El sòl tremola...

per José Téllez i Sandra Campañón [1]

“Sólo no puedes, con amigos sí”

Les mobilitzacions van començar com a resposta a la crítica segons la qual els joves només es movien pel “botellón”. Com era possible que, per exemple, un problema de dimensions tan grans com l’accés a l’habitatge no fes als joves sortir al carrer?

Les primeres accions van consistir en “assegudes” a les places de les principals ciutats que reunien poc més d’uns centenars de persones, que espontàniament derivaven en manifestacions i que de forma potser no tan espontània van donar lloc a assemblees. Les manifestacions han anat creixent en nombre de participants, fins a les prop de 25.000 persones que van assistir a la de Barcelona el 23 de desembre de l’any passat.

El mapa actual mostra un gran nombre d’iniciatives ciutadanes, que sota el paraigües o no de ‘V de Vivienda’ (nom amb el qual es coneix popularment l’assemblea de Barcelona), s’han constituït en assemblees, plataformes, oficines d’habitatge, observatoris, i altres tipus d’organitzacions per treballar el tema de l’habitatge, a nivell de barri, ciutat...

Entre la voluntat de canviar les coses i la instrumentalització política, tothom s’ha pujat al carro i sens dubte serà un tema capdal de debat a les pròximes eleccions municipals de maig.

La mercantilització de la vida

Però no s’ha d’oblidar que si l’habitatge és tan important és perquè es tracta d’un bé de primera necessitat, que fins i tot es reconeix com a tal jurídicament, situant-lo a la Constitució espanyola per sobre de la propietat privada, i perquè la vulneració sistemàtica d’aquest dret provoca un gran neguit personal, l’endeutament de les famílies de per vida i la condemna a la dependència de moltes persones.

En una societat que ha basat el seu creixement econòmic en el totxo i el sector financer, l’habitatge ens permet demostrar, un cop més, una de les grans contradiccions del capitalisme: les greus conseqüències que té la mercantilització de la vida per a la societat i els nostres barris, la nostra ciutat i el nostre planeta.

Un dels habituals retrets adreçats als polítics és que no fan res per resoldre el problema. Però no és que no facin res per desídia o per negligència, ans es tracta d’una autèntica confabulació entre l’estament polític i l’immobiliari on les requalificacions de terreny públic serveixen per finançar ajuntaments, partits, i fins i tot clubs de futbol. A destacar també el paper dels mitjans de comunicació, creant un estat d’opinió que crimimalitza l’okupació (escandalosa la manipulació del pis ‘usurpat’ del carrer Urgell ).

El conseller d’Interior Joan Saura i l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu es fan valer davant la dreta donant ‘canya’ als okupes, mentre que prometen solucions per un habitatge digne. Per respondre a aquesta ofensiva s’ha de guanyar la batalla entre el ‘pegat’ i la reforma estructural, i aquí entra la qüestió dels pisos buits i la necessitat de despenalitzar l’okupació.

No ens enganyeu més!

Aquest moviment ha permès la politització de moltes persones que fins ara no havien sentit la necessitat de sortir al carrer i reclamar els seus drets. I la dimensió global del problema porta moltes d’aquestes persones no solament a reivindicar mesures estructurals, sinó fins i tot a qüestionar la propietat privada i el sistema econòmic actual, l’arrel del conflicte.

Ens trobem davant un moviment que pot construir les bases d’una nova esquerra anticapitalista? És difícil aventurar-ho, sobretot tenint en compte que les mesures “parcials” més assumibles pel sistema i que han de permetre la supervivència, que no pas la solució real del problema, poden dur una gran part a la desmobilització.

Tanmateix no s’ha de menysprear el seu potencial polític. Només cal remetre’s als fets, com la brutal violència policial contra els manifestants a Madrid (el moviment ja ha patit més d’una vintena de detencions) o el secretisme de l’últim sorteig de VPO per part de l’ajuntament de Barcelona.

Cal continuar lluitant i és per això que des de Revolta Global us cridem a treballar amb nosaltres als diferents espais unitaris i a participar a les manifestacions que arreu s’han convocat per al pròxim dissabte 24 de març de 2007.