No als acomiadaments en SAS!

per Comissió sindical de Revolta Global [1]

Esta salvatjada, sense cap tipus d’avís previ a la plantilla, incomplint els procediments legals, és el resultat de l’histerisme i la incapacitat de la direcció de SAS de derrotar la seva plantilla i de l’escarment que SEAT-Volkswagen vol donar a uns treballadors que, amb les seves formes de lluita, han posat en dubte la seva política de segregacions i han demostrat la vulnerabilitat del seu objectiu d’eliminar les existències amb el sistema de “just a temps”.

Antecedents: Una plantilla combativa

La factoria de SAS, creada fa uns 12 anys, va ser fruit de la segregació de la producció de taulers de control que es feien en la fàbrica de Seat-Martorell. La multinacional, en la seva política de reducció de costos, externalitava unes fabricacions perquè fossin realitzades per una plantilla amb una gran precarietat i amb unes condicions salarials, de jornada i socials molt inferiors a les que tenien els treballadors de SEAT per aquelles dates (després vindria la doble escala salarial).

Però durant aquests anys, basant-se en la seva organització i lluita, els treballadors de SAS han anat aconseguint acords que superen els salaris del Conveni Provincial del Metall de Barcelona i ,sobretot, han conquistat importants millores socials i pel que fa a la jornada, amb 215 dies anuals de treball, el temps d’entrepà computable com a jornada i 32 minuts diaris de descans per necessitats personals.

Al maig del 2005, després que l’empresa incompleix un acord de novembre del 2004, els treballadors, encapçalats per CCOO (PCC) i CGT, convoquen vaga els dies 3 i 19 de maig i aconsegueixen paralitzar parcialment algunes de les línies de producció de SEAT.

Contra la direcció de l’empresa... i del sindicat

La multinacional, ferida en el seu orgull, mou els fils per avortar la lluita. De seguida troba aliats per a aquesta labor. El primer va ser M. Gallardo, secretari general del Metall de UGT, que desautoritza la vaga del dia 19 de maig.

El gran aliat que la multinacional i SAS van trobar va ser Vicenç Rocosa, secretari general del Metall de CCOO de Catalunya. CCOO de SAS, dirigida per un sector de treballadors molt combatiu, era majoria al Comité d’Empresa i la força decisiva, junt amb CGT, per a determinar l’èxit de la lluita. L’Executiva del Metall va aprovar una resolució desautoritzant la vaga del 2 de juny i cridant a l’esquirolatge.

Com la Secció Sindical de SAS es va mantenir ferma en el seu suport a la vaga, la direcció del Metall va acordar la dissolució dels seus òrgans de direcció i el nomenament d’una gestora. Aquest era el moment que esperava l’empresa per a desencadenar la repressió amb els arguments que li facilitaven les dues resolucions de CCOO. Primer va plantejar conflicte col·lectiu per a declarar la vaga il·legal i després va despatxar 4 membres del Comité de Vaga de CCOO i 3 de CGT.

Amb la inestimable ajuda dels seus aliats, SAS i SEAT havien aconseguit desactivar la vaga, però no havien aconseguit derrotar la resistència dels treballadors que ara es donava principalment en la batalla jurídica. I aquí es va donar una primera victòria quan el jutjat del social va desestimar la demanda de conflicte col·lectiu plantejada per l’empresa i va reconèixer la legalitat de totes les jornades de vaga realitzades.

Resistència malgrat tot

El que sí que va aconseguir l’empresa, coincidint amb l’acord d’acomiadament de 660 treballadors i treballadores de SEAT, va ser trencar el front unitari que formaven en l’empresa CGT i CCOO (sector PCC), quan aquests últims van acceptar, juntament amb la Federació del Metall, la readmissió dels 4 acomiadats de CCOO a canvi d’una política de pau social i l’alliberament de dos dels seus militants per quatre anys amb permís retribuït per l’empresa.

Posteriorment els 3 acomiadats de CGT van ser readmesos després de guanyar el judici i es van poder presentar a les eleccions sindicals a pesar de la maniobra de CCOO de convocar les eleccions quan encara no s’havia celebrat el referit judici.

El maig del 2007, es van celebrar les eleccions sindicals i CGT va obtenir la majoria, produint-se el “sorpasso” sobre CCOO que en l’anterior Comité era majoria. Malgrat tota la repressió i els xantatges de l’empresa i els seus aliats, els treballadors i treballadores de SAS, amb una experiència de sindicalisme combatiu i assembleari, no havien estat derrotats.

I això és el que SAS i SEAT no han pogut pair; en el cas de SAS, perquè la correlació de forces amb els treballadors li impedeix que fructifiqui qualsevol agressió contra els treballadors per a retallar drets conquistats, i per a SEAT, perquè els treballadors de SAS podrien ser un mal exemple per a altres treballadors d’empreses subcontractades, i fins i tot per als seus propis treballadors afectats per la doble escala salarial (amb salaris inferiors als de SAS). A més, en qualsevol nou conflicte de SAS, es podrien paralitzar novament les línies de producció de la multinacional.

“Deslocalització”... a un quilòmetre

En el moment d’escriure aquest article, SAS enacra no ha presentat l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per al tancament de la factoria d’Abrera. Però la decisió ès presa des del moment que SEAT i SAS han acordat rescindir el contracte de subministrament de taulers de control que es feien en aquesta factoria. La Inspecció de Treball ha requerit a SAS que doni treball efectiu a la plantilla i que presenti la documentació que acrediti com s’ha produït la rescissió del contracte que tènia amb SEAT. Faltaria més! Ni el més elemental de la normativa laboral li exigiria això! El problema és un altre.

No estem parlant d’una deslocalització cap als països de l’Est, al Sud-est asiàtic o a una altra província espanyola. No; aqesta és una deslocalització que es produeix a un quilòmetre de distància i que ha estat ordida fraudulentament per la direcció de SEAT amb la complicitat de Peguform (formant secretament treballadors per a substituir els de SAS), amb l’objectiu d’enfrontar uns treballadors a altres per a veure quins són més competitius.

Davant aquesta salvatjada, tampoc no ens val que la Conselleria de Treball requereixi a SAS que presenti l’ERO per a després fer xantatge als treballadors perquè l’acceptin. No; allò que la Conselleria ha de fer, ja que SAS és un simple testaferro de SEAT i que el tancament es fa fraudulentament per mitjà de fets acomplerts, és obligar SEAT que recuperi la producció i que absorbeixi la totalitat de plantilla de SAS.

SEAT ha provocat aquesta situació. La seva relació d’empresa diferent de SAS és pura aparença i sustentada en un frau de llei, per la qual cosa és nul·la de plena dret. Per tant, hauria d’assumir totes les conseqüències d’aquesta situació. Aquesta és la decisió política que correspon a un govern sorgit del vot dels treballadors.

Els treballadors de SAS s’han tancat indefinidament dins la fàbrica per impedir que es pugui traure’n maquinària i traslladar-la a Martorell per a ser utilitzada per Peguform. També han fet una crida demanant el suport de la població d’Abrera i que l’ajuntament es posicioni clarament a favor dels treballadors.

És el moment de la màxima solidaritat amb els treballadors i treballadores de SAS i d’exigir a la Conselleria de Treball que rebutgi qualsevol ERO i obligui SEAT a recuperar la producció i absorbir a la plantilla de SAS.

També és moment de mobilització, i en això ha de tindre un paper destacat l’Assemblea d’empreses en lluita de Barcelona, donant suport a totes les accions que decideixin els treballadors de SAS.

Barcelona, març del 2007