El 2n FSE de París, un pas endavant

Esther Vivas

El 2n FSE, celebrat del 12 al 15 de novembre a París-La Villete, Saint Dennis, Bobigny i Irvy, va comptar amb la participació de 55.000 delegats i delegades, xifra similar a la del 1r FSE de Florència, i amb centenars de conferències, seminaris i tallers.

El FSE de París ha ampliat l’espectre de les organitzacions participants, i malgrat l’amplitud del ventall vers col·lectius més moderats, ha sabut mantenir l’equilibri entre els diferents sectors. El Fòrum, per tant, no ha resultat ser ni tan ‘radical’ com uns volien, ni tan ‘moderat’ com d’altres desitjaven.

Un fòrum mobilitzador

La manifestació de clausura amb més de 100 mil participants va tenir un paper central, unitari i combatiu contra l’Europa neoliberal, i l’Assemblea de Moviments Socials, celebrada un dia després del final del FSE, va suposar un èxit de participació amb unes 3.000 persones i va evidenciar la voluntat que existeix en el conjunt del moviment per tal de construir aquest espai de mobilització. Un ampli ventall d’iniciatives van ser aprovades, entre les que destaca el 20 de març com a jornada d’acció global contra la guerra, a un any dels inicis dels bombardeigs a l’Iraq, i el 9 de maig com a dia de mobilització contra l’Europa neoliberal i contra la Constitució Europea. A més, els seminaris promoguts per col·lectius específics com els d’immigrants, dones, sanitat..., en el marc del FSE, van aportar propostes de dates de mobilització a l’Assemblea, exemple del que ha de ser la relació entre els seminaris del Fòrum, espai de trobada i d’intercanvi, amb l’Assemblea de Moviments, promotora d’acció i mobilització a escala europea.

Crítiques i encerts

La dispersió de les activitats, entre els quatre espais on es celebrava el Fòrum -tres dels quals en municipis de les rodalies de París, va ser l’element més negatiu de l’organització. El sentiment unitari de pertinença a un mateix moviment, que tan bé va saber recollir Florència, va resultar pràcticament imperceptible en aquesta ocasió. Malgrat que el comitè francès havia proposat la celebració del Fòrum en l’anomenat ‘cinturó roig’ per tal d’acostar la iniciativa a les poblacions de les rodalies de París, l’interès real, sembla ser, era la recerca de més finançament, element que fa doblement criticable aquesta proposta.

Les conferències i seminaris, malgrat comptar -en la major part dels casos- amb un nombre de ponents excessiu que obligarà a la seva redefinició, van posar sobre la taula temes de debat importants com ara el procés de construcció dels fòrums socials, la dialèctica entre multitud o imperialisme, el debat sobre la relació partits i moviments, entre d’altres. A més, cal destacar l’Assemblea de Dones que va reunir a més de 3.000 participants, hores abans que comences el Fòrum, i l’organització de l’espai GLAD, que va suposar un pas endavant en la definició d’un espai juvenil i desobedient vinculat i alhora crític amb el procés del FSE.

Des de Catalunya, la Xarxa de Mobilització Global (XMG) va coordinar la participació de 2.100 catalans i catalanes al FSE, sent una de les delegacions més nombroses, i superant les mil persones que van integrar la delegació l’any anterior. A més, cal destacar el procés preparatori, amb l’organització, per part de la XMG, d’unes jornades de debat sobre el Fòrum i la celebració d’una Assemblea de Moviments Catalans per tal de portar propostes conjuntes a l’Assemblea de Moviments de París i començar a preparar les futures mobilitzacions a Catalunya.

Publicat al nº2 de Revolta Global (desembre-gener 2004)