doncs: més escoles! Més estabilitat laboral! Més hospitals! Més serveis socials! …i prou policia! Prou presons!

8. Pel dret a l’habitatge digne i contra l’especulació immobiliària

El dret a un habitatge digne és un dret bàsic al qual cada cop més persones tenen difícil accés. En aquest terreny cal:

 Combatre l’especulació immobiliària, responsable de l’augment desorbitat del preu dels habitatges, de la destrucció d’espais públic a la ciutat i d’una creixent destrucció mediambiental, tot decretant una moratòria urbanística.

 Denfensar el dret a una ciutat habitable, amb espais i equipaments públics i exigir que el sòl públic s’utilitzi amb finalitats públiques.

 Incentivar el lloguer i la rehabilitació d’habitatges.

 Impulsar una política d’habitatge públic que garanteixi una vivenda pública de lloguer a totes les persones que no tenen una vivenda en propietat, amb un lloguer del 5% del seu salari, o per un valor equivalent si es calcula en base a altres indicadors.

 Despenalitzar i fomentar l’okupació d’habitatges.

 Imposar la requisició municipal d’habitatges buids amb fins especulatius per a augmentar l’oferta d’habitatges de protecció oficial.

9. Per una cultura desmercantilitzada i una comunicació lliure

El capitalisme neoliberal penetra en tots els espais de la vida social, inclòs el món cultural. Per això revindiquem:

 Una política cultural que afavoreixi els espais culturals i la creació artística desmercantilitzada.

 La potenciació del software lliure, el copyleft, i els mitjans de comunicació alternatius, en tant que iniciatives que xoquen amb la lògica de les multinacionals de la comunicació i el sector de les tecnologies de la informació.

 Cal exigir també una democratització dels mitjans de comunicació existents, demant espais per a les organitzacions i moviments socials al seu sí, on aquests puguin defensar les seves reivindicacions i punts de vista.

10.Defensa del dret a l’autodeterminació i la sobirania de Catalunya

 Defensem el dret a l’autodeterminació i a la sobirania del poble català, entès no com un exercici puntual acotat en el temps, sinó com un dret permanent. La nostra defensa dels drets nacionals de Catalunya es fa des d’una perspectiva internacionalista, de classe i anticapitalista, inserint la lluita per l’emancipació nacional en el marc de la lluita estratègica pel socialisme i per la ruptura amb el capitalisme.

 Defensem la perspectiva d’una República Catalana en el marc d’una entesa entre les nacions ibèriques i en el camí d’una Unió Europea socialista i dels pobles.

 Apostem per una perspectiva de Països Catalans, entesa com una proposta de lliure adhesió a un projecte polític comú progressista.

 Cal una política lingüística de defensa del català, feta però desde la comprensió de la realitat plurilingüística de Catalunya, en la qual una part molt important de la societat catalana és d’origen castellanoparlant. La nova immigració encara ha fet més complexa aquesta realitat lingüística. La defensa del català necessita un seguit de polítiques: fer que vertebri el sistema educatiu; donar facilitats a la nova immigració per aprendre la llengua; una discriminació positiva; la seva promoció per part de l’Administració; la seva obligatorietat per a les grans empreses en casos com el del doblatge. La Catalunya que hem d’imaginar en el futur ha de ser un país on el català sigui una llengua plenament normalitzada i es consolidi com a vehicle d’entesa i cohesió social entre els diferents sectors de la societat catalana, en el marc d’una societat plurilingüe.

Des de Revolta Global considerem doncs que totes aquestes mesures enunciades constitueixen un conjunt de propostes bàsiques que van en contra de la lògica neoliberal actual des d’una perspectiva anticapitalista. Totes aquestes mesures són perfectament aplicables i, si avui l’esquerra gestionària no les contempla és per falta de voluntat política. Tanmateix, per aconseguir veritables polítiques d’esquerres és necessari potenciar la mobilització social i l’auto-organització de la societat, així com contribuir a la creació d’una àmplia esquerra anticapitalista. Només una forta mobilització social podrà crear la correlació de forces necessària per imposar aquestes mesures a les classes dominants i als sectors que controlen els principals ressorts del poder econòmic. Aquí les lluites extraparlamentàries, l’organització i l’agrupament són cabdals per anar creant aquestes condicions.

La lluita contra el neoliberalisme a Catalunya s’ha de posar en relació amb el combat més general contra la globalització capitalista, l’Europa del Capital i la guerra global permanent. Per aquest motiu, cal seguir reforçant les resistències a la globalització neoliberal i defensar, des de Catalunya, la necessitat de treballar per:

 La dissolució del BM, el FMI i l’OMC i la seva substitució noves institucions democràtiques de cooperació entre els pobles; la restricció i la regulació de l’activitat de les trasnacionals; i l’anul·lació incondicional de del deute extern i del deute ecològic.

 Rompre l’actual lògica de construcció europea al servei dels interessos del capital i treballar per la construcció d’una altra Europa, una Europa dels treballadors i dels pobles, social, ecològica, feminista i solidària amb els pobles del Sud, buscant la coordinació de les resistències al neoliberalisme a escala continental.

 La fi de l’ocupació anglo-nordamericana a l’Irak; la retirada de totes les tropes estrangeres de l’Afganistan i del Líban, començant per les espanyoles; la defensa del dret a l’autodeterminació del poble palesti, en la perspectiva d’avançar cap a un Estat unificat i laic on puguin conviure palestins, jueus i els pobles de la regió, si així ho desitgen; el tancament de les bases espanyoles de l’OTAN i la dissolució d’aquesta organització; i un procés de desarmament, convencional i nuclear, a escala internacional.

 Reforçar la solidaritat internacional amb aquells pobles que resisteixen al neoliberalisme i l’imperialisme, com ara el procés revolucionari de Veneçuela, i denunciar els intents de les potències imperialistes de desestabilitar-lo de forma anti-democràtica. La Revolució bolivariana és, sens dubte, el millor exemple actual d’un procés polític en el qual la conjuminació de l’autoorganització i la mobilització popular, d’una banda, i un govern progressista, de l’altra, han permès iniciar una dinàmica de trencament parcial amb l’imperialisme i el neoliberalisme que, per primer cop en molts anys, obre perspectives per una veritable alternativa anticapitalista i democràtica.