,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > Turquia dispara amb armament "marca Espanya"

Turquia dispara amb armament "marca Espanya"

Jueves 4 de mayo de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : La Directa

Empreses espanyoles com Indra, amb seu a Barcelona, obtenen contractes lucratius per a l’exportació de tecnologia militar a Turquia, malgrat les vulneracions de drets humans comeses en aquest país.

Corria l’any 2006 quan el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el llavors primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan van copatrocinar una iniciativa de diplomàcia preventiva destinada a reduir les tensions entre Occident i el món islàmic i lluitar contra el terrorisme internacional per altres vies que no fossin la militar. L’Aliança de Civilitzacions naixia amb el suport de les Nacions Unides i l’interès i l’aprovació de la majoria de potències (militars) mundials. Aquesta bona sintonia també es va reflectir en un increment dels fluxos de comerç bilateral entre els dos països impulsors de l’aliança; un flux que es va duplicar durant el període comprès entre 2002 i 2008. Turquia va esdevenir el tercer soci comercial més important de l’Estat espanyol i el tercer importador d’armes espanyoles, per darrere de Tailàndia i els Estats Units. Durant la dècada dels noranta i principis dels dos mil, l’Estat espanyol subministrava a Turquia avions de transport militar mitjançant l’empresa Construcciones Aeronáuticas (CASA), fragates militars F-100 a través de Bazán (Navantia), equipament d’artilleria provinent de Santa Bárbara Sistemas i material de guerra electrònica d’Indra.

Des d’aleshores, les veus que qüestionen les exportacions de material militar cap a Turquia han anat creixent. El motiu principal és la vulneració dels drets humans perpetrada per l’Estat turc a l’interior del país i les sospites fonamentades que, des de Turquia, s’estaria enviant armament cap a diversos grups gihadistes involucrats a la guerra de Síria.

Massacres fronteres endins

Des de fa més d’un any, el govern d’Ankara ha llançat una ofensiva militar cruenta contra el PKK i la seva base social, amb atacs a Bakur i Cizre (Kurdistan turc) i a través de la ingerència militar als cantons kurds d’Efrin i Kobane, a l’interior de Síria.

El mes de febrer passat, un informe de les Nacions Unides reforçava les evidències sobre les vulneracions comeses per les forces de seguretat turques en operatius al Kurdistan turc. L’informe denuncia desaparicions, tortures, violacions de dones, el desplaçament forçat de més de 355.000 persones i l’expropiació de cases i patrimoni de localitats kurdes arrasades com Nusaybin i Sur.

Segons el document, durant el període comprès entre el juliol de 2015 i el desembre de 2016, les operacions militars a la zona han deixat 2.000 persones mortes –800 membres de les forces de seguretat turques i 1.200 suposades militants del PKK, segons el govern turc. L’alt comissionat per als drets humans de l’ONU, Zeid Ra’ad al-Hussein, va criticar la manca d’implicació del govern d’Ankara a l’hora d’esclarir els fets, “ja que no ha obert cap investigació formal ni ha esclarit les responsabilitats de les accions militars turques comeses en aquest període”.

Escalada militar, escalada de negoci

Com en tot bon moviment d’oportunisme geopolític i econòmic, l’escalada militarista a la regió ha anat emparellada, els darrers anys, amb un augment de les exportacions d’armament cap a Turquia per part de diferents països de la UE, inclòs l’Estat espanyol. El govern de Mariano Rajoy manté bones relacions polítiques i econòmiques amb Turquia, amb un comerç bilateral que va superar els 10.000 milions d’euros el 2016. De retruc, coincidint amb les ofensives militars turques a les regions kurdes, la presència d’armament marca Espanya al país s’ha consolidat. Segons dades del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’any 2015, l’Estat espanyol es va situar com el sisè subministrador mundial d’armes a Turquia, principalment a través d’aeronaus militars, armes curtes i munició, bombes, coets i míssils, bucs de guerra i components electrònics i de software.

El principal agent comercial en les negociacions i les vendes d’armament espanyol a l’estranger ha estat l’exministre de defensa espanyol Pedro Morenés, qui anys enrere havia ocupat càrrecs directius en empreses d’armament com Instalaza, fabricant de material militar d’infanteria i de les il·legalitzades bombes de dispersió. En el cas turc, el ministre va mantenir reunions amb el seu homòleg Ismet Yilmaz per negociar la venda de fragates militars, entre elles, la del buc amfibi Juan Carlos I, amb un disseny que es va adjudicar Navantia per 140 milions d’euros i que es va començar a construir el mes de gener passat a Turquia.

Un cas destacat va ser el que va destapar l’any 2015 el diari turc Cumhuriyet, que avui dia té tots els càrrecs directius empresonats per espionatge. El rotatiu hauria provat que Maxam Anadolu, filial turca de la multinacional armamentística espanyola Maxam, va expedir un comboi d’explosius cap a Síria. La destinació final oficial era Jordània, però es tractava d’una ruta gairebé impossible d’acabar amb èxit, ja que passava per zones amb presència de milícies gihadistes. Una part del carregament va desaparèixer en el tram que hi ha entre la fàbrica turca i la frontera. Segons les investigacions de ViceNews, la compra es va facturar a través d’una empresa fantasma a Jordània.

Les vendes a Turquia s’emmarquen en una campanya expansionista del comerç internacional d’armes iniciada l’any 2011, que situen l’Estat espanyol al capdavant del rànquing mundial d’exportadores, segons l’informe SIPRI 2015. El Centre Delàs assegura que un 24% d’aquestes exportacions han tingut com a destí països involucrats en el conflicte de l’Orient Mitjà.

’Cyberarmament’ espanyol a Turquia

Indra Sistemas, el gegant espanyol especialitzat en electrònica i tecnologies per a seguretat i defensa, opera en un impressionant edifici de vidre situat al districte tecnològic barceloní del 22@. Fa anys que Indra té negocis importants a Turquia –molts d’ells amb finalitats militars– i ja disposa de dues filials al país. Alts càrrecs d’aquesta empresa han estat Josep Pujol Ferrusola o l’actual director de la filial a Catalunya, Manuel Brufau, germà d’Antoni Brufau, president de Repsol, empresa amb vincles accionarials importants amb La Caixa.

El mes de març de 2016, Indra es va adjudicar un contracte de 38,5 milions d’euros per renovar i ampliar la xarxa de vigilància de l’espai aeri turc. Indra també va guanyar el concurs convocat pel Ministeri de Defensa turc per a la provisió d’un laboratori mòbil preparat per dur a terme una identificació analítica d’amenaces nuclears-radiològiques, biològiques i químiques. I es va erigir com a contractista per a la construcció de dos centres de formació de pilotatge turcs a Ankara i Istanbul mitjançant els simuladors hiperreals de vol dels helicòpters militars SeaHawk i BlackHawk.

A la Península, l’empresa controla el 80% de la Sociedad Española de Misiles, una societat que va estar dirigida per l’exministre Pedro Morenés fins a l’any 2011. “El volum de vendes d’Indra ha crescut de manera exponencial des del seu naixement gràcies al proteccionisme de l’Estat i els convenis com a subministrador de la majoria de noves tecnologies en electrònica a empreses del sector militar”, escrivia l’investigador en pau i desarmament Pere Ortega a la revista Papeles. I afegia: “Com altres grans empreses de l’oligopoli d’indústries militars d’Espanya (Airbus Defence & Space o Navantia), Indra rep múltiples ajudes i subvencions del Ministeri d’Indústria i de les administracions autonòmiques on es localitzen les seves factories”.

Recentment, l’empresa va anunciar que havia guanyat el concurs per a la instal·lació de sistemes de control i vigilància, de control fronterer marítim i de control de la frontera turcobúlgara. Hi té experiència: Indra és la principal contractista de les tanques de Ceuta i Melilla. Segons Jordi Calvo, coordinador i investigador del Centre Delàs: “El creixement de negoci d’Indra també es deu al fet que s’ha beneficiat de l’adjudicació de contractes per militaritzar les fronteres europees. Indra forma part de l’European Organization for Security –un dels grups de pressió i influència en la configuració de polítiques de seguretat i defensa de la UE–, on transfereix la idea que s’ha de respondre als moviments migratoris amb urgència i contundència”.

Encara que Turquia sigui membre de l’OTAN, Calvo defensa que “s’aturin les exportacions d’armament cap al país, ja que estan alimentant altres grups i conflictes a la zona”. Tot i així, la línia del govern espanyol segueix la posició expressada per Morenés fa uns anys, quan va defensar la venda d’armament a països que no compleixen amb la legalitat espanyola –que prohibeix explícitament l’exportació d’armes a estats on aquestes es puguin utilitzar per a la repressió interna o la violació dels drets humans: “Res no és perfecte en política o al món, però, si almenys es tendeix a millorar les coses, doncs és bastant admissible i lícit mantenir contactes en l’àmbit polític i comercial”.


Contractes d’Indra a Turquia

- Implantació de sistemes de telegestió de comptadors de la companyia elèctrica SEDAS

- Vigilància de l’espai aeri turc

- Planificació i control de 12.000 km de la xarxa de ferrocarrils estatals

- Control i vigilància a la frontera turcobúlgara

- Control fronterer marítim

- Provisió d’un laboratori mòbil per identificar amenaces nuclears-radiològiques, biològiques i químiques (NRBQ)

- 2 centres de formació de pilotatge amb simuladors hiperreals de vol d’helicòpters militars ‘BlackHawk’ i ‘SeaHawk’


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici