La marxa mundial de les dones contra la pobresa, la violència i per la sobirania alimentària

per Carmen Murias [1] [2]

S’inicia així un procés d’elaboració i d’extensió que dóna lloc a La Marxa Mundial de les Dones contra la Pobresa i La Violència amb una plataforma reivindicativa de 17 punts bàsics. Malgrat la seva joventut, la tasca de la Marxa és bastant impressionant.

Apareix primer el 2000 amb l’elaboració de la carta als organismes internacionals (BM, FMI, ONU) denunciant les polítiques neoliberals i estructurals i fent propostes alternatives per a millorar la vida de les dones, i fa una gran manifestació a Nova York i una altra de simultània a Brussel·les on més de 50.000 dones desfilàvem pels carrers acordonats per la policia de la ciutat sense que la premsa se’n fes raó.

I continua fins l’elaboració de la Carta a la Humanitat del 2005, on plantegem la nostra visió d’un món alternatiu sota els valors d’igualtat, solidaritat, llibertat, justícia i pau, que va permetre organitzar accions a molts països i un gran debat entre dones molt diverses sobre el significat d’aquests valors per a nosaltres.

Ha estat un procés profundament enriquidor, el món es tenyia de tons de violeta diversos i avui la Marxa Mundial de les Dones és una organització per l’acció feminista internacional i internacionalista formada per més de 6000 grups feministes i de dones de base de 163 països de tots els continents .

Pla estratègic

En aquests moments estem treballant sobre el nostre pla estratègic 2007-2010 , en un procés que ja dura un any. Hem debatut i aprovat les seves orientacions generals en una trobada a Lima l’estiu passat. Aquest pla desdobla els nostres temes (pobresa i violència ) en quatre camps d’acció : Violència contra les dones com a instrument de control del nostre cos i de la nostra vida; pau i desmilitarització; treballs de les dones; i béns comuns i accés als recursos naturals.

El procés d’elaboració d’aquest pla ha estat regit per dos principis: la necessitat d’articular acció i reflexió, sense jerarquitzar i sense especialització de tasques , amb la finalitat d’aprofundir les nostres reflexions i anàlisis feministes en cadascú dels camps i la necessitat de transformar–les en accions globals i locals.

La relació amb els grups de base, les resistències i les alternatives de les dones construïdes a nivell local són el fonament de les propostes i estratègies globals. És en aquests processos de reflexió/acció col·lectives on es veu que la Marxa és un procés obert, en construcció, que està creixent i dotant-se d’una major identitat política i coresponsabilitat en la presa de decisions.

En el pla estratègic també abordem el tema organitzatiu, ja que sense una mínima estructura organitzativa resultaria impossible portar a terme la tasca política. L’estructura organitzativa de la Marxa és democràtica i la mínima necessària per a un moviment internacional.

Està basada en el protagonisme de les dones; en el principi segons el qual totes les regions del món comparteixen la responsabilitat i les decisions; en el reconeixement, respecte i valoració de la diversitat de la realitat de les dones i de les estratègies d’acció; i en l’autonomia pel que fa a l’organització de les accions a nivell nacional o regional, encara que hi ha una centralitat en els objectius, el valors i el pla d’acció global.

Organització

L’estructura organitzativa consta de:

 Coordinadora i Secretariat. Fins aquest estiu eren les dones del Canadà les que portaven aquesta responsabilitat. Des de l’assemblea de Lima i desprès de tot un procés de presentació de candidatures vam elegir Brasil com a seu del Secretariat i la companya Miriam Nobre com a coordinadora. Comitè Internacional: format per representants elegides de cada coordinadora continental.

 Coordinacions continentals: formades per dues delegades acreditades per cada coordinadora nacional. Es reuneixen cada sis mesos. Coordinadores nacionals: formades per tots els grup adherits a la Marxa. Assemblea Mundial: celebrada cada dos anys, fins ara a Mont-real, Índia, Kigali, Lima i la propera a Europa, segurament a Galícia .

 Grups de treball : Violència, pau i desmilitarització, pobresa, drets de les lesbianes, alternatives econòmiques, aliances i sobirania alimentària. A l’Estat espanyol hi ha Marxa a Galícia, Euskadi, Catalunya, el Paìs Valencià i Valladolid.

Una altra tasca important i reconeguda de la Marxa Mundial és la seva participació, des de l’inici, en el procés dels FSM i del fòrums regionals i temàtics, com ara els FSE i el FSMed. Formem part del Comitè Internacional i també de l’assemblea dels Moviments Socials. Hem garantit que a tots els fòrums el Feminisme i les seves propostes, les resistències i les aspiracions de les dones siguin presents, que la lluita contra les desigualtats de gènere formin part de l’agenda.

Sobretot, hem treballat i reflexionat conjuntament amb altres moviments socials, enriquint-nos mútuament i creant aliances com ara amb Via Campesina, amb què, juntament amb altres organitzacions, hem organitzat el Fòrum de Nyéléni, i el seminari de Moviments Socials que es va fer el setembre a Brussel·les. A més, ens interessa reforçar els llaços amb altres moviments alternatius i enfortir la nostra participació a les mobilitzacions que s’acordin a les assemblees.

La Marxa Mundial de les Dones és un moviment feminista que lluita per transformar el món dominat pel capitalisme i el patriarcat que es reforcen mútuament en la globalització capitalista. La Marxa confronta l’empobriment i la violència sexista, que han pres formes i magnituds inèdites, i construeix reflexions i accions col·lectives que qüestionen estructuralment el model neoliberal.

Sense explotació ni discriminació

A les dones de la Marxa ens impulsa la denúncia de l’impacte de la globalització capitalista sobre les vides de les dones, sobre les nostres vides, la lluita per a millorar les nostres condicions de vida, però també el repte de demostrar la centralitat de les relacions de gènere i que el combat contra les desigualtats de gènere no quedi marginat de les propostes alternatives.

Pensem que estem fent camí , que a poc a poc anem avançant. Avui els moviments socials es proposen la recollida i el reconeixement de les demandes de les dones i es valora la nostra presència organitzada.

La lluita contra la pobresa i la violència, i ara també per la sobirania alimentària, amb les reivindicacions consensuades i les propostes d’accions globals i locals, permeten a la Marxa, amb totes les dificultats, establir les bases d’un moviment feminista plural i internacionalista i mantenir i donar visibilitat a les resistències de les dones.

Pensem que estem en el camí de construir les bases d’un subjecte col·lectiu històric feminista que lluita per un mon sense explotació, sense desigualtats de gènere ni cap altre, sense racisme, amb llibertat sexual, i que garanteixi l’accés als recursos naturals dels nostres pobles.

Canviar el Món per canviar la vida de les Dones!!

Canviar la vida de les Dones per canviar el Món!!