Present pelut, avenir amenaçador

per Brian Anglo [1]

Ni el PP ni el PSOE, ni cap Llei d’Estrangeria, ni cap dispositiu de control, de repressió o d’intercepció, ni cap acord bilateral amb cap país “emissor”, no ha estat capaç d’aconseguir l’objectiu suposadament pretès: aturar l’arribada constant de nous immigrants ‘il·legals’.

Tanmateix, una cosa és el discurs, i una altra els designis reals. A la pràctica, aquestes polítiques han resultat prou funcionals, sobretot per a determinats sectors de la patronal (mà d’obra barata i sense drets) i per al mateix Estat (majoritàriament arriba gent ja formada, sana i en edat de treballar que ajuden a mantenir el sistema de la Seguretat Social).

A més, el fet de fer dependre el permís de residència de la possessió d’un contracte laboral (típicament d’al menys un any de durada) augmenta el poder dels patrons en tots els terrenys, fins el punt que són sovint els immigrants qui paguen a aquests pel “privilegi” de poder treballar.

El Programa de l’Entesa

En aquestes circumstàncies, quin és, doncs, el programa del govern de l’Entesa? El primer objectiu que cita és “desplegar l’Estatut de Catalunya en matèria d’immigració”, però, és clar, aquest no atorga cap competència rellevant a la Generalitat pel que fa al tema clau: els permisos. La Generalitat pot expedir-los, però no pas decidir-los.

De tota manera, l’Entesa sembla acceptar el marc i la filosofia definits pel govern central, ja que es compromet a “vetllar pel paper actiu i col·laborador amb el govern de l’Estat en polítiques d’immigració...”. Per una altra banda, com és lògic, el programa no inclou cap reivindicació de cap més dret per a les persones nouvingudes.

És ben cert que, entre les actuacions previstes, es parla de “Controlar i combatre el treball irregular i les discriminacions laborals”. Tanmateix, no precisa els mitjans que es dedicaran a aquesta tasca ni què haurà de passar amb les persones immigrades descobertes en tals condicions.

I no inspira gens de confiança la intenció d’“impulsar la participació eficient i compromesa de l’empresariat i dels sindicats per tal d’assolir la integració laboral de les persones immigrades”.

Pacte d’Estat

I quan els dispositius de detecció i dissuasió estan provocant la mort de centenars d’africans en el mar, quan la Unió Europea està preparant directives cada cop més restrictives, i quan l’única manera d’obtenir papers que queda per als que no en tenen és l’extremadament tortuosa i incerta via és la de l’arrelament (haver passat tres anys en la clandestinitat i... poder provar-ho amb documents oficials!), el PSOE decideix oferir un pacte d’estat a un PP que no para d’amaçar amb les seves declaracions sobre la immigració, com més van, més esgarrifoses.

Què podrem esperar, doncs, d’aquest pacte si s’arriba a materialitzar abans de les eleccions municipals? Res de bo, per suposat. El document del govern planteja reforçar els controls fronterers, augmentar i agilitar les deportacions i condicionar les ajudes al desenvolupament a la cooperació dels governs de torn en la lluita contra les migracions.

El PSOE, que no ha volgut derogar ni tan sols els articles de la Llei d’Estrangeria contra els quals ell mateix havia recorregut (per “inconstitucionals”) quan era a l’oposició, ara sembla disposat a allargar el termini màxim d’estada en un Centre d’Internament des dels 40 dies actuals fins a sis mesos (que llavors podrien quedar en tres, i tothom content!?).

A sobre, el govern contempla restringir encara més el reagrupament familiar, continuar amb els inaplicables contingents i podria eliminar la figura de l’arrelament social o cedir a la demanda del PP de prohibir les regularitzacions “massives” per llei.

Davant de tot això, caldria una resposta contundent a tot l’Estat espanyol (i a la Unió Europea). La recent creació d’una xarxa estatal de coordinació és un bon primer pas en aquest sentit.