Sarkozy, caçador d’infants

per Antoine Boulangé [1]

Els esdeveniments de l’escola Rampal revelen que s’ha traspassat una línia vermella. El dilluns 19 de març i el dimarts 20 de març al vespre, la policia ha vingut per detenir uns immigrants “sense papers” (concretament, una tieta i un avi) que anaven a recollir els infants a la sortida de l’escola. Gràcies a la solidaritat desenvolupada per la xarxa Educació sense fronteres (RESF), la resistència ha estat immediata, els pares dels alumnes s’han revoltat davant d’aquests fets. S’han oposat a la policia de manera decidida, estirant-se per terra davant dels vehicles policials per tal d’impedir que s’enduguessin els “sense papers”. La policia ha respost a cops de porra, llençant granades lacrimògenes contra la gent i emprant gossos ensinistrats. Per mirar de trencar el moviment de solidaritat, la directora de l’escola ha estat detinguda, tres dies després dels fets, i inculpada “d’ultratge i degradació de béns públics en complicitat amb altres persones”. No prou content d’aterrir els “sense papers” mitjançant operacions policials quotidianes, Sarkozy ataca directament la gent solidària, tractant d’intimidar-la i de trencar un moviment com la Xarxa, particularment implantada en els barris populars de París.

El que ha passat no és un “abús policial” aïllat, sinó una acció premeditada i conscient. Sarkozy vol recuperar una part dels vots de Le Pen. I, per això, s’ha llençat a un crescendo racista per tal d’assolir, a qualsevol preu, els seus objectius d’expulsions. Sarkozy pretén transformar els i les immigrants en bucs expiatoris. Els alts funcionaris col·laboren sense escrúpols. Així, el Rectorat de París ha declarat que, atès que els esdeveniments s’havien produït “fora de l’escola i en marge de l’horari escolar, (...) si la directora ha comès un delicte, el rectorat no té cap motiu per donar-li suport, ni protegir-la. És una ciutadana més, i ha d’assumir les conseqüències dels seus actes”.

Tots els candidats d’esquerres han denunciat immediatament aquest comportament. Però no n’hi ha prou. No podem acontentar-nos amb la resposta del Ministeri de l’Interior, que recorda als seus funcionaris de policia que no han de realitzar detencions “a proximitat de les escoles”. La Prefectura de París ja havia anunciat aquest compromís a l’obertura del curs escolar, i ara acaba de demostrar-nos que mentia. D’una altra banda, tampoc no és acceptable que aquestes detencions es produeixin al metro o en els restaurants de beneficència, com ha estat el cas recentment. Cal doncs amplificar el moviment d’oposició que està sorgint.

A partir del divendres 23 de març, 150 persones s’han concentrat davant la comissaria on estava detinguda la directora de l’escola. Una altra concentració ha tingut lloc a París, el dilluns 26 de març, convocada per tots els sindicats, la Federació de consells de pares i mares d’alumnes (FCPE) i la mateixa Xarxa. Hi havia més de mil persones. A París, cal organitzar una jornada d’activitats escolars aturades, amb vaga d’ensenyants i mobilització solidària de les famílies dels alumnes, tal com es va fer unes setmanes enrere als centres del Districte 18. Ens oposem a tots els procediments judicials endegats per motius d’aquest ordre contra el personal docent, com és el cas de Florimond Guimard, mestre marsellès, que ha de ser jutjat el proper 20 d’abril. No ens hem d’arronsar davant les provocacions. Cal desenvolupar, per tot arreu i d’una manera àmplia, comitès locals de la Xarxa per tal d’organitzar l’autèntica seguretat que necessiten les famílies: la solidaritat. Aquesta mobilització ha de ser alhora una palanca per obtenir un altre objectiu democràtic essencial: la regularització de tots els “sense papers”. La sortida de Sarkozy – per raons de campanya electoral – del Ministeri de l’Interior no canvia res a la situació. Ell segueix sent-ne directament responsable. La prova de força ha començat.