Portugal: Victòria històrica

Des de Lisboa, Alda Sousa [1]

“Badajoz s’ha acabat! Benvingudes al segle XXI!” Vet aquí el que cridaven les joves manifestants portugueses, la nit de l’11 de febrer, després del triomf del “sí” en el referèndum sobre la legalització de l’avortament. Car, atesa la proximitat de ciutat extremenya, era allí on nombroses dones portugueses havien d’anar a avortar.

Aquest referèndum era el segon que se celebrava a Portugal sobre aquest tema. El primer, l’any 1998, que es va perdre per ben poc, es va viure com una dolorosa desfeta per part del moviment feminista i de l’esquerra. A partir d’aleshores, les dones que avortaven corrien el risc de veure’s condemnades a tres anys de presó. Així, a l’octubre del 2001, diset dones foren jutjades prop de la ciutat d’Oporto pel “crim” d’haver avortat. Aquest judici, i les mobilitzacions que l’envoltaren, ha contribuït poderosament a una presa de consciència de tot el país sobre la realitat dramàtica dels avortaments clandestins i la crueltat de la llei. Uns quants diputats i diputades del Partit Socialista i del Bloc d’esquerres, amb el suport de feministes, sindicalistes, de catòlics d’esquerres i d’intel·lectuals, van llençar una iniciativa per demanar un nou referèndum, que va recollir 160.000 signatures. El Parlament s’hi va oposar. Però, després de la victòria dels socialistes a les eleccions legislatives de 2005, el nou Primer ministre, José Sòcrates, va tornar a proposar un nou referèndum. Contràriament al Partit comunista, el Bloc d’esquerres va prendre posició a favor de la consulta, malgrat els riscos que comportava. No volíem una simple modificació de la legislació vigent, que pogués tirar enrere d’aquí uns anys una nova majoria parlamentària conservadora.

La campanya ha estat molt activa. Hi ha hagut centenars de debats a tot el país. Els defensors del “no” han emprat tots els arguments possibles: les dones podrien donar en adopció els infants que no desitgessin, els fetus de menys de deu mesos potser experimenta un cert patiment (una idea que contradiuen les recerques mèdiques sobre aquest extrem). Van arribar fins i tot a distribuir fulls a les escoles primàries. El camp del “no” estava dividit entre els extremistes que volien prohibir l’avortament fins i tot a les dones que haguessin estat víctimes d’una violació, i aquells sectors que, tot i oposar-se a l’avortament, no volien que les dones anessin a la presó i proposaven com a condemna l’obligació de realitzar determinats treballs d’interès general.

La campanya del Bloc d’esquerres ha estat molt potent. S’ha centrat sobre la qüestió dels judicis i la necessitat d’acabar amb aquesta terrible humiliació a què es veien sotmeses les dones. Així doncs, hem obligat els partits polítics i les personalitats ha prendre posició sobre l’empresonament de les dones.

El resultat del referèndum no és vinculant, atès que menys de la meitat de l’electorat ha anat a les urnes. Però el Primer ministre ha reafirmat, tal com ja ho havia anunciat en el decurs de la campanya, que si el “sí” resultava majoritari, àdhuc per un únic vot, el seu govern procediria a modificar la llei. Tots els partits, llevat dels demòcrates cristians, han considerat igualment que l’electorat portuguès havia indicat amb claredat el seu desig d’un canvi. La primera etapa serà prou senzilla: es tracta de retirar l’article del codi penal que considera l’avortament com un crim. La segona serà més llarga, perquè caldrà modificar el sistema sanitari, tractar d’alguns punts com ara el termini de reflexió de les dones abans de prendre una decisió definitiva, i el dret dels metges d’acollir-se a una clàusula de consciència.

Encara que només sigui una primera embranzida, cal endegar la lluita pel dret d’avortar gratuïtament en un establiment públic. El resultat d’aquest referèndum representa una victòria històrica per a les dones i per a totes les organitzacions que han lluitat pels drets de les dones.