Núria Pòrtulas, segrestada per l’estat

per Carlus Jové [1]

La Núria, de Sarrià de Ter, fou acusada de pertinència a un grup anarquista que suposadament hauria comès, o podria cometre, accions de caire terrorista. La seva detenció es basa prinipalment en dos motius: relació amb un anarquista pres pendent de ser extraditat a Itàlia on l’espera un judici per suposades accions vandàliques, i la possessió d’una agenda personal amb notes sobre les mesures de seguretat existents a diversos edificis oficials.

La família ha presentat més de 3000 firmes de suport demanant la immediata posada en llibertat de la detinguda, i un gran nombre de persones, associacions diverses i organitzacions han mostrat la seva solidaritat amb la família.

A l’Hospital Trueta de Girona, on treballa la mare de la Núria, els sindicats hi convoquen una concentració cada divendres. També, cada dimecres, desenes de persones continuen concentrant-se, tant a Girona com a Barcelona, davant la seu d’ICV, partit al qual s’acusa de practicar la mateixa política repressiva de governs anteriors. Precisament, en el moment d’escriure aquest article, la família de la Núria ha sol·licitat ja en cinc ocasions reunir-se amb Joan Saura, actual responsable del Departament d’Interior, amb el silenci com a resposta en cada una de les ocasions.

Les crìtiques a la repressió a la ideologia i a l’abscència de proves són els dos punts que més es repeteixen a les mostres de solidaritat i comunicats de la campanya de suport. En una carta adreçada a la família i la gent que li està donant suport, la Núria escriu “com diu George Orwell en el seu llibre 1984: ‘hem de ser conscients de la nostra força, la força d’estar al carrer’ i vosaltres ho esteu demostrant. No pas per portar una pistola i una porra a la cintura ens podreu arravatar les nostres ideologies, ara ja no són accions pel que ens criminalitzen sinó per pensar d’una determinada manera, la llibertat d’expressió no entra en els seu llistat de vocabulari habitual, és una paraula desconeguda per ells, de ben segur que mai s’han expressat amb llibertat”.

La ciutat de Girona ja fa mesos que conviu amb manifestacions de suport a presos acusats sota la Llei Antiterrorista. Des de fa més de quatre anys la manifestació setmanal del dijous per l’Absolució de l’Escamot Dixan recorda que quatre ciutadans de Banyoles d’origen àrab foren detinguts i empersonats acusats de relació amb una cèl·lula d’Al Qaeda, sense proves concluents i amb detergent Dixan com a únic material perillós trobat als seus domicilis.

Diversos ajuntaments han mostrat el seu suport a la família i a la Núria, fins it tot el mateix ajuntament de Girona, on tots els grups, a excepció del PP, van aprovar una moció de suport a l’encausada. La rellevància que està prenent el cas suposa un nou qüestionament social a la Llei Antiterrorista, que vulnera alguns dels drets més bàsics de qualsevol societat democràtica.

Acabo amb les paraules amb què la Núria termina la carta anteriorment citada:

“Més aviat o més tard seré aquí entre vosaltres donant guerra, que la revolta no s’aturi. Tant a dins com a fora continuarem lluitant.Gràcies per la vostra resposta incondicional. Amb molt d’amor i molta ràbia des d’una de les gàbies de l’Estat.

Solidaritat amb l’escamot Dixan i fins que tots i totes les preses siguem lliures”.