Rússia: La vaga de Ford

Des de Moscou, Carine Clément [1]

La vaga que es va desfermar a la fàbrica Ford de Vsevolojsk (a la regió de Sant Petersburg), el passat dimecres 14 de febrer, representa un esdeveniment del tot excepcional a la Rússia contemporània. D’entrada, perquè el nou Codi del treball fa que pràcticament qualsevol vaga pugui ser considerada com il·legal: cal que la decisió sigui adoptada pel col·lectiu d’assalariats i assalariades i no pas pel sindicat; és necessari que el 50 % de la plantilla participi a la reunió decisòria i que el 50 % del personal present voti a favor de la vaga. Però, la lluita de Ford és també significativa perquè el moviment sorgeix menys d’una reivindicació salarial que de la contestació de les actuals condicions de treball. És una vaga de nou encuny per al moviment sindical rus.

A la fàbrica Ford, 1.300 persones han participat a les reunions decisòries – enmig del carrer, a 15º sota zero, car la direcció de l’empresa va refusar cedir un local per a l’assemblea. Val a dir, el 70 % de la plantilla. Resultat de les votacions: 5 abstencions... i unanimitat per endegar el moviment de vaga. Tot plegat, en plena conformitat amb les draconianes exigències de la legislació laboral russa. Les principals reivindicacions fan referència, d’una banda, a la regulació de les normes de treball i, d’una altra, a les propostes del sindicat durant la negociació del conveni... que van ser totes rebutjades per la direcció de l’empresa. Es tractava de la transparència pel que fa a les normes de treball, del respecte de les mesures de seguretat, de l’adopció de garanties socials, de la limitació de l’externalització de determinades feines.

Aquesta mesura de força és mèrit del nou sindicat, fundat fa menys de dos anys i encapçalat per un grup de joves obrers molt dinàmics, que s’han esforçat a promoure el col·lectiu i a transformar radicalment la relació dels treballadors i treballadores amb l’acció sindical. Com diu el president del nou sindicat, Alexeï Etmanov: “Amb els col·legues del Comitè sindical, els hem ensenyat a apropiar-se l’organització i a fer-ne un arma de lluita. Ara diuen “nosaltres” quan parlen del sindicat”. Ofegant-se en el si de la federació sindical tradicional, la Federació de sindicats independents de Rússia (FNPR) – hostil a qualsevol forma de lluita -, el jove sindicat de Ford ha abandonat ben aviat aquest marc per crear un moviment lliure i combatiu. Amb altres sindicats emergents del mateix ram, concretament amb el de General Motors de Togliatti, ha constituït, el mes de juliol de l’any passat, en el decurs del Fòrum Social de Rússia, una nova federació de treballadors de l’automòbil.

Concessions salarials

La posició de la direcció, que tanmateix és estrangera i hauria d’estar acostumada a les negociacions, ha sorprès tothom per la seva duresa. Malgrat unes negociacions que s’han allargat durant tres mesos, cap dels punts proposats pel sindicat no ha estat recollit en el projecte d’acord de l’empresa, que es limita a reproduir el codi de treball rus. Segons Alexeï Etmanov, la direcció s’ha adaptat de bon grat als mètodes de gestió de personal esdevinguts clàssics a Rússia: “Es pensen que, tal com passa a la majoria d’empreses del país, poden imposar els seus dictats a la gent. Ni arriben a imaginar-se que siguem capaços de defensar els nostres drets”, declara. “Però, els estem demostrant que van molt errats”. Vet aquí alguns exemples per fer-se una idea de les condicions de treball que imperen en aquesta fàbrica – una planta altament rendible i equipada amb les tecnologies més avançades. El salari mensual mitjà és de 19.000 rubles (540 euros), els llocs de treball no són fixos (val a dir que els treballadors passen regularment de l’un a l’altre), els períodes de descans establerts no són mai respectats, la flexibilitat és màxima, les hores extres s’acumulen, moltes feines són perilloses i nefastes per a la salut. I a més a més, per descomptat, existeix una desproporció enorme entre els salaris de la plantilla i els de la direcció... Recordem que aquesta no és la primera acció col·lectiva dels assalariats i assalariades d’aquesta fàbrica. L’estiu del 2005, després d’una vaga de zel que es va allargar durant unes quantes setmanes, la direcció es va veure obligada d’augmentar els salaris un 14’2 %.

Desconcertada per la fermesa del personal, la direcció de Ford ha declarat a la premsa, el 9 de febrer, cinc dies abans de l’inici de la vaga, que concediria un nou increment salarial entre un 14 i un 20 %, segons les categories. “Ens volen amansir donant-nos una almoina”, ha comentat Alexeï Etmanov. El líder sindical ha assegurat que, totes maneres, hi hauria vaga; car, l’objectiu principal del moviment no eren els salaris, sinó el conjunt de les condicions de treball.

Salaris a la baixa

Ford va anunciar, a la tardor del 2006, un pla de reestructuració que implica tancar setze fàbriques als Estats Units i suprimir 45.000 llocs de treball d’aquí al 2012. L’empresa ha enregistrat unes pèrdues històriques de fins a 9.800 milions d’euros l’any 2006 i considera que no podrà obtenir beneficis abans del 2009. Ford, GM, Hyundai, Kia, Renault i BMW es disputen el mercat rus de cotxes de baix cost que, amb un cotxe per a cada sis habitants, aquestes firmes consideren prometedor. Ford va obrir la seva primera fàbrica l’any 2002 a Vsevolojsk, prop de Sant Pertersburg, on es realitza l’assemblatge del “Focus”. Hi treballen 1700 obrers, en molts casos per un salari mensual de 17.000 rubles (500 euros). Aquest salari està per damunt de la mitjana actual a Rússia, estimada en uns 300 euros al mes. Però, amb la calculadora a la mà, els sindicalistes han comparat la seva situació amb la d’altres fàbriques de la multinacional arreu del món, tenint en compte les diferències del nivell de vida corresponent a cada país. Aquesta comparança els ha fet veure que els salaris que es pagaven a Rússia eren més baixos que els de les altres fàbriques, i que non percebien ni el tretzè mes, ni la paga de beneficis.

Corresponsalia publicada a Rouge. 23/02/2007.