L’impasse

Editorial RG#32 març 2007 [1]

Euskadi

Gairebé dos mesos després de l’atemptat de Barajas, l’impasse en què s’ha situat el conflicte basc segueix condicionant la vida política del conjunt de l’Estat i, singularment, de Catalunya. Seguint la seva estratègia de desgast de l’executiu socialista, el PP atia les tensions: des del carrer, mobilitzant les forces del “franquisme sociològic”, i des de les institucions. A l’Audiència Nacional, hereva del “Tribunal de Orden Público” de la dictadura, com al Tribunal Constitucional, els magistrats afins a la dreta estan procedint a una mena de “cop d’estat togat” que col•loca sota tutela el precari règim de llibertats del país. Davant d’un PSOE paralitzat per la por i per les seves pròpies contradiccions internes, arbitrarietats i provocacions se succeeixen. Avui, una manifestació de la ciutadania basca és prohibida. L’endemà, el mateix lehendakari és convocat als tribunals...

En aquest context, el cas d’Iñaki De Juana esdevé paradigmàtic. Després d’haver complert la pena a la qual fou condemnat, ha calgut “construir noves imputacions” – com va dir en el seu dia el titular de justícia – perquè De Juana no sortís al carrer. Els llops flairen la por: la covardia del PSOE excita i envalenteix l’estol dels Rajoy, Acebes i Zaplana. Certament, Zapatero balbuceja que “confia reprendre un dia el procés de pau”... però es mostra incapaç de realitzar cap gest significatiu, susceptible d’apaivagar tensions i esbossar la perspectiva d’una sortida dialogada: l’alliberament d’un vaguista de la fam, condemnat per un delicte d’opinió i en perill imminent de mort, o l’apropament dels presos bascos a Euskadi. Per no parlar d’aquesta autèntica màquina de guerra contra l’esquerra abertzale que representa la llei de partits.

Des dels sectors més lúcids de l’esquerra, des dels moviments socials i democràtics, serem capaços de contrarestar aquests sinistres udols que exigeixen més i més repressió? Es tracta d’humanitat i solidaritat. Però també de les llibertats democràtiques de tots i totes. El fracàs estrepitós de la reforma estatutària catalana – ni tan sols el text desnaturalitzat, aprovat en l’esquàlid referèndum del 18-J, gosa desencallar Madrid -, així ho demostra. Iniciatives a favor del diàleg com les que desenvolupa la campanya unitària “Sí al procés de pau” revesteixen, doncs, una importància excepcional. La campanya, que acaba de prendre posició a favor de l’excarceració immediata de De Juana, convoca una nou acte a Barcelona, el proper 22 de març, aniversari de l’anunci de la treva per part d’ETA. Revolta Global hi serà.

Catalunya

A pocs mesos de la seva aprovació, el nou estatut (fruit de les retallades de les Corts espanyoles i del pacte Mas-Zapatero) ha mostrat ben aviat bona part de les seves limitacions, ja que les minvades possibilitats que ofereix el nou text es veuen sotmeses sempre a la voluntat de les institucions de l’Estat.

D’entrada, una allau de normes estatals segueix envaint les competències (antigues i noves) de la Generalitat (el decret d’ensenyaments mínims només n’és un exemple) fent miques el pretès blindatge de competències que assegurava, segons deien, el nou estatut.

En segon lloc, en el debat de pressupostos, el govern central ha fet la seva interpretació particular de la disposició addicional relativa a les inversions destinades a Catalunya, retallant significativament els càlculs de la part catalana. Mentrestant, el dèficit en infraestructures es fa cada cop més evident, com en el servei de rodalies de RENFE, on desenes de milers d’usuaris pateixen contínues avaries.

Altres punts segueixen totalment encallats. El nou model de finançament (que diferirà ben poc de l’actual) no començarà a definir-se fins després de les eleccions generals, i malgrat els compromisos adquirits, segueixen sense fer-se públiques les balances fiscals.

Per si tot això fóra poc, la recusació (amb arguments jurídics més que barroers) del magistrat Pérez Tremps per part de la majoria del Tribunal Constitucional obre la via a la declaració d’inconstitucionalitat de nombrosos articles de l’Estatut. Una sentència en aquest sentit (que podria retardar-se bastants mesos) representaria una crisi sense precedents pel conflicte insuperable de legitimitats i la ruptura del pacte estatutari. La necessitat de qüestionar el marc constitucional es faria evident

Davant aquest desplegament del nou estatut, que només pot generar frustració i escepticisme entre la societat catalana, la seva representació política es mou entre la passivitat del Govern d’Entesa i l’aprofitament oportunista i demagògic de CiU (que alhora té posat l’ull sobre una possible participació en el govern de l’Estat, sense descartar formar gabinet amb el PP).

Entre tant, el divuit de febrer, la Plataforma pel Dret de Decidir ha commemorat al carrer el primer aniversari de la gran manifestació de fa un any, i ho ha fet amb la proposta d’una nova campanya de recollida de signatures a favor del traspàs a la Generalitat de les competències per convocar referèndums sobre qualsevol tema, que posarà sobre la taula el dret d’autodeterminació i el dret de decidir en tots els àmbits. I aquesta sí és una bona notícia.