Prohibit acomiadar, tancar o deslocalitzar empreses!

Full del mes de Revolta Global abril-maig

Rere els tancaments de Philips, Miniwatt, Braun, etc., una nova onada de tancaments d’empreses (SAS, Delphi ...) amenaça destruir milers de llocs de treball. A aquesta ofensiva s’hi afegeix de nou la direcció de SEAT amb la seva pretensió d’eliminar per vies "no traumàtiques" prop de 1500 llocs de treball fixos en la perspectiva de substituir-los per ocupació més precària i barata.

Recentment, en una ostentació del veritable "patriotisme" de la burgesia catalana, la Cambra de Comerç de Barcelona animava sense complexos a la deslocalització de les empreses de components d’automoció de Catalunya a Països de l’Est. No és una novetat; des de fa anys els empresaris del tèxtil deslocalitzen les seves fàbriques cap al Marroc...

Mentre els treballadors de SAS ocupen la fàbrica en defensa dels seus llocs de treball, la plantilla de Delphi amb la solidaritat dels seus familiars i dels treballadors de Cadis es mobilitzen al crit de “Delphi no es tanca!”, els treballadors acomiadats de SEAT pugnen pel seu reingrés sense exclusions, els treballadors d’Iberia es preparen per defensar-se davant els tribunals de greus acusacions per exercir el dret a defensar el seu lloc de treball, mentre milions de treballadors, dones i joves, a Catalunya i l’Estat espanyol són víctimes de la precarietat laboral, perceben sous miserables i pateixen una altíssima sinistralitat laboral..., els empresaris, els directius de les multinacionals i dels bancs s’enriqueixen de manera escandalosa o, com en el cas de Delphi, cobren primes milionàries a canvi de tancar empreses.

Amb el tancament, deslocalització i privatització d’empreses, amb la precarització del treball i de la vida, el capitalisme ha destruït centenars de milers de feines, deprimit els salaris i eliminat drets socials. Com a resultat d’aquesta ofensiva antisocial s’ha produït una important redistribució de la riquesa a favor de la classe capitalista i en detriment de la classe treballadora a tots els països d’Europa, i de manera més acusada a l’Estat Espanyol i Catalunya.

Però l’orgia neoliberal, del “tot val” al servei de l’enriquiment d’una minoria va soscavant l’estabilitat del sistema en disminuir la cohesió social i aprofundir les desigualtats. Els senyals d’alarma es disparen en les instàncies de govern de la Unió Europea, el malestar social creix, i les lluites i resistències s’intensifiquen.

Davant aquesta greu situació social, on persisteix la precarietat i s’incrementen la pobresa i l’exclusió, el govern de l’Entesa a Catalunya i del PSOE a Espanya, en lloc d’oposar-se a aquestes agressions i aplicar una política social favorable a la classe treballadora, han autoritzat acomiadaments i afavorit el seu abaratiment, han tolerat els tancaments i deslocalitzacions d’empreses, i han impulsat les privatitzacions de serveis públics.

Si bé, en l’actual conjuntura de creixement econòmic les conseqüències socials d’aquestes polítiques han pogut ser pal·liades, l’esgotament d’aquest model econòmic, basat en el "totxo" i el turisme, juntament amb la fi dels ajuts i subvencions de la Unió Europea, i l’agudització del dèficit comercial (importacions/exportacions) ens acosten a una agudització de les tensions socials.

És hora de dir “Prou!”, de mobilitzar-nos en solidaritat amb les lluites dels treballadors i treballadores de SAS, Delphi, Iberia, SEAT, etc., de lluitar tothom conjuntament per l’objectiu de prohibir els acomiadaments, els tancaments i deslocalitzacions, per posar fi a la precarietat, reconquerint i ampliant els drets socials.

Cal posar l’economia al servei dels éssers humans. Per a això cal desfer el capitalisme i construir el socialisme.

Abril 2007