Entre el neoliberalisme i la dependència

Mentre l’oposició libanesa i la Confederació general del treball (CGTL) reprenien les mobilitzacions contra el govern pro occidental de Fuad Siniora, concretament convocant una vaga general i un bloqueig de carreteres en el conjunt del país pel dimarts 23 de gener, França i Estats Units patrocinaven una conferència internacional, batejada “París 3”, i oficialment destinada a ajudar el Líban a sobreposar-se a la crisi econòmica que està patint i fer front al seu deute extern, estimat a més 40.000 milions de dòlars.

En realitat, es tracta d’una operació política destinada a sotmetre el Líban encara més als dictats del Banc Mundial i de l’FMI, posant el país “sota perfusió” financera occidental – val a dir, en situació de completa dependència. En primer lloc en relació a l’ajuda francesa i americana, però comptant amb l’aval dels principals emirats del Golf. Efectivament: una part del deute libanès – uns 20.000 milions de dòlars – haurien de ser restituïts als creditors abans del 2008. I, per això, el pla de “París 3” contempla una ampliació de les privatitzacions, un augment dels impostos indirectes i de l’IVA i una taxa suplementària sobre els carburants. En un mot: un ventall de mesures que colpeja directament les condicions de vida de les classes populars libaneses. L’oposició libanesa dóna suport a les reivindicacions de la CGTL, sindicat que compta a hores d’ara amb una força de 350.000 adherents. Per la seva banda, el Partit comunista libanès desenvolupa, des de principis de mes, una campanya d’informació i de mobilització contra “París 3”, i ha convocat una manifestació contra la conferència internacional el 24 de gener, a Beirut.

Rouge. 26/01/2007