,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Estat Espanyol > Carn artificial contra la fam?

Carn artificial contra la fam?

Martes 20 de diciembre de 2016

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Web d’Esther Vivas

Esther Vivas - El Periódico - S’ha de democratitzar el model agroalimentari i permetre que el menjar existent sigui accessible a la gent.

La carn artificial està més a prop de ser comercialitzada. Així ho apunten algunes de les companyies que competeixen per treure com més aviat millor una hamburguesa, mandonguilla o salsitxa artificial elaborada íntegrament en un laboratori, aïllant cèl·lules mare de vaca o de porc i desenvolupant-les dins de bioreactors, sense que entre mig hi hagi cap animal. Això sí, al tros de carn resultant, sense color ni gust, se li ha d’afegir coloració, gust i aroma.

El repte és que sigui una carn bona, bonica i barata. Gens fàcil. La primera hamburguesa de carn sintètica presentada i cuinada en societat, el 2013, no va despertar molt bones crítiques per part dels pocs gurmets que hi van tenir accés –com «seca i insípida» la van descriure– i el seu preu, 248.000 euros, ni de lluny era accessible a la majoria de butxaques. El seu creador, l’investigador Mark Post, i el seu equip a la Universitat de Maastricht han seguit treballant en la proposta. De moment han reduït el cost per unitat a 10 euros i ja compten amb una companyia per produir-la a gran escala, Mosa Meat, que assegura tenir previst comercialitzar-la d’aquí a cinc anys.

Segons els seus promotors, la carn artificial compta amb totes les virtuts. A diferència de la ramaderia intensiva, no requereix l’ús massiu d’antibiòtics subministrats preventivament a animals sans per resistir les atroces condicions d’amuntegament, no maltracta el bestiar, evita la desforestació al no necessitar zones de pastura ni utilitza ingents quantitats d’aigua. En definitiva, es tracta, en paraules dels seus impulsors, d’una carn «neta i ètica». Almenys, afegiria jo, en aparença.

Un dels arguments més utilitzats en el seu favor és que l’actual model alimentari addicte al consum de proteïna animal és insostenible. És cert. La indústria ramadera és una de les principals generadores de canvi climàtic, més que totes les formes de transport juntes (avions, cotxes i vaixells). Es calcula que la cria intensiva de vaques, porcs i gallines genera entre el 15% (segons dades de la FAO) i el 51% (segons l’Institut World­Watch) de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Llavors, ¿quin impacte tindrà el consum de carn quan el 2050 siguem 9.000 milions de persones al planeta? ¿Ens ho podem permetre? És clar que no.

Vistes les xifres, els que defensen la carn artificial asseguren que és la solució al repte alimentari que ens depara el futur i que contribuirà sens dubte a acabar amb la fam. No obstant, ¿necessitarem carn de laboratori per omplir els nostres estómacs? ¿Es pot combatre la fam amb proteïna sintètica? Si analitzem les causes de la fam veiem que, segons dades aportades pel relator especial de l’ONU sobre el dret a l’alimentació, Jean Ziegler, actualment al món es produeix menjar suficient per alimentar 12.000 milions de persones, però, en canvi, una de cada set passa gana en un planeta de 7.000 milions d’habitants.

Combatre la fam no passa per dreceres tecnicocientífiques com la carn artificial, la investigació de la qual és finançada, per cert, per multimilionaris com Sergey Brin, cofundador de Google, o Peter Thiel, patrocinador de Facebook i cofundador de PayPal, a la recerca de noves fonts de negoci. Les solucions miraculoses, i econòmicament interessades, a la crisi alimentària no existeixen. No es tracta de rebutjar la investigació científica sinó de reivindicar una ciència al servei de la majoria social, no supeditada a interessos comercials.

En un món on sobra menjar, i on a més anualment, segons dades de la FAO, es llencen, del camp al plat, un terç dels aliments destinats a consum humà, la solució passa per democratitzar el model agroalimentari i permetre que el menjar, que ja existeix, sigui accessible a la gent i no un objecte d’especulació i negoci. El problema de la desnutrició i la malnutrició, ja sigui en els països del sud o al costat de casa, no té a veure amb consumir més o menys proteïna d’origen animal, sinó amb portar a terme una alimentació sana i saludable, no sempre accessible a tots. Molts dels que consumeixen enormes quantitats de carn tenen un deteriorat estat de salut. Es menja massa carn i de mala qualitat, i així ens va.

Davant la perspectiva que el dia de demà no puguem seguir menjant tanta carn, l’alternativa no passa per la seva versió artificial sinó per replantejar-nos la nostra dieta. Menys proteïna animal i més proteïna vegetal, i reaprendre a menjar amb aliments de qualitat, pagesos i locals. En definitiva, menjar menjar.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici