#48 novembre 2008

Articles d'aquesta secció

• 

  Les "nacionalitzacions" de la banca

  12 de desembre de 2008

  Jesús Rodríguez. Nombrosos governs estan injectant liquiditat al sistema, a través de la compra d’actius del sistema bancari, amb xifres extraordinàries (el govern Zapatero parla d’entre 30 i 50 mil milions d’euros, entre un 3 i un 5% del PIB). I no són poques les preguntes que assalten la ciutadania.
  
  
• 

  Apropiació dels guanys, crisi i socialització de les pèrdues

  9 de desembre de 2008

  Nacho Álvarez i Bibiana Medialdea. El sistema capitalista ha demostrat en nombroses ocasions -particularment quan es conjuga amb absència d’organització social i sindical que s’enfronti a la lògica del benefici- un peculiar "virtuosisme": una enorme capacitat per privatitzar guanys i per socialitzar pèrdues. Aquesta és una de les principals característiques de la crisi econòmica actual.
  
  
• 

  Euskadi: No hi ha sortida sense recuperar la mobilització

  22 de novembre de 2008

  Mikel Labeaga. Potser la dada més rellevant dels últims mesos és la desmobilització cada vegada gran de la majoria de la societat d’Euskal Herria, que es mou entre el fàstic i la desesperança quant al contenciós basc, una tendència que impregna tota l’activitat política i social de la nostra terra.
  
  
• 

  Una crisi a Wall Street? Una crisi del capitalisme? La crisi del capitalisme?

  18 de novembre de 2008

  Bibiana Medialdea i Nacho Álvarez. No és possible explicar la història de l’economia capitalista, i menys la dels últims trenta anys, sense referir-se a les seves crisis recurrents. Quan un fenomen es repeteix amb tanta obstinació és sensat interrogar-se sobre si existeix una causa comuna que expliqui totes les seves manifestacions.
  
  
• 

  La crisi no és nova; en tot cas es renova

  Una història d’opressió estructural que ens afecta en particular a les dones

  18 de novembre de 2008

  Editorial RG#49. Si bé la crisi està sent la protagonista indiscutible de les capçaleres de notícies i agendes de govern de les darreres setmanes, com una situació “inesperada” d’una realitat que ja no es pot amagar, el cert és que els danys col·laterals i els símptomes secundaris d’aquest model econòmic capitalista neoliberal no són nous; en tot cas es renoven, s’estenen i s’aguditzen.