Balanç de la Vaga dels Transports que paralitzà New York

Édouard Soulier

El passat 20 de desembre, els treballadors dels transports públics de New York es posaren en vaga contra l’augment de l’edat de jubilació. Durant tres dies, la ciutat fou paralitzada, tot i les amenaces de multes i d’empresonament.

“New-yorquins, és una lluita per saber si un treball dur i díficl serà recompensat per una jubilació digna. És una lluita contra l’erosió i la desaparició a de l’assegurança de malaltia pels treballadors de New York”, explicava Roger Toussaint, president del TGWU Local 100, el sindicat de transport de New York condemnat a pagar un milió de dòlars per cada dia de vaga.

El sistema de transports públics de New York és un dels més importants del món. I quan s’atura, es nota! Per primera vegada després de 25 anys, això succeí. Els 33.000 treballadors de l’Autoritat de Transport Metropolitans (MTA) afiliats al TGWU aturaren el treball per negociair el seu conveni que s’acabava a final d’any.

Aquesta vaga és sobretot e resultat d’anys d’humiliacions dels treballadors per part de la direcció (quasi un treballador de cada dos patí una mesura disciplinària el 2004), de caiguda del poder adquisitiu, de disminució de la qualitat i l’extensió de l’assegurança de malaltia i d’atacs contra les pensions. El darrer conveni proposat per la direcció preveia que l’edat de jubilació dels nous treballadora augmentaria set anys, de 55 a 62 anys.

Durant tres dies, del 20 al 23 de desembre, cap metro, ni bus funcionà, tot i les pressions enormes de la premsa, de l’alcalde milionari de Bloomberg, del gobernador de l’Estat i dels jutges. Les vagues del servei públic són il.legals a l’Estat de New York, i els vagusites han de pagar dos dies salari per cada dia de vaga i els dirigents sindicals són susceptibles de ser arrestats.

Els mitjans de comunicació dominants tingueren però dificultats per trobar ciutadans corrents oposats als vaguistes. La majoria dels treballadors recolzaven la vaga i exigien a l’alcalde i a la MTA d’acceptar les demandes sindicals.

Tanmateix, la pressió fou suficient per aturar la vaga abans de l’obtenció d’un autèntic conveni. Aquest fou negociat el 27 de desembre. La MTA ha abandonat el seu projecte sobre les jubilacions i concedí alguns augments de salaris. Tanmateix, ha obtingut per part del sindicat que els treballadors paguin una part de la seva seguretat social. És una concessió important.

Malgrat tot, aquesta vaga sembla haver marcat un gir en les relacions de classe als Estats Units. Ja era hora, després d’una década de derrotes, que la classe treballadora reprengués la iniciativa. Aquesta vaga arribà just deprés de la dels transports públics de Fiñadèlfia. Mostra que la majoria dels treballadors estan a l’ofensiva contra els atacs patronals. Mostra també que estan disposats a desafiar la llei i la “justicia” per obtenir condicions de treball dignes.