Brasil: Esdevenir una alternativa en el camp de l’esquerra

 Quina apreciació teniu sobre les campanyes electorals, presidencial i federals? [1]

Orlando Fantazini – Les campanyes han estat marcades per la compra de vots i les pràctiques clientelistes. Tot plegat era molt poc polític: en el decurs dels debats, no es discutia de projectes ni de perspectives per al país. D’una altra banda, Lula ha rentat la imatge del seu govern gràcies a l’assistència oferta als pobres – la “borsa família” – i estenent una certa idea de classe: Lula es presenta com el “candidat dels pobres” que combat una “elit”, car així és com anomena les capes socials mitjanes. D’aquesta manera, al Brasil, els sectors més empobrits consideren aquestes capes mitjanes com els seus adversaris, quan en realitat aquesta franja ha estat víctima de les diferents contrareformes i han acabat sent la més penalitzada pel govern de Lula. Lula aconsegueix doncs l’adhesió dels pobres, oferint-los només algunes engrunes, però que són ben rebudes, atès que aquesta població tan desafavorida no havia percebut mai cap mena d’ajut. La realitat, però, és que ens trobem davant d’un govern que ha treballat únicament per afavorir els interessos del capital especulatiu, dels banquers i de l’autèntica elit del país. Però el poble no se n’adona, car aquesta elit, contràriament a les capes mitjanes, viu molt allunyada de la resta de la societat. Així doncs, la gent més modesta opta per una estratègia del “mal menor”, alineant-se amb un govern que diu combatre “els privilegiats” a fi d’evitar el retorn del PSDB (Partit socialdemòcrata brasiler).

 Durant aquests quatre anys de govern, què han fet doncs concretament el Partit dels treballadors i el propi Lula?

Joao Alfredo – Aquest govern no només ha estat al servei de la burgesia: ha aprofundit la política del govern precedent, el de Fernando Henrique Cardoso, convertint la quasi totalitat del deute extern en deute intern, de tal manera que els tipus d’interès, molt elevats, n’incrementen el muntant... Si, durant vuit anys, el govern de Cardoso ha estat pagant entre 50 i 60.000 milions de rals l’any (val a dir, entre 18’7 i 22.400 milions d’euros) en concepte de liquidació d’interessos, aquesta mitjana ha passat a ser de 150.000 milions de rals (56.000 milions d’euros) sota el govern de Lula. Així, en només tres anys, aquest govern ha lliurat als creditors del Brasil 455.000 milions de rals (170.000 milions d’euros) pel pagament dels interessos del deute, mentre que, durant el mateix període, només 40.000 milions de rals (15.000 milions d’euros) eren atribuïts al programa assistencial “borsa família”. Aquest programa beneficia uns 10 milions de famílies, mentre que només 20.000 famílies es beneficien del pagament dels interessos del deute.

 Com ha estat possible imposar aquestes mesures?

Joao Alfredo – El govern Lula ha pogut desenvolupar aquestes contrareformes perquè no ha trobat l’oposició de cap resistència de masses. El PT ha esmorteït les tensions que sorgien. La direcció de la CUT (la principal central sindical brasilera) ha anat a remolc del govern. No ha mobilitzat per l’augment del salari mínim, ni contra la reforma de les pensions. D’una altra banda, hi ha hagut lluites molt dures per la terra, amb nombrosos morts, i la violència a les zones rurals del país no ha pas minvat... El govern no ha emprat directament la repressió, però no ha impedit la violència de les milícies armades dels grans propietaris.

 Quines són les perspectives per al Psol?

Orlando Fantazini – Podem consolidar-nos com a oposició d’esquerres al PT. Si aconseguim fer del Psol un partit de masses, socialista, radical, podem esdevenir una alternativa en el camp de l’esquerra. El paper de “Enlace” (tendència en el si del Psol vinculada a la IV Internacional) és molt important. Atès que som presents en gairebé tots els estats de la federació, podem contribuir a un ampli desenvolupament del Psol.