Manifestació unitària i combativa dels treballadors en lluita

per Diosdado Toledano, [1]

Convocada per l’Assemblea de treballadors d’empreses en conflicte, més de 2.000 treballadors i treballadores es van manifestar pels carrers de Barcelona el diumenge 21 de gener. En la concentració final davant del Palau de la Generalitat treballadors de les diverses empreses en conflicte van donar lectura de la Carta dirigida al President de la Generalitat Sr. Montilla (veure annex).

Els treballadors acomiadats de SEAT, MERCADONA, IBERIA, CODEX, BOCATTA, PARCS I JARDINS van encapçalar la manifestació. Les pancartes i banderes dels col·lectius de treballadors en lluita, així com de les organitzacions sindicals i polítiques que van donar suport a la convocatòria CGT, CNT, COBAS, IAC, Revolta Global, etc. jalonaven el corregut de la manifestació. Encara que aquesta manifestació no va ser donada suport per les adreces dels sindicats CCOO i UGT, va contar amb la participació activa de molts treballadors/as i sindicalistes d’aquests sindicats.

La manifestació es va desenvolupar en un clima de combativitat. Tant en el seu inici, com al final es van desenvolupar actes de protestes davant dels establiments de BOCATTA per a denunciar les condicions precàries dels treballadors i contra la política repressiva de l’adreça d’aquesta empresa.

Va ser una manifestació dels quals no es resignen a les polítiques antisocials i antiobreres del capitalisme. Com els treballadors acomiadats de SEAT que romanen en lluita des de fa més d’un any, o de Mercadona resistint les amenaces i agressions dels sequaços de l’empresa; dels treballadors d’Iberia que van donar un exemple d’acció directa al ocupar les pistes de l’aeroport després de sofrir una gravíssima provocació per part d’Iberia i Aena, i que en l’actualitat tenen 78 companys/as acusats de sedició, o dels treballadors de Parcs i Jardins en lluita contra el projecte de privatització de la seva empresa, etc.

La lluita, com ha estat el cas en el conflicte de La Vanguardia ha donat resultats positius, o ha aconseguit el reingrés d’una quarta part dels treballadors acomiadats de SEAT, etc., en definitiva la lluita paga. Però encara queda molt camí per recórrer, i per tant la unitat en la lluita dels quals no es resignen és un exemple i una referència per a tots.

Enhorabona a l’Assemblea de treballadors en lluita per l’èxit de la convocatòria. Enhorabona al conjunt d’organitzacions sindicals, socials i polítiques que han constituït un marc unitari per a la lluita i la solidaritat. D’ara endavant, els treballadors que sofreixin acomiadaments, tancaments, o represàlies tindran un referent per a organitzar la seva resistència i obtenir la solidaritat.

Barcelona, 21 de febrer de 2007.

 Fotos de la manifestació

Carta dirigida al President de la Generalitat Sr. Montilla

AA: Molt Honorable Sr. Josep Montilla, President de la Generalitat de Catalunya (Palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona)

Honorable senyor Montilla,

Com treballadors de Catalunya li presentem aquest escrit, on vam reflectir les nostres inquietuds, queixes per la política seguida fins a ara i peticions per al seu govern.

Senyor Montilla, tots i cadascun dels treballadors que participem en aquesta manifestació d’avui dia 21-1-07 ho fem amb el cor en un puny, doncs veiem com dia després de dia la pràctica de política liberal en l’econòmic, ens roba drets que molt ens van costar conquistar i com, de la mateixa forma, aquest país perd empreses que necessita; pèrdues aquestes fruit d’una dolenta gestió política en el seu moment, en uns casos i de la falta de previsió en uns altres.

I el més imperdonable és que moltes d’aquestes pèrdues han tingut lloc amb governs en teoria d’esquerres i progressistes. Per això, ara que es renova un tipus de govern d’aquestes característiques a Catalunya, el qual Vè. presideix, li fem aquesta cridada d’atenció:

Portin-se vostès com un govern realment progressista i d’esquerres. És molt fàcil autodenominar-se així i actuar seguint una línia que en molt poc difereix d’un govern capitalista. Vostès són els administradors de tots i no solament dels empresaris.

Hi ha moltes empreses amb greus conflictes, els treballadors dels quals necessitem respirar un poc i fugir del fantasma de la precarietat i els acomiadaments; necessitem un mínim de tranquil·litat per a poder viure, criar als nostres fills i confiar mínimament en el futur i en els governs que posem i mantenim amb els nostres impostos.

A titulo d’exemple, li fem uns comentaris d’alguns dels conflictes actuals més greus:

 Iberia. Veiem una especial obstinació a fer aparèixer als treballadors inculpats com uns delinqüents, penjant sobre ells l’absurda acusació de SEDICIÓ. Està clar que aquella actuació va ser sol i exclusivament fruit de la desesperació i la desconfiança, doncs ja havien passat anteriorment per una situació similar i la mateixa es va saldar de forma traumàtica per als treballadors, amb els consegüents acomiadaments. Exigim de la fiscalia la retirada de totes les acusacions contra els treballadors d’Iberia i la petició del sobreseïment de totes les causes.

 Parcs i jardins. Estem farts de les privatitzacions que perjudiquen als i engrosseixen les llistes de l’atur obrer. És natural que els treballadors de Parcs i jardins vulguin assegurar la seva permanència en l’ocupació. Mantingui Vè. aquest servei com Servei públic. Exigim la retirada de la querella interposada contra aquests treballadors.

 La Vanguardia. Altre cas de segregació que deixa als treballadors amb un gran interrogant. Davant la pressió que han exercit amb les seves accions legals han aconseguit un respir, però que passarà quan s’hagi renovar el conveni actual?

 SEAT. La venda en condicions molt avantatjoses d’aquesta empresa a VW, amb carta blanca sobre el futur de la mateixa, ens ha dut a la situació actual en la qual veiem que la mateixa està pràcticament perduda per al país; tret que es continuï cedint a les exigències econòmiques de la casa matriu. Des que es van fer càrrec de SEAT, iniciant-lo en 1986, VW ha practicat la política de l’amenaça als governs i la por als treballadors. En qualsevol fàbrica de Catalunya i la resta de l’estat espanyol. Ara fan el mateix a Bèlgica i la defensa de l’interès d’aquell país per part del seu govern torna a posar-nos en la picota als treballadors, en primer lloc i al país en definitiva. És lògic que el govern belga defensi els seus interessos, però… i nosaltres? i vostès, que fan? Potser ha arribat l’hora d’unir esforços per a poder plantar cara a un gegant com VW i recuperar una mica de tant com hem perdut. I assegurar el que ens queda.

 Mercadona. El sol intent de formació d’una secció sindical, d’organitzar-se els treballadors sota altra forma que l’establerta, però sempre legal, ha generat aquest gran conflicte que ja dura més de 10 mesos. Hi ha hagut acomiadaments, pallisses de vaguistes, esquirolatje…Fins a on van a permetre que s’arribi? Tornarem a l’època del pistolerisme patronal?

 Codex. Com empresa de gran representació en el sector arqueològic, hauria d’haver donat exemple de bé fer en la relació laboral. Doncs gens d’això; abans al contrari, es neguen a reconèixer la secció sindical, es neguen a regular la situació dels treballadors mitjançant un conveni adequadament negociat. Prefereixen empènyer als treballadors a la vaga. Potser ja hagi massa costum entre els empresaris que les vagues regulades no serveixen de molt i la mateixa impressió s’enquista entre els treballadors. Li vam recordar que és la Generalitat de Catalunya el màxim responsable de la gestió del Patrimoni Històric i Cultural. La precarietat en aquest sector afecta, a més dels treballadors, al propi Patrimoni Històric i Cultural.

 Bocatta. Denunciem l’incompliment sistemàtic del Conveni Col·lectiu i la repressió a membres del Comitè d’Empresa, així com a altres treballadors que exigeixen el compliment del mateix.

Les actuacions dels sindicats cridats majoritaris no ens mereixen confiança, doncs ens crea indefensió i passen per la política del mal menor. Això significa més atur, més despeses a la Seguretat Social, més inestabilitat social… Gens d’això volem els treballadors, l’hi assegurem i per això estem aquí, doncs hem de defensar el nostre futur i el dels nostres fills.

Que es deixin de criminalitzar les actuacions de defensa legal dels treballadors. Que es deixi de perseguir qualsevol acció legitima que es consideri políticament incorrecta, sobre la base d’absurdes normatives. Que s’abandoni la repetida intenció de donar escarments en les persones dels treballadors més combatius, doncs no per ser més lluitadors usen mitjans il·legals.

Senyor President, perquè seguir amb els exemples. De sobres coneix Vè. la situació real a la qual ens duu la globalització i aquestes pràctiques que li referim.

Als governants correspon potenciar un repartiment just de la riquesa i el benestar entre els ciutadans. Pel que fa a Catalunya aquesta obligació recau en vostès; aprofitin aquesta nova oportunitat que els hem donat i aquesta nova mostra dels ciutadans, dels treballadors que complim amb les nostres obligacions socials i econòmiques, de ganes de confiar en vostès.

Com vostè sap, la creu de Sant Jordi se li atorga a persones que amb la seva activitat realcen Catalunya. També coneix sens dubte que el seu antecessor va arribar a condecorar amb aquesta medalla a l’anterior president de SEAT, després que aquesta persona acomiadés a gairebé 1000 persones des d’estiu a nadal del 2005! Com ajuda i realça això a Catalunya? Què farà el nou president de SEAT per a merèixer el mateix guardó que l’anterior?

Exigim i vam esperar molt més de vostès.

Amb tot respecte li vam saludar atentament.

Signat:

Treballadors en lluita d’Iberia, Codex, Mercadona, La Vanguardia, Parcs I Jardins, SEAT, Bocatta.

Organitzacions solidàries: IAC, CGT, CNT, COBAS, LA SEVA, CTA, OTZA, CISA, Xarxa contra el Tancament d’Empresses i altres organitzacions socials i polítiques.