II trobada confederal de formació de joves: un altre pas endavant

Per Raúl Camargo

“Una organització democràtica està composta per militants que pensen per si mateixos” (Lenin)

La confederació de ‘Espacio Alternativo’ es troba en un bon moment, i ja tenim diverses experiències recents que així ho testifiquen. Els recents Congressos de Revolta Global i EA Madrid indiquen que el potencial militant de l’organització comença a estructurar-se i les noves incorporacions de gent jove fan que el futur sigui prometedor. Però una organització revolucionària necessita contar amb militants que reflexionin sobre els esdeveniments històrics que durant el passat van marcar la vida de tota una generació i que segueixen fent-lo en el present i això ha estat el que hem fet els passats 8, 9 i 10 de desembre a Llinars del Vallés, un municipi proper a Barcelona.

Si l’any passat els temes de les Jornades de Formació van ser la ‘Organització leninista del Partit’ segons el text d’Ernest Mandel i la ‘Introducció a l’Economia Marxista’ de Michel Husson, aquest any es va optar per analitzar en profunditat la Revolució Espanyola, prenent com a llibre de referència ‘La Guerra Civil a Euskadi i Catalunya. Contrastos i Convergències’ de Miguel Romero, que ha estat qui ha impartit el Curs. El text ha estat editat per EA i RG en un petit llibret que inaugura la sèrie ‘Crítica i Alternativa’ de la qual l’ any vinent s’editaran diversos llibres més, cosa que suposarà un reforç considerable a la política de formació dels i les militants de ‘Espacio’.

Però el més important d’aquests dies ha estat la molt alta assistència, 90 joves de tot l’estat (fins i tot alguns camarades de la LCR de Perpinyà), el més que acceptable nivell dels debats i la qualitat excepcional del ponent. L’estudi dels esdeveniments succeïts des de l’adveniment de la República fins als successos de Maig del 37, on definitivament es trunca qualsevol possibilitat de triomf d’una Revolució a Espanya o a Catalunya, ens han aportat una visió molt més profunda de la Guerra Civil, lluny de esquematismes simplificadors, analitzant des d’una perspectiva crítica les decisions que les diferents forces polítiques i sindicals de l’esquerra van prendre en aquells moments.

Prestem especial atenció al paper del POUM en la contesa, organització de la qual ens sentim més prop, i vam arribar a la conclusió que va ser un partit revolucionari, sens dubte el més preparat per a haver escomès la dificilíssima tasca de convertir-se en l’avantguarda revolucionària d’aquell període, però que va cometre errors importants en moments clau. També vam debatre amb profusió sobre el fals dilema entre Guerra i Revolució, que un hàbil però maquiavèl·lic Togliatti va introduir per a negar la possibilitat que es poguessin fer ambdues coses. La nostra conclusió va ser que va haver-hi uns mesos, d’agost a novembre del 36, on va ser possible fer la Revolució i organitzar un Exèrcit Popular al servei de les conquestes revolucionàries. Però les forces burgeses del camp republicà i el paper que va jugar el PCE i la Internacional Comunista al servei de Stalin van fer impossible aquesta tasca titànica.

Va haver-hi molts altres punts polèmics que vam abordar a les sessions de debat, als grups de discussió o a les xerradetes nocturnes i que seguirem discutint per a enriquir els nostres coneixements. Aquesta formació ha complert un paper molt important per al futur de la nostra organització: conèixer el passat per a entendre el present i afrontar el futur en millors condicions. El vell Spinoza deia que, quan s’analitzaven els esdeveniments històrics, no es tractava ni de riure ni de plorar sinó de comprendre. Això és el que hem tractat de fer durant aquests tres dies fantàstics.