,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Catalunya > L’onada de Terrassa, primer assalt de la batalla de l’aigua

L’onada de Terrassa, primer assalt de la batalla de l’aigua

Viernes 21 de abril de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : + info de Poder Popular aquí

Oscar Blanco / Poder Popular

3.000 persones es van manifestar pel centre de Terrassa per defensar la gestió pública de l’aigua el passat 19 de març. Van ser convocades sota el lema “S’escriu aigua, es llegeix democràcia” per la plataforma “Aigua és vida” (que integra entitats veïnals, ecologistes, sindicals…) i la Taula de l’Aigua de Terrassa, l’espai local unitari que ha empès a l’Ajuntament a impulsar la remunicipalització i acabar amb els 75 anys de domini d’aquest bé comú per part de l’empresa Mina – Aigües de Terrassa. Un cop de força a la quarta ciutat més gran de Catalunya contra el sabotatge a liquidar la concessió de l’empresa que oculta informació i que fins i tot, ha interposat 4 contenciosos administratius contra la decisió de 20 dels 27 regidors (PSC, Terrassa En Comú, CUP, ERC) d’assumir la gestió directa de l’aigua a l’acabar la concessió al desembre.

Més enllà del municipal: la mobilització va atreure l’atenció, el suport i l’assistència de la PAH, l’Aliança contra la Pobresa energètica, Ecologistes en acció i pràcticament tota l’esquerra política i sindical catalana. Més de 90 organitzacions van signar un manifest en suport. No es tracta només d’una qüestió de solidaritat, sinó que Terrassa pot ser la primera gota d’una onada. Mina és propietat en un 37% d’AGBAR (Aigües de Barcelona, filial multinacional Suez) que controla l’aigua als 20 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o Girona, entre d’altres, i que té fortes connexions amb La Caixa i el PSC. La simbiosi entre el PSC, partit tradicional del poder local metropolità, i AGBAR és tal que, quan es va posar en dubte que l’empresa mantingués el servei perquè en més de 100 anys mai s’ha fet un concurs públic, es va crear una empresa mixta a mida amb AGBAR com a principal accionista amb la participació de l’AMB i Criteria (La Caixa). No obstant, una sentència provisional de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar il·legal l’empresa mixta i l’entrada del municipalisme del canvi el 2015 ha fet trontollar el domini d’AGBAR d’aquest bé comú. Barcelona, Badalona i altres municipis ja s’han posicionat a favor de la gestió pública i esperen que arribi una sentència en ferm. Es tracta doncs d’un enclavament de poder en joc i Terrassa, on opera Mina per una concessió franquista del 1942, s’ha d’entendre com un primer cop al poder de la multinacional. Per això, la campanya conjunta de la patronal CECOT contra la remunicipalització, l’artilleria jurídica o les amenaces contra l’alcalde de Terrassa.

Més enllà del públic: l’altre aspecte interessant és que la remunicipalització ha estat pràcticament imposada pels moviments socials sota els paraigües de la Taula de l’Aigua que va aprofitar les municipals del 2015 per fer signar a partits, sindicat i entitats el Pacte Social per l’Aigua. Cal tenir en compte que l’actual alcalde és del PSC, partit que governa des del 1979 i que ha estat vinculat personal, econòmica i políticament a Mina. La remunicipalització per tant suposa una ruptura d’una aliança entre poder polític i econòmic a la ciutat. La Taula ha fet un treball pacient de construir un model de gestió pública que vagi més enllà d’un canvi legal de mans i que impulsi el control democràtic. Exigeixen participació del teixit social i les treballadores en la futura operadora pública de l’aigua. La mateixa Taula de l’Aigua és un instrument de pressió popular i alhora una futura fiscalitzadora del servei que apunta cap a la desmercantilització d’un recurs essencial i la democratització del sector públic.

En definitiva, milers de persones al carrer per arrencar de mans privades un bé comú han representat un punt d’inflexió de la legislatura municipal i un pas endavant del moviment del canvi. El moviment per l’aigua pública i desmercantilitzada a Terrassa és un exemple de com complementar la lluita al carrer i les posicions institucionals per eixamplar el que és possible fer als Ajuntaments.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici