Què passa amb la MAT?

per Carlus Jové [1]

I ho han fet amb un simbolisme i una posada en escena calculats fins l’últim detall, com es pot observar, per exemple, en els videos penjats a la web de l’Ajuntament on determinats càrrecs públics desenvolupen una performance digna de mencionar.

En mig de tot això, però, la controvèrsia de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) continua vigent, i ara més que mai, quan les contradiccions comencen a solapar-se. El passat 9 de febrer, el Consell de Ministres aprovava el projecte d’execució de la MAT juntament amb els darrers trams que restaven per ser declarats d’utilitat pública, els de Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó, els quals seran l’origen de la interconnexió amb la xarxa elèctrica francesa. Amb aquests tràmits fets, la Red Eléctrica de España (REE) ja disposa dels permisos per iniciar les obres, quedant complerta així la previsó de començar la construcció el primer trimestre d’enguany.

Uns dies després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava la raó al recurs contenciós que membres de l’Associació Antilínia de Juià-Castell d’Aro havien presentat per denunciar la instal·lació il·legal de part de la línia de les Gavarres dins els horts de Josep Maria Ricart, portaveu de l’associació.

Municipis contra la MAT

Seguint amb les contradiccions, la secció de la Catalunya Nord de Convergència Democràtica de Catalunya s’ha declarat anti-MAT, contràriament a la seva secció del Principat, que tot i haver-se posicionat contra el projecte de línia uns anys enrera, ara li dóna ple suport.

Paral·lelament, fa unes setmanes es constituia l’AMMAT, Associació de Municipis MAT, per seguir donant una resposta conjunta i organitzada a nivell administratiu per part dels municipis que, afectats o no per la instal·lació de la línia, vulguin denunciar la construcció de la línia de 400 Kv.

Entre els objectius de l’AMMAT, el principal és rebutjar “qualsevol línia d’alta tensió mentre no es demostri exhaustivament, amb un debat ampli, transparent i pluridisciplinar, (...) que existeixen necessitats locals de subministrament energètic i que tan sols, i exclusivament, es poden cobrir amb aquesta línia, és a dir que hi resulten inviables altres opcions o models energètics.”

Aquesta és una inciativa interessant, ja que segurament cap altre projecte no havia aixecat tanta dissidència administrativa en els darrers anys.

Pressió institucional o popular?

Tot i això, la punta de llança del moviment anti-MAT ha de ser de caràcter social. Només amb una forta oposició de base podrà aturar-se un projecte de tan gran embergadura. El suport dels ajuntaments serà un bon aliat, però serà la pressió popular la que farà decantar la balança, tot i l’evident dificultat que suposa enfrontar-se a dos gegants com l’estat i la REE. En aquest sentit, paga la pena fer un cop d’ull a lluites que s’han produït per altres projectes similars pel que fa a afectació territorial, essent la del pantà d’Itoiz la més significativa.

Tornant al tema de les contradiccions, resulta incomprensible com uns mateixos òrgans públics i polítics poden, per una banda, manifestar la seva sensibilitat amb la qüestió climàtica i, per l’altra, donar suport a projectes destructors del medi ambient com la MAT o el faraònic desdoblament de carreteres comarcals que està tenint lloc de dalt a baix de l’Empordà.

Segurament, i em sembla que no vaig errat, és que tot això del medi ambient, literalment, els rellisca.