#11 gener 2005

Articles d'aquesta secció

• Construir una esquerra revolucionària per articular un bloc anticapitalista

  7 de gener de 2005

  Editorial revista "REVOLTA GLOBAL" nº 11 (desembre-gener 2005)
  La reelecció de George W. Bush com a president dels Estats Units demostra que, tot i el desgast provocat per la crisi i la guerra i la creixent polarització social del país, encara existeix una gran reserva de suports reaccionaris i ultradretans a l’Estat capitalista més poderós del planeta. L’assalt criminal comès contra els combatents i la població civil de Fal•luja ens dóna un exemple de quina serà la (...)
  
  

• El per què de les polítiques unitàries de l’esquerra alternativa

  1 de gener de 2005

  Andreu Coll (membre de Revolta Global)
  Radicalitat i unitat
  Els i les militants revolucionàries amb més experiència ens recorden a les reunions que és molt difícil mantenir idees, projectes i valors contra la corrent dels temps que ens ha tocat viure. Mantenir un projecte polític minoritari té molts perills i dificultats. Dos de les temptacions més recurrents són el sectarisme i el que podriem anomenar seguidisme: l’adaptació i la subalternitat vers altres sectors d’esquerres (...)
  
  

• La declaració de Batasuna

  1 de gener de 2005

  Joan Fradera
  UNA SITUACIÓ DELICADA
  Sens dubte, Batasuna es troba en un dels moments més difícils des de 1978. Cal discrepar, però, de les explicacions que es donen des del PP i del PSOE. Ni l’ofensiva judicial, ni l’estratègia d’il•legalització (rebutjada per una àmplia majoria de la població basca) ni la difícil situació d’ETA, ni la impossibilitat de presentar-se a les eleccions de 2005 són els elements clau de la crisi de Batasuna.
  El problema de Batasuna és (...)
  
  

• El Procés de Bolonya. La reconfiguració de les universitats europees

  1 de gener de 2005

  Maria del Mar Griera i Antoni Verger
  El procés de Bolonya arrenca l’any 1998 amb la signatura de la Carta Magna d’Universitats per part dels rectors de les universitats europees. Aquesta Carta Magna es va signar amb l’objectiu de promoure-la a cada Estat, així com entre les organitzacions supranacionals competents. Deu anys després, el 1998, en una reunió dels ministres d’educació de quatre països europeus (Alemanya, Itàlia, França i Gran Bretanya) es va signar la (...)
  
  

• Bush cavalca el tigre de l’onada reaccionària

  1 de gener de 2005

  La reeixida mobilització del vot religiós blanc i conservador per part dels republicans i la capitulació dels demòcrates pel que fa a la guerra van ser factors clau en la victòria de Bush.
  David Finkel*
  Per entendre el que va succeir a les eleccions dels Estats Units, hem de pensar en els EUA com si fossin una mena d’Iran cristià, amb l’única diferència que la possessió d’armament nuclear és un fet i no pas una hipòtesi. Òbviament, això pot semblar una caricatura, però (...)
  
  

• Eleccions EUA: Una interpretació dels resultats

  1 de gener de 2005

  George Bush ha estat reelegit President dels EUA després d’unes eleccions atípiques que, tanmateix, ens proporcionen una molt interessant “foto fixa” de l’actual societat nord-americana. Es tracta en resum d’una societat molt polaritzada –entre el suport entusiasta o el rebuig contundent- pel que fa a la seva percepció de la política desenvolupada en els últims temps des de la Casa Blanca i en particular de la política exterior i de la “lluita (...)
  
  

• Elogio de la militancia

  "LA HISTORIA DE JUAN RODRÍGUEZ, COMUNISTA DEL PSUC" Editorial El Viejo Topo

  1 de gener de 2005

  Pepe Gütiérrez
  A l’igual que no es poden entendre les últimes dècades de l’antifranquisme a Catalunya sense el PSUC, tampoc no és possible explicar la implantació que assolí aquest partit -el seu “salt” des del resistencialisme dels “convençuts” a una formació coneguda com a “el Partit”, un moviment de masses autèntic- sense la presència activa d’una generació universitària, però sobre tot, obrera, implantada a les empreses i centres de (...)
  
  

• Els pressupostos, els impostos i l’Estatut

  1 de gener de 2005

  Isabel Garnika
  Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) elaborats pel govern del PSOE no trenquen el quadre macroeconòmic i s’inscriuen en la política d’estabilitat dictada des del “govern de l’UE” i el Banc Central Europeu. Per posar un sol exemple, no contemplen cap esforç per mantenir el sector productiu públic, quan problemes socials apressants, com ara el d’Izar, no tenen altra solució que el manteniment de les empreses públiques. No hi ha (...)
  
  

• Veneçuela: el règim de Chávez en perspectiva

  1 de gener de 2005

  Andrew Kennedy
  El dia 15 d’agost passat Hugo Chávez va guanyar el referèndum convocat per l’oposició, amb l’aprovació d’un 58% de la ciutadania a favor de la seva presidència davant les forces combinades de la dreta veneçolana, dels seus defensors dels Estats Units i de bona part dels mitjans de comunicació nacionals.
  Amb el subministrament de petroli provinent de l’Iraq amenaçat per les accions dels insurgents, l’economia dels EUA encara ha de (...)