VW Forest, Bèlgica: No als acomiadaments!

per Partit obrer socialista, secció belga de la IV Internacional [1]

Amb un benefici net de 1.200 milions d’euros durant els nou primers mesos de l’any 2006, el grup Volkswagen ja ha augmentat els seus profits d’un 75 % en relació amb els resultats de l’exercici anterior. L’objectiu de la multinacional és ultrapassar els 5.000 milions de benefici d’aquí dos o tres anys. I tot plegat per seguir engreixant el principal accionista del grup, la família Porsche, cinquena fortuna alemanya, amb un patrimoni declarat de 5.100 milions d’euros.

La recepta és prou coneguda: llençar al carrer, com si es tractés d’un kleenex usat, 4.000 treballadores i treballadores de la factoria de Forest, arrossegant amb aquests acomiadaments la pèrdua d’altres milers de llocs de treball en les petites empreses de la indústria auxiliar de la regió. Els accionistes del grup VW, que gairebé no saben què fer amb els diners que guanyen, imposen el seu dictat: l’eliminació de prop de 35.000 llocs de treball en el conjunt de les seves fàbriques europees. Aquest pla ha començat a Alemanya amb la liquidació de 20.000 llocs de treball. Per als dirigents del grup, tant se val que els acomiadats i acomiadades siguin belgues, alemanys o d’arreu! Només compten els beneficis que pugui reportar aquesta gegantina reestructuració.

Els suculents regals de l’estat belga a la multinacional no hauran, doncs, servit per aturar la seva determinació. El centre de coordinació del grup (que el “nostre” govern té previst mantenir en funcionament fins al 2012) paga menys d’un 1% d’impostos sobre la base de 1.000 milions d’euros de capital; la reducció de cotitzacions de VW a la seguretat social representa 43’5 milions d’euros entre 2001 i 2005, etc. I tot això sense cap mena de control... ni cap compromís per part de la multinacional!

Per una reconversió ecològica!

Atès el seu impacte ecològic negatiu, el Partit obrer socialista (POS) no defensa pas l’ús del cotxe, ni la indústria de l’automòbil com a tal. La defensa dels llocs de treball en aquest sector implica per tant, a un cert termini, la reconversió de les seves factories en centres de producció de bens socialment útils i ecològicament sostenibles. A tall d’exemple, la fàbrica de Forest es podria dedicar a la producció de vehicles de transport col·lectiu i de material d’equipament per a les xarxes ferroviàries de rodalies de Brussel·les, o bé endegar una iniciativa pública de producció d’un vehicle segur i no contaminant.

El grup VW ha de pagar!

El grup VW pot i ha de pagar la col·locació de tots els treballadors i treballadores de la firma i de les empreses de la indústria auxiliar que es veuen afectades per la reestructuració. Vet aquí el que hem d’exigir:

 Cap acomiadament. Manteniment de tots els llocs de treball.

 Manteniment de tots els treballadors i treballadores de la factoria de Forest: tots els torns a la feina; atur parcial pagat per l’estat; que VW pagui la diferència per tal de garantir la integritat dels salaris, amb les seves primes corresponents.

 Jubilació anticipada com a opció lliure, sense obligació de romandre disponible en el mercat de treball.

 Aquestes mesures haurien de fer-se extensibles al personal de les industries proveïdores o subsidiàries de VW.

 I això, durant tot el temps necessari, mentre es dissenya un autèntic pla de reconversió de la factoria (la qual cosa implica, ara com ara, el manteniment de la fabricació del Golf a Forest, o d’un altre model o projecte industrial finançat per VW que garanteixi el ple funcionament de les instal·lacions).

 Devolució a l’estat de totes les ajudes i subvencions rebudes, si el grup VW triga a tirar endavant la reconversió.

L’exemple de lluites anteriors

Aquesta reivindicació ja va ser aplicada a Bèlgica. El febrer de 1975, els treballadors de Glaverbel-Gilly van aconseguir imposar-la a la multinacional francesa BSN-Gervais-Danone, gràcies a la combativitat sindical, la solidaritat del moviment obrer de tota la regió i a escala internacional, i la formació de comitès locals de suport. Durant set anys, tot i el tancament oficial de l’empresa, no hi ha hagut acomiadaments. Tota la plantilla ha seguit formant part de BSN, amb el manteniment íntegre dels salaris. Aquest acord es va estendre a d’altres fàbriques de vidre de Charleroi. El nostre company André Henry, delegat principal de Glaverbel-Gilly i membre del POS, fou a l’època un dels dirigents d’aquella lluita.